Comentaris a la Torà: coneixement, justícia i rectitud

La paraixà Vaierà conté tres episodis clau de la Torà: s’informa Abraham i Sarah que tindran un fill; la destrucció de Sodoma i Gomorra; i l’Aquedà d’Isaac. Però no parlarem de cap d’ells, sinó d’un altre aspecte clau no només de la Torà, sinó que ens afecta a nosaltres, avui.

Als capítols 15 i 17 que hem llegit a la paraixà anterior, s’estableixen els primers pactes entre el [nom de les quatre lletres] i Abram, en un dels quals passa a dir-se Abraham –i Sarai passa a dir-se Sarah. Se’ls hi promet descendència, i que aquesta heretarà la terra que trepitja i per la que viatgen Abraham, Sarah i tota la seva cohort… però la Torà no ens diu «per què».

És als versets 17 a 19 del capítol 18 on ho esbrinarem.

I [el nom de les quatre lletres] va dir: Amagaré jo a Abraham el que estic a punt de fer, sabent que Abraham es convertirà en un poble gran i poderós i que per ell seran beneïts tots els pobles de la terra? Doncs Jo l’he conegut fins al final per tal que prescrigui als seus fills i a la seva gent després d’ell que segueixin el camí del [nom de les quatre lletres] amb rectitud i justícia per tal que [el nom de les quatre lletres] concedeixi a Abraham allò que li va prometre.

I aquí tenim dues interpretacions de la paraula «יְדַעְתִּ֗יו – iedativ». «ידע – iada’» es tradueix de forma usual com «conèixer» o «estimar». Però en aquesta ocasió, «iedativ» es tradueix com «escollir». Raixí ens diu que, si ho prenem com el Targum, «doncs Jo l’he conegut» és una expressió d’afecte, com «Un parent “modà” del marit d’ella» (Rut 2:1); «I jo et conec» (Xemot-Èxode 33:17).

Tot i això, la màxima connotació és la de coneixença, com quan algú té afecte per una persona i s’hi acosta i la coneix bé i hi estableix familiaritat. Però si s’explica així, la següent paraula, «lema’an – fins al final», no encaixa.

Per això ens diu el mestre Ramban que, possiblement, «iedativ» signifiqui «Jo l’he elevat i aixecat de tal forma que ell ordenarà als seus fills després d’ell que facin allò que és just davant Meu, i per això el faré una gran i poderosa nació per tal que em serveixi».

Per això, la interpretació correcta per al Ramban és que la paraula «iedativ» s’ha d’explicar com «conèixer», de forma literal. És el coneixement de Déu, que és sinònim amb la Seva providència en aquest món nostre. Ha-Xem dirigeix la Seva providència a conèixer a cada una de les persones “piadoses” de forma individual, com està escrit «Ell no desviarà els Seus ulls dels justos» (Job 36:7), o «L’ull del [nom de les quatre lletres] està dirigit a aquells qui el temen» (Salms 33:18) (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 241-242).

D’aquesta forma, «lema’an» podria encaixar millor, ja que Ha-Xem «iedativ» a Abraham i sap que farà allò que és just i recte fins al final. Tot i les errades que comet, com qualsevol humà, Abraham estarà disposat a cedir el camí a Lot quan sorgeixin problemes; anirà a rescatar-lo quan sigui atacat, i rebutjarà qualsevol botí; acceptarà en un primer moment el manament de sacrificar al seu fill, i després li ensenyarà justícia i rectitud; i debatrà amb Déu mateix sobre el destí de Sodoma i de Gomorra.

Per tant, ens diu el mestre Nakhmànides, que la interpretació correcta de «sabent que Abraham es convertirà[…]» és que Déu sap què farà Abraham, i per això no li amaga res. No sigui que les generacions següents preguntin «com és que Ell li va amagar tot això?» o bé preguntin «com pot ser que aquell just [Abraham] fos tan insensible amb els seus veïns i no tingués misericòrdia d’ells, sense pregar en el seu nom, tot i saber que les seves ciutats serien destruïdes!?». Però Ha-Xem sap que Abraham sap que Déu «estima la rectitud i la justícia» (Salm 33:5), i que per tant ell [Abraham] «ordenarà als seus fills i a la seva gent després d’ell que segueixin» (Bereixit-Gènesi 18:19) el seu camí (R. M. ben Nachman, p. 241).

Potser és per això, per aquest «coneixement» i confiança que Ha-Xem escull Abram-Abraham per a establir una aliança eterna, i que és vàlida avui: com recordàvem l’any passat, en boca d’Abraham J. Heschel, la vida d’Abraham no és una vida per ser compresa, sinó per ser imitada. Abraham s’uneix al «camí de Ha-Xem», de justícia i rectitud. L’aliança té unes premisses fàcils: caminar amb Déu, amb justícia i rectitud. Però a vegades seguir aquestes dues premisses no és gens fàcils.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada