Moisès segueix explicant als israelites què els succeirà si s’aparten del [nom de les quatre lletres], beneït sigui. I ens trobem amb un verset que, de nou, canvia de sentit segons com es llegeixi una sola paraula.

«Tots els teus arbres i els fruits de la teva terra seran arrasats per hatz’latzal» (Devarim-Deuteronomi 28:42).

Segons algunes traduccions, i així ho expressa Raixí, «hatz’latzal» defineix una mena de llagosta, l’insecte de la plaga d’Egipte. Però en aquest cas, suggereix Ramban, Moisès hauria connectat amb els versets anteriors en què parlava de la llagosta (el 38) o el cuc (el 39), ja que estaríem en el mateix context. Segons l’opinió de Nakhmànides, hatz’latzal es refereix a un exèrcit invasor.

Per què? La Torà diu «Tindràs fills i filles, però no seran teus» (verset 41) per treballar per tu i «cuidar-te quan siguis vell» (Rut 4:15), «perquè aniran al captiveri» (verset 41) amb l’enemic. I Moisès també diu de «Tots els teus arbres i els fruits de la teva terra» que no faran fruits per tu –tal com hem vist als versets 38 i 39–, en prendrà possessió l’enemic, perquè quan els teus enemics t’ataquin, els arbres i els camps produiran per ells (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 323-324).

I en què es basa el Ramban per dir que un tz’latzal és un exèrcit i no un insecte? Doncs a partir del mot tzeltzal, címbal, per causa del «soroll de guerra al camp» (Xemot 32:17) que causaven i «la veu del corn/trompeta» (Job 39:24), «el tronar dels capitans» (Job 39:25) i «[tziltzelé xama] els címbals estridents» i els «tziltzelé teru’à» (Salms 150:5). Perquè els címbals, els plats metàl·lics emprats en percussió, eren un instrument musical de guerra. I els instruments de guerra que acompanyaven qualsevol exèrcit, causaven estridència per tal d’infondre valor als soldats, i temor a l’enemic.

Per tant, no és tan sols que, si els fills d’Israel s’apartaven –o ens apartem– dels camins de Déu, la terra serà assolada per plagues, sinó que Déu mateix enviarà enemics per tal que s’apoderin de la resta dels nostres fruits.

Que en podem extreure, el 2018? D’entrada, que la Torà no és un llibre per llegir per sobre, i que cal fer-ho de forma molt atenta i amb cura, no sigui que se’ns escapi una paraula –o unes quantes–, i es tergiversi el seu contingut.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.