Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el mal que fan els rumors

Comencem el llibre de Devarim –Deuteronomi–, amb els fills d’Israel a punt de creuar el Jordà i entrar a conquerir la Terra.

El llibre és, bàsicament, Moisès explicant de nou tota la Torà. Però la primera paraixà, que llegim aquest xabat, tracta dels fets esdevinguts des de la sortida d’Egipte fins al moment.

I en aquest discurs inicial, entre d’altres, es torna a recordar l’episodi dels merraglim, els espies. Moisès enllesteix tota la sortida d’Egipte, la separació del mar i la revelació del Sinaí en 20 versets. I llavors recorda als merraglim i el que van provocar. I s’hi està 25 versets. D’aquí fins al final del capítol 3, al principi de la següent paraixà, Moisès relata el viatge pel desert fins al moment d’arribar a les planures de Moab, a la banda oriental del Jordà. Per tant, el dels merraglim és un episodi important.

Tornem a llegir com ho explica aquest cop l’altre Moisès, Nakhmànides.

Tots els espies van admetre davant Moisès, el nostre mestre, i Aaron i davant tota la congregació que «hem anat a la terra a la qual ens vas enviar, i de veritat que rajava llet i mel, i aquest n’és el seu fruit» (Bemidbar-Números 13:27). Per tant, hi havia un consens sobre les bondats de la terra. Però en tant a la força dels seus habitants, aquí van apel·lar a les emocions.

Llavors, els espies van veure que Josuè i Caleb estaven intentant convèncer als hebreus a prendre le armes per entrar a conquerir la Terra, que era el que s’esperava d’ells. I per això els espies van començar a parlar a l’esquena de Moisès, estenent els rumors dels efectes de la terra sobre els seus habitants, «és una Terra que devora als seus habitants» (Bemidbar-Números 13:32).

És per aquesta raó que Moisès diu a la nostra paraixà de Devarim que «i vosaltres vàreu murmurar a les vostres tendes» (Devarim-Deuteronomi 1:27)!

És a dir, que els hebreus van recriminar a Moisès alguna cosa com «A on estem anant? Els nostres germans ens fan estremir, ja que diuen: la gent allà és molt més gran i alta que nosaltres» (Devarim-Deuteronomi 1:28).

I Moisès els respon: «Sí, és cert que la gent és gran i alta, però [el nom de les quatre lletres] lluitarà per vosaltres (Xemot-Èxode 14:14) d’acord amb tot el que Ell ha fet per vosaltres (Devarim-Deuteronomi 1:30) des d’Egipte fins avui (Bemidbar-Números 14:19)».

Per tant, ens diu el Ramban, el sentit de tot el paràgraf vindria a ser «I tot i això, tampoc vàreu creure en el vostre Déu» (Devarim-Deuteronomi 1:32), que significa que l’obstacle que va impedir l’entrada immediata dels hebreus a la Terra d’Israel va ser la seva fe insuficient (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp.21-22).

Aquesta «fe insuficient» té més significat, encara, ja que és provocada per rumors i falsedats. I «no-tan-curiosament», molts cops optem per fer més cas a rumors i rondalles que a allò que podem veure i experimentar amb els nostres sentits.

Per això, com ja vam veure al comentari de Bemidbar, tenim els tsit-tsiot, per tornar-nos a portar a la realitat.

Xabat xalom, i que tingueu un bon dejuni aquest diumenge, 9 d’Av, moment propici per pensar, per exemple, en el mal que causen certs rumors. Perquè diu la tradició que va ser el dia 9 d’Av quan els espies van causar la rebel·lió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada