Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la sal de la terra

Comencem el llibre de Vaicrà, el Levític, que és on es donen la major part d’instruccions i manaments. I comença amb els sacrificis. Al primer capítol són ofrenes animals, i el segon ens explica les ofrenes vegetals. I totes les ofrenes han d’incloure sal.

I a tota ofrena teva de farina [minkhatekhà] que facis hi posaràs sal, que no falti mai la sal del teu pacte amb el teu Déu [Elohekha] en cap ofrena. A totes les teves ofrenes hi has d’afegir sal (Vaicrà-Levític 2:13).

«Perquè es va establir un pacte amb sal en el període dels sis dies de la creació», perquè a les aigües inferiors [els oceans] se’ls va prometre que serien ofertes a l’altar en forma de sal, i també [com aigua] a la libació d’aigua durant la festa de Sucot». Aquestes són les paraules de Raixí.

Però què en pensa, Moisès ben Nakhman? Doncs primer ens crida l’atenció sobre el text, que diu «el pacte amb el teu Déu», emprant Elohekha, i no diu «el pacte amb el [nom de les quatre lletres]», que estaria en consonància amb el llenguatge emprat en la secció prèvia. Tampoc diu «el pacte del [nom de les quatre lletres] el teu Déu». La raó d’això, segueix Nakhmànides, és perquè la sal prové de l’aigua, a través de la força del sol, que en evaporar l’aigua deixa la sal. La naturalesa de l’aigua és entrar dins la terra i fer que hi creixin i hi floreixin coses; però un cop es transforma en sal, ho destrueix i ho crema tot (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Vayikra, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp.35-36).

Com que un pacte inclou tots els atributs, l’aigua i el foc en formen part, i «sobre» ella «vindrà l’antiga sobirania» –el regne de Déu–, igual que la sal que potencia el sabor dels aliments i ajuda a la seva conservació, però que els destrueix quan n’estan sobresaturats.

És per això, que la sal és com el pacte. És per això que la Torà diu «Vosaltres sabeu bé que [el nom de les quatre lletres] el Déu d’Israel, va donar la regència d’Israel a David per sempre, a ell i als seus fills per un pacte de sal» (Miquees 4:8) per sempre. Per tant, Ell diu, en connexió amb les ofrenes, «és un pacte etern de sal» (Devarim-Números 18:19), perquè el pacte és «la sal de la terra» i per virtut d’això, el món existeix o pot ser destruït (R. M. ben Nachman, p. 36).

La sal i l’aigua en especial són dos elements bàsics per la vida. Sense ells la vida, tal com la coneixem, és impossible. El pacte de la vida és l’equilibri entre aquests elements, per tal que la vida sigui possible. Si una de les parts es fa massa present o massa absent, la vida pot desaparèixer. De la mateixa forma, ens referim a «la sal de la terra» com el que és essencial i bàsic, però «sembrem sal» a la terra quan pretenem que allà no hi creixi res mai més.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada