Els fills d’Israel segueixen als peus del Sinaí. Moisès ha pujat cap a la muntanya, endinsant-se al núvol que n’envoltava el cim i comença la seva primera estada de 40 dies i les seves nits (Xemot 24:18).

I just abans, Déu els havia entregat els primers deu manaments de forma directa, fent sonar una veu des del mig del núvol i el foc. I després, Moisès els havia explicat alguns altres manaments (Xemot, del capítol 21 al 23). I es realitza el pacte de sang entre Déu i els fills d’Israel (24:3-8).

I a la paraixà d’aquesta setmana, Terumà, ha-Xem comença a donar indicacions a Moisès per a la construcció de coses: l’arca del testimoni; la taula per al pa de la presència i un joc de receptacles; la menorà; i el Mixcàn, el Tabernacle, el primer santuari –portàtil–, on s’hi haurà de posar tot (Xemot 25:8-40 i 26).

Per què? Pel rabí Moisès ben Nakhman de Girona, per tal de guardar el lloc on resideix la Glòria Divina –l’arca–, ja que Ell va dir «i allà em trobaré amb tu, i Jo parlaré amb tu des de sobre de la tapa de l’arca» (Xemot 25:23). Per tant, el primer que s’ha de construir és l’arca i la seva tapa, amb els querubins, perquè són el més important de tot (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 434-435).

Ara, quin és el secret del Tabernacle? Segueix el Ramban: que la Glòria que fins ara estava a la muntanya, residís dins el Tabernacle de forma oculta. Perquè com està escrit, «i la glòria del [nom de les quatre lletres] habitava a la Muntanya de Sinaí» (Xemot 24:16); i també a Devarim 5:21 «el [nom de les quatre lletres], el nostre Déu, ens ha mostrat la Seva glòria i la Seva grandesa».

I també està escrit del Tabernacle, «i la glòria del [nom de les quatre lletres] omplia el Tabernacle» (Xemot 40:34) i això també es repeteix al verset 35, i això es correspon amb el que llegim de «la Seva Glòria i la Seva Grandesa» (Devarim 5:21).

Per tant, el poble d’Israel sempre tenia amb ell, dins el Tabernacle, la Glòria i la Presència que se’ls va aparèixer al Sinaí. De la mateixa forma, Moisès entrava a la tenda i allà escoltava els manaments tal com ho escoltava a la muntanya. (R. M. ben Nachman, p. 435).

I on residia, l’arca? A la part més oculta. Calia entrar a l’atri, després a la tenda, i al fons de tot, darrere el vel que l’ocultava, l’arca on es manifestava el [nom de les quatre lletres]. On residia la Glòria de la revelació del Sinaí. On es guardava el Testimoni, que era «l’escriptura de Déu [Elohim]» (Xemot 32:16) (R. M. ben Nachman, p. 450).

Les persones tanquem els nostres secrets a un lloc ben segur. On només té accés una persona, que som nosaltres. Només des d’aquell punt interior, ocult per un vel i protegit per dos querubins, podem realitzar una conversa sincera, cara a cara, amb la divinitat.

En tant al Temple, fixar-se en la part exterior –i lamentar-se només per la seva pèrdua– podria estar al límit de la idolatria. El més important no és pas l’estructura externa i els accessoris, sinó allò que s’hi amagava i que cal seguir buscant, sempre i sense descans.

2 Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.