Comentaris a la Torà de Nakhmanides: qui, com i per què fa les coses

La paraixà d’aquesta setmana, Vaiakhel, comença amb la repetició del manament de guardar xabat. I un xic després, comença la construcció efectiva del Mixcàn, el Tabernacle.

I es repeteix l’explicació de la construcció; de les mesures de les cortines; de com són els gafets i les bases dels pals… Qui ho fa? Bezalel i Aholiab, amb l’ajuda de la resta d’homes als qui el Sant, beneit sigui, havia dotat d’intel·ligència i capacitat per realitzar aquella obra (Xemot 36:1).

En Moisès ben Nakhman ens explica que hi ha cinc repeticions del procés de construcció del Tabernacle: quan s’ordena la seva construcció, als capítols 25 a 27 i parts de la paraixà Tetsavé; d’una forma més general als versicles 36:6 a 11; durant el procés de construcció; i quan s’explica com es feia cada part, en la secció que comentem avui.

En teoria, diu Nakhmànides, hauria d’haver sigut suficient que la Torà digués «i Moisès va explicar a la congregació dels fills d’Israel tota la feina que Déu li havia ordenat», i llavors dir «i els fills d’Israel van fer d’acord a tot allò que [el nom de les quatre lletres] havia ordenat a Moisès (Xemot 39:42). I Moisès va veure tot el treball, i l’havien fet així com ho havia ordenat [el nom de les quatre lletres], així ho havien fet. I Moisès els va beneir (verset 43).»

Però no. La Torà descriu com Moisès explica tot allò que cal fer a tots els fills d’Israel i als constructors i artesans, per tal que el poble aportés tots els materials necessaris, i també per tal que els artesans sabessin allò a què s’enfrontaven i diguessin si ho podrien realitzar o no (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 603-604).

Llavors l’Escriptura comença a descriure com els artesans fan les cortines amb el pèl de cabra i les planxes de fusta (Xemot 36:14 i 20). Tots els artesans junts, no només en Bezalel. Aquest darrer és l’encarregat de fer l’arca del Testimoni: «i Bezalel va fer l’arca» (Xemot 37:1).

Bezalel, el millor dels artesans, és l’encarregat de fer l’arca. Tot sol. Perquè estava imbuït de l’esperit de Déu, en saviesa, enteniment i en coneixement (Xemot 31:3), i així podia contemplar el significat de l’arca i construir-la amb la intenció adient.

Per a la construcció de l’arca en si mateixa no calia una gran habilitat. L’or, a més puresa, més fàcil de treballar. Altres artefactes sí que requerien tècnica depurada. Però no parlem de tècnica, sinó d’intenció (R. M. ben Nachman, p. 605).

Bezalel va ser l’escollit per construir l’arca amb la intenció correcta, sabent per a què serviria. Quina n’era la funció real. Quin n’era el significat autèntic. La funció, en definitiva. I cal recordar que just a la tapa de l’arca, en mig dels querubins, és des d’on es manifestava [el nom de les quatre lletres].

L’arca del Testimoni és un dels grans símbols de la Història. I com tot símbol, requereix contingut. Si es construeix sense significat ni intenció, aquest contingut es perd, i el símbol perd el sentit d’existir.

Perquè molts cops podem tenir unes habilitats sensacionals per fer coses, però si no es fan amb passió i dedicació, per molt virtuosisme, en el fons estan buides de contingut. Llavors no podríem parlar d’un símbol sagrat, digne de reposar a la part més santa del Tabernacle, sinó d’una capsa feta d’un metall brillant i daurat.

Xabat xalom.

One Comment Add yours

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada