Aquest proper xabat es llegeix Xoftim, «jutges». I comencem amb un manament: designaràs jutges i oficials a totes les ciutats que el [nom de les quatre lletres] el teu Déu assigna a les teves tribus, i jutjaran i governaran al poble amb justícia (Devarim-Deuteronomi 16:18).

Com dèiem al final del comentari de la setmana passada, hi ha connexions molt fortes entre les paraixiot Reé i Xoftim del llibre de Deuteronomi i el llibre de Xoftim –Jutges. Justament en aquest primer verset s’estableix un dels manaments incomplets quan els israelites van entrar a la Terra.

Però què ens diu Moisès ben Nakhman, sobre això de designar jutges i oficials?

Ja a Xemot –Èxode–, Ell —haiXem— contempla possibles casos de litigi i diu «la paraula de les dues parts haurà de sentir-se davant elohim –en aquest cas ‘senyors’, o ‘jutges’ designats–(22:8); i ell pagarà el que els jutges determinin (21:22)». Si és així, de forma implícita Ell va ordenar que Israel ha de tenir jutges i aquí, Moisès, explica que s’han de designar jutges a totes les ciutats quan haiXem els entregui la terra.

Perquè fora de la terra d’Israel no els/ens calen corts designades; si de cas, quan una part pateixi greuges, persones ben qualificades per fer un judici han de prendre el seu cas i «segons les seves designacions hauran de jutjar» (Ezequiel 44:24; (Xemot-Èxode 28:2, R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 192).

Si és així, els Israelites que viuen fora de la Terra no estan subjectes al manament de designar jutges propis a les ciutats on visquin. Però, ens recorda Nakhmànides, al tractat Maccot 7a els rabins van ensenyar: «I aquestes coses seran un estatut de judici per tu a través de totes les generacions allà on visquin. I què ens diu, això? Que les lleis del Sanedrí són vinculants tant a la terra d’Israel com fora de la terra d’Israel.

Si és així, per què es diu que “designaràs jutges i oficials a totes les ciutats”? ‘Dins‘ la Terra, cal designar jutges a cada districte i barri de cada ciutat; ‘fora‘ de la Terra, cal designar jutges a cada barri, però no hi ha obligació de fer-ho a totes les ciutats».

Després de citar-nos Maccot, el Ramban hi torna: segons aquest text podria semblar que se’ns requereix la designació d’un Sanedrí fora de la Terra d’Israel –no a totes les ciutats, com es fa dins la Terra d’Israel, sinó a cada barri i districte. Si és així, aquest manament és vinculant en qualsevol moment en casos civils i en temes que es puguin jutjar fora de la Terra d’Israel.

Avui, però, ja que la designació ha cessat, i entenem per «designació» el procés d’investidura de poders, drets i funcions que va ser continu i ininterromput des de Moisès fins a l’exili del segle IV de l’era comú per causa de la persecució dels romans, i com segons la llei escrita totes les funcions judicials no tenen cap validesa, ja que està escrit «I aquestes són les normes que els donaràs» (Xemot-Èxode 21:1), i no davant dels plebeus (Gittin 88b), i com nosaltres, no essent designats i ni investits, som plebeus, i no tenim poder per jutjar fora de la Terra d’Israel excepte en aquells casos comuns de pèrdues monetàries, préstecs, herències, Ketubà –contractes matrimonials, danys, etc., no estem vinculats en absolut, segons la llei de la Torà, al manament d’establir jutges (R. M. ben Nachman, p. 193).

I si els rixonim, els primers comentaristes, com en Moisès ben Nakhman, un dels grans savis, no es consideraven investits, ni contemplava la idea d’establir un Sanedrí fora d’Israel, amb més raó hauríem de tenir present aquest fet avui en dia, quan autoritats foranes pretenen establir normes universals.

El Sanedrí, segons Maimònides, només es pot reinstaurar a la Terra d’Israel en cas que tots, i tots són «tots», els savis del moment estiguin d’acord en fer-ho. Es va intentar cap al segle XVI, a Sfad, però al final no va prosperar (R. M. ben Nachman, p. 193, nota al peu 8).

Només el Sanedrí constituït de forma legal té capacitat per legislar de forma universal per tots els jueus. Avui en dia, gràcies a Déu, no existeix cap Sanedrí. Que hi hagi organismes com la «rabanut», que pretenguin decidir els assumptes no només de la Terra d’Israel, sinó també a tot arreu, és una perversió de la llei que cal, d’una banda evitar, i de l’altra denunciar.

La rabanut d’Israel només té jurisdicció dins de l’Estat d’Israel. La rabanut d’Israel no és en cap cas el Sanedrí. La rabanut d’Israel exerceix abús de poder de forma sistemàtica i sostinguda, en especial en temes de divorci, deixant milers de personers, la immensa majoria dones, en situació de precarietat i impossibilitades per refer les seves vides. La rabanut d’Israel hauria de desaparèixer. Per què? Justícia, justícia perseguiràs, per tal que puguis viure i posseir la terra que [el nom de les quatre lletres] et dóna (Devarim-Deuteronomi 16:20).

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.