Itró: el Déu que ens parla

Un any més ens trobem a la falda del Sinaí. Tots tremolosos i espantats. Esperant i purificant-nos al campament. Per què?

«I Jo vindré a tu en un núvol espès, per tal que la gent escolti quan Jo parli amb tu i llavors confiarà en tu per sempre».

Xemot-Èxode 19:9

I tres dies després, s’esdevé la revelació. Sona el xofar i un núvol espès cobreix la muntanya. I la glòria del [nom de les quatre lletres] es manifesta, i tot Israel escolta les deu frases.

Just abans, però Déu avisa a Moisès: «baixa i adverteix al poble que no traspassi el límit pel [nom de les quatre lletres], per mirar, o moriran molts» (Xemot-Èxode 19:20).

El comentarista Sforno ens diu que aquesta precaució es va prendre no fos cas que, en sentir la veu de Déu, els israelites pensessin que havien aconseguit el mateix nivell de profecia «panav al panav», cara a cara, com Moisès. I en pensar això, trenquessin els límits marcats i intentéssin acostar-se massa (Sforno, Houmach avec commentaire du Sforno: Chemot, traduït per M. Khayat, p. 231).

Però què passa en realitat? Que en escoltar la veu de Déu, aterrats, tot Israel es retira.

«Parla tu amb nosaltres, van dir a Moisès, i obeirem; però no deixis que [Elohim] parli amb nosaltres, no sigui que morim».


Xemot-Èxode 20:16

I Moisès els respon: «no tingueu por, perquè el vostre Déu ha vingut per nasot a vosaltres» (Xemot-Èxode 20:17). Què és «nasot»? Algunes traduccions diuen «provar/jutjar», però Raixí proposa «elevar». Abarbanel, a més de «provar/jutjar» també proposa «exercitar».

Moisès-Nakhmànides ens diu que Raixí s’equivoca. Que seria possible que Moisès estigui dient que «és per tal que us acostumeu a tenir fe, que Déu ha vingut aquí. Com us ha mostrat la Revelació de la Xekhinà –la presència de Déu–, la fe en Ell ha entrat als vostres cors i us aferrareu a Ell, i les vostres ànimes mai se’n separaran» (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 329).

El Ramban i Sforno coincideixen en aquest significat de «nasot» com «costum», i el segon ens diu el sentit de la frase de Moisès era que Déu es revelava «per tal que us familiaritzeu amb la profecia “cara a cara”» (Sforno, p. 243).

Déu baixa al Sinaí, i els israelites es retiren. A Déu sempre l’escoltem, i en la distància. Al Mixcan o el Bet haMikdaix, igual que al Sinaí, hi havia límits marcats per cadascú. I com més endins del recinte, més amunt de la muntanya. Vam tenir por i vàrem preferir veure i escoltar des de lluny, i parlar només amb Moisès.

Al principi del llibre de Devarim, a paraixat Ekev, Moisès diu als israelites que «I serà, perquè escoltareu aquestes lleis» (Devarim-Deuteronomi 7:12). De fet, a Devarim, Moisès ho repeteix un cop i un altre: שְׁמַע. “Xemà“. Escolta. Però és un “escolta” complet: “escolta i comprèn; fes cas”. No és només una invitació, sinó un toc d’atenció.

Potser caldria tornar a llegir: «I Jo vindré a tu en un núvol espès, per tal que la gent escolti/entengui quan Jo parli amb tu i llavors confiarà en tu per sempre» (Xemot-Èxode 19:9). I després rellegim també al Ramban:

em sembla que la interpretació correcta és que Déu va dir a Moisès: «”vinc a tu en un núvol espès” per tal que tu t’hagis d’acostar al la foscor espessa (Xemot 20:18) per tal que la gent escolti quan Jo parli. Ells mateixos seran profetes quan jo parli, sense necessitar cap mena de confirmació a través d’altres», com està escrit: «Quan el [nom de les quatre lletres] em va dir: reuneix-me el poble, i Jo faré sentir les Meves paraules, per tal que ells aprenguin a témer-me a Mi tots els dies» (Devarim-Deuteronomi 4:10 – R. M. ben Nachman, p. 277).


Ells mateixos seran profetes. No va de prediccions.

X’mà, Israel!

Xabat xalom!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada