Beixalakh: el manà diari

(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.)

El capítol 16 parla del mannà. En aquest capítol aprenem que els nostres esforços en el treball són molt importants, i qui no treballa no menja, però no són ells els que ens proporcionen el pa de cada dia.

La Torà parla de dues experiències que tingueren els Fills d’Israel amb el mannà: en primer lloc, no el pots guardar d’un dia per l’altre, i en segon lloc, no ‘davalla’ en xabbat.

El primer punt, de que no el pots guardar d’un dia per l’altre, és que tenim tota una llarga sèrie de necessitats, més o manco correctes. El nostre treball ha d’estar dirigit a satisfer aquestes necessitats. Si guanyem més doblers dels necessaris, hem de saber que ‘se podriran’, se perdran en ‘dentistes’ o en ‘accidents’ que podrien ser evitats. Per suposat que podem destinar aquests doblers suplementaris per ajudar al proïsme: ONG, Càritas, etc. Ajudes particulars, a familiars, a veïnats, a amics i àdhuc a desconeguts, són la millor inversió per als nostres doblers. Quan ‘jeuen’ sense saber què fer és quan se podreixen.

Hem de calibrar, també, quines són les nostres necessitats, i aquí no se tracta de pa i aigua, sinó cadascú segons la seva posició social: n’hi ha que necessiten més i n’hi ha que necessiten manco. Però hem de saber que quan aquestes necessitats no estan ben calibrades, ens exposem a perdre aquestes sumes addicionals, i a vegades ens faran perdre part, gran o petita, de la suma que sí que ens és necessària.

En segon lloc, hem vist, està el xabbat. El treball en xabbat és contraproduent. Els doblers que puguem guanyar en xabbat, o en els dies festius, són un corc perillosíssim que ens fa perdre molt més del que puguem guanyar. Ens fa perdre doblers i ens fa perdre, principalment, la tranquil·litat espiritual que ens dóna el xabbat. Els doblers gastats en menjars i begudes del xabbat són, també, una bona inversió, ja que ens permeten gaudir ja en aquest món dels esforços de tota la setmana, a part del pagament que ens espera en el món venidor. Les despeses de xabbat no compten en el balanç anual de guanys i pagaments, són compte a part.

Convé llegir i rellegir aquesta paraixà diàriament o, al manco, un pic a l’any amb la màxima atenció i digerir els missatges que ens aporta, que ens ajudaran a gaudir d’aquest món sense perjudicar el món futur.

Xabat Xalom!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada