Les lleis de Khamets i Kitniot (llegums) de Pasqua 5779 (2019) – correcció de Maran zt”l

El següent text és una traducció de l’article «The Laws of Chametz and Kitniyot (Legumes) on Pesach-5779- Maran zt”l’s Correction», publicat originalment a Halacha yomit el dia 24 de març del 2019.


La Torà, a Xemot 13:7, ens explica coses sobre la festa de Pasqua: «menjareu matzot [pans àzims] durant set dies; i no es veurà pa llevat, ni s’haurà de veure llevat a tot el teu territori». El llevat que prohibeix la Torà es produeix per la combinació, durant el temps suficient, de farina de grans amb aigua; això fa que la composició interna de la farina «llevi». Des del moment en què la mescla comença a llevar, es considera «khamets», el qual està prohibit per a consum o benefici [econòmic] durant Pasqua, i també està prohibit per als jueus tenir en possessió khamets durant Pasqua.

Kitniot

L’arròs i altres llegums [kitniot], incloent-hi els pèsols i les mongetes, estan permeses durant Pasqua, ja que la prohibició de khamets només aplica als grans, i els llegums no estan classificats com «gra». Malgrat això, cal tenir cura de comprovar l’arròs per assegurar-se que no contingui cap gra de blat o d’ordi, ja que és comú que als llocs on s’empaqueta l’arròs, també s’hi empaqueten d’altres menes de grans, i existeix la possibilitat que alguns grans de blat o d’ordi acabin barrejant-se amb l’arròs, provocant que tot un plat esdevingui prohibit per al consum –perquè fins i tot la quantitat més petita de khamets invalida una gran quantitat de menjar. Per tant, és costum comprovar tres cops abans de Pasqua que l’arròs no conté altres grans, i fer-ho amb seriositat i concentració, en un moment en què no hi hagi nens petits a la vora, per tal de no interrompre.

El costum de la jueria aixquenasita i algunes comunitats sefardites

Per por que hi hagi llavors de diferents grans que es puguin haver mesclat entre llegums, els aixquenasites tenen el costum de prohibir el consum de llegums durant Pasqua. Les més grans autoritats aixquenasites van decretar que està completament prohibit menjar llegums durant Pasqua. Tot i això, la major part de comunitats Sefardites i d’Orient Mitjà [Mizrahí] mai va acceptar aquesta prohibició. Una persona Sefardí no hauria d’actuar de forma estricta en aquest tema, per moltes raons.

Tot i això, existeixen algunes comunitats Sefardites temeroses de Déu que són estrictes i, d’habitud, s’abstenen de menjar cigrons durant Pasqua.

Maran zt”l i Harav Unterman zt”l

Abans que Maran Rabbenu Ovadia Yosef, zt’ll, assumís el càrrec de Gran Rabí de Tel-Aviv, el rabinat publicava un Guia de Pasqua per a residents de la ciutat en què es llegia, «Els llegums estan prohibits per al consum durant Pasqua; tot i això, els jueus Sefardites acostumen a actuar de forma permissiva en aquest tema». L’any 5730 (1970 de l’Era comuna), quan Maran zt”l va ser el Rabí en cap de la ciutat, va assenyalar a HaGaon HaRav Isser Yehuda Untermanzt”l, que havia sigut el Rabí en cap de Tel-Aviv i que després va esdevenir Gran Rabí d’Israel, que aquesta declaració a la guia era incorrecta, ja que els llegums estan permesos durant Pasqua! Per tant, la declaració es va modificar per tal que digués «Els llegums estan permesos per al consum durant Pasqua; tot i això, els jueus aixquenasites acostumen a actuar de forma estricta en aquest tema».

Hi ha una ramificació halàkhica clara sobre aquesta declaració, ja que fins i tot els aixquenasites poden tenir llegums en les seves propietats durant Pasqua. Per exemple, si una parella aixquenasita té un nadó que s’alimenta de fórmules i productes que contenen llegums o derivats, és totalment permès per ells seguir emprant aquestes fórmules i productes durant Pasqua, a condició que ho facin amb cura i amb utensilis i recipients específics, designats per a ús exclusiu del nadó. Tot i això, no hi ha cap mena de marge per defensar que els llegums estan totalment prohibits durant Pasqua.

El tema aquest any

Aquest any, 5579, hi ha una pregunta addicional en tant a les kitniot durant Pasqua, ja que el setè dia de Pasqua –el darrer dia de Pasqua a Israel– cau en divendres. La pregunta, per tant, és si els aixquenasites (que acostumen a no consumit kitniot durant Pasqua) poden cuinar-ne en khol-ha-moed [els dies intermedis, en aquest cas dijous o divendres] de la festa de Pasqua, per tal que puguin menjar en Xabat, immediatament després que s’acabi Pasqua. Debatrem aquest tema, si Déu vol, al moment adient.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada