Comentaris a la Torà de Nakhmanides: un refilet d’alegria

Aquesta serà la llei que regeixi per al leprós, en el dia de la seva purificació, ell haurà de ser presentat davant el sacerdot. […] Ordenarà el sacerdot, i prendrà per al que es purifica dos ocells vius purs [tehorot] i fusta de cedre i porpra escarlata i hisop (Vaicrà-Levític 14:2-4).

Així comença la descripció del ritual de purificació del mal traduït «leprós». Una de les coses que criden l’atenció és el tema dels ocells. En gairebé tots els casos de sacrifici ritual d’ocells, es diu que han de ser tórtores o colomins. En aquest cas, «dos ocells vius purs, [xté tsiporim khaiot tehorot]».

Quina mena d’ocells són? Moisès ben Nakhman ens ho explica primer per boca de Raixí: «vius, això exclou ocells que són treifà –animals que pateixen malalties que els causarien la mort en un any–. Purs, això exclou un ocell no apte per a menjar. Com que les plagues de metsorà –mal traduït com lepra– són un càstig per calumniar i parlar malament dels altres, la Torà requereix per a la purificació del “leprós” que aquest porti ocells, dels que sempre canten i piulen».

La interpretació correcta, ens diu el Ramban, és que «tsipor» és un mot genèric per a tots els ocellets que es desperten d’hora per piular i cantar, un terme associat a l’arameu «tsafra», «matí» (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Vaikra, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 187-188).

A partir d’aquí, Nakhmànides abunda en descripcions de què i què no constitueix un «tsipor», i ens clarifica que tots els ocells aptes per al consum humà es poden denominar «tsipor», però també ens crida l’atenció al que diuen els Savis a la Torat Kohanim (Metsorà 5:13 i 53): «I alliberarà l’ocell viu fora de la ciutat, en camp obert». Què vol dir això segons el rabí Yosi de Galilea?: «Això significa un ocell que viu fora de les ciutats. I quina mena d’ocell és? És l’ocell anomenat “dror“» –un ocell que viu tant a la ciutat com al camp.

El Ramban també ens indica que a la Mixnà, al tractat Negaim (14:1) se’ns diu que «I ell [el “leprós”] portarà dos ocells que són de la classe d’ocells lliures». De tot això, i de la resta que per ser massa extens no transcriurem aquí, el Ramban extreu que els ocells aptes per al ritual de purificació del «metsorà» no es limiten a una sola espècie, i que aquesta purificació no es pot fer amb ‘qualsevol’ mena d’ocell, sinó que es pot fer només amb aquells ocells que són «dror» (R. M. ben Nachman, pp. 190-191).

Com acaba, la cosa? Ens diu el Ramban que qualsevol ocell que no sigui un «ocell lliure» és invàlid per la purificació, encara que ja s’hagi fet. «Purs, no aquells prohibits de menjar», perquè inclús entre aquells que estan prohibits, n’hi ha alguns que tenen aquesta qualitat de “dror“». O potser, diu Nakhmànides, el significat de la Torat Kohanim és que exclou aquells ocells «prohibits per a tu», com els que estan prohibits per menjar, o per treure’n benefici, o que pertanyien a algú que s’ha perdut [i no queda clar si encara viu o no], o aquells que s’han intercanviat per un ídol…

Finalment, el Ramban explica que a Midraix Rabbà hi podem trobar una declaració de Rabí Iehudà, fill de Rabí Ximon: «aquests ocells [portats pel “leprós” per la seva purificació] són ocells sorollosos, simbòlics d’aquell qui calumnia i difama [i com a càstig per aquestes calúmnies i difamacions, se’l castiga amb “lepra”]. Va dir el Sant, beneït sigui, “Que aquell acompanyat pels sons [aquests ocells sorollosos] vingui a fer explicació pel so malèfic [el so del difamador]”. I Rabí Iehoxúa fill de Leví va dir: Els ocells [que porta el “leprós” per la seva purificació] són dels que són lliures [dels que viuen a una casa així com al camp], pel que mengen del pa i beuen de l’aigua del “leprós”».

Els ocells que emeten cants i refilets acostumen a ser molt apreciats. I sovint se’ls capturava al camp per tenir-los a casa i poder sentir-los. En ser animals mig silvestres, un cop alliberats al camp, tenim per segur que no moriran de gana.

Cants i refilets alegres contra difamació i calumnia. I malgrat que calgui sacrificar un dels dos ocells cantaires, no significa que la bellesa i la bondat hagi de morir per complet per culpa d’aquells que es dediquen a escampar mentides i calumnies. Millor retornar els refilets i els cants al camp. Millor escampar coses maques.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada