Vaiakhel: intenció i voluntat

A la paraixà Vaiakhel comença el procés de construcció del Mixcàn. Moisès es presenta davant l’assemblea i enumera tot allò que, aquelles persones que ho volguessin, havien de portar (Xemot-Èxode 35:4-9).

I després, a partir del verset 21, la Torà ens diu que molta gent –començant per les dones, que van entregar les joies, i després les van seguir els homes–, empesos per un bon cor, va començar a aportar tots els materials.

I van prendre ells de davant de Moisès tota l’ofrena que havien portat els fills d’Israel per la tasca de la construcció del Santuari, per fer-la. Però ells li portaven més ofrenes generoses, matí rere matí.


Xemot-Èxode 36:3

Segons Moisès ben Nakhman, totes les ofrenes es van entregar el primer dia, i els artesans les van recollir aquell mateix dia, i durant el matí següent. Però a l’altre matí següent, dos dies després, la gent seguia portant coses. I al següent matí també.

Queda palesa la generositat i bones intencions dels fills d’Israel. Perquè si l’any passat vam parlar de «la intenció en la construcció de l’Arca», avui parlem de les intencions de fer les coses. Perquè sempre diem que la intenció és el que compta, però la intenció, sense acció, no és res. Cal voluntat.

Judaisme no és només les mitsvot i la intenció que posem a l’acte en si. És ser conscient que quan fem «netilat yadaïm» ens rentem i alcem les mans, com feien els kohanim del Temple, i també en honor de «hamotzi» , que representa la meravella de la vida. És quedar-se parat davant la magnificència d’una albada, de la immensitat del mar, de la majestuositat d’una muntanya i de la senzillesa i la complexitat d’una llavor que es trasllada flotant a través del vent; de la creació sencera i tot allò que hi ha, viu o inanimat.

És una lluita constant contra gairebé tot. Per determinar per què fem les coses o ens comportem d’una manera diferent dels altres. És «Justícia, justícia perseguiràs» (Devarim-Deuteronomi 16:21). És mantenir-se al lloc d’«or leGoyim» , llum per les nacions, perquè si «Am Israel» no és llum per les nacions, no és «Am Israel». És una lluita interna constant per recordar-se per què es fan les coses, per què estem aquí, quina és la nostra feina, i com podem ajudar a la reparació d’aquest món. I per fer aquesta tasca de construcció cal una voluntat enorme.

En Nakhmànides ens explica que hi ha cinc repeticions del procés de construcció del Tabernacle: quan s’ordena la seva construcció, als capítols 25 a 27 i parts de la paraixà Tetsavé; d’una forma més general als versicles 36:6 a 11; durant el procés de construcció; i quan s’explica com es feia cada part, a la paraixà d’aquesta setmana (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 603-605).

Potser per això es repeteix cinc cops el procés de construcció del Mixcàn. Per recordar-nos la importància d’aquest tema. I que potser al principi tots estem imbuïts de bones intencions i participem molt, però la construcció del Mixcàn, del Temple, és una cosa que també requereix constància i energia, matí rere matí.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada