Kaixeritzant una cuina de gas

El següent text és una adaptació de l’article «Koshering a gas stovetop», publicat originalment a Halacha yomit el dia 28 de març del 2019.

Pregunta: quina és la forma adient de kaixeritzar una cuina de fogons de gas? De forma similar, es permet posar pa a sobre dels fogons durant l’any?

Resposta: ja hem explicat abans que qualsevol utensili de cuina que es vulgui fer servir per Pessakh, i que s’hagi emprat per cuinar-hi khamets durant l’any, s’ha de kaixeritzar. La forma de fer-ho varia segons el mètode d’absorció. Per exemple, una olla on s’hi hagi fet sopa amb khametz –pasta de sopa–, s’ha d’immergir dins una olla més gran, plena d’aigua bullent al foc, de la mateixa forma que ha absorbit el sabor del khamets, l’alliberarà a l’aigua bullent.

Sobre les reixetes de ferro o d’acer que hi ha al voltant dels fogons, el Ramà (capítol 451, secció 4) escriu: «una reixeta requereix Libún». Això vol dir que la forma de kaixeritzar les reixetes és passar-les pel foc fins que es tornin vermelles.

El Magen Avraham explica que com el khamets que s’hi cuina, a vegades cau a sobre de la reixeta, aquesta n’ha absorbit el sabor i no es pot fer servir per Pessakh fins que no se li apliqui el Libún.

Malgrat això, molts grans Akharonim posen en dubte la norma del Ramà, ja que la reixeta està sempre molt a prop del foc, i cada cop que hi cau menjar, aquest es crema de forma immediata, pel que no hi ha oportunitat perquè la reixeta n’absorbeixi el sabor (vegeu Ma’amar Mordechai capítol 451, subsecció 11).

De forma similar, els Akharonim es pregunten que, de forma general, el menjar mai es posa de forma directa sobre les reixetes; més aviat s’hi posen els pots, olles i paelles. És una cosa coneguda que el sabor que s’ha absorbit a l’interior d’una olla no es pot transferir a un altre utensili, a no ser que el menjar o líquid que hi ha dins serveixi de «conductor» entre els utensilis. Per exemple, si una carn no kaixer s’ha cuinat en una olla, i al seu costat s’hi ha posat una olla amb carn kaixer a dins, i les olles s’han tocat, la carn kaixer roman kaixer, ja que l’olla no ha absorbit cap mena de sabor de l’olla no kaixer, perquè no hi ha cap tros de carn ni de líquid que els connecti per transferir el sabor d’una a l’altra (vegeu Issur Ve’Heter, capítol 31).

I el mateix s’aplica a les reixetes en què hi posem els pots i les olles a sobre, ja que fins i tot si assumim que absorbeixen el sabor del khamets durant tot l’any, aquest sabor no es pot transferir als pots ni les olles de Pessakh, ja que no hi ha cap mena de menjar ni de líquid entre l’olla i la reixeta.

Per tant, halàkhicament parlant, Maran Rabbeinu Ovadia Yosef zt”l dictamina –al seu Khazon Ovadia-Pessakh, pàgina 137) que segons el costum sefardí, n’hi ha prou amb netejar molt bé les reixetes i tirar-hi aigua bullent des d’un Keli Rixón. Això vol dir, aigua que s’hagi bullit en un pot o en tetera elèctrica i que, mentre l’aigua bull de forma viva i forta, es llença –amb compte!– sobre la reixeta (també es permet fer això a dins d’una pica que s’hagi kaixeritzat abans).

No obstant això, els aixkenazim acostumen a seguir la norma del Ramà i, per Pessakh, passen les reixetes pel foc, o les tapen amb paper d’alumini. Tot i això, aquesta acció estricta només es fa durant Pessakh per causa de la severitat de les prohibicions del khamets; la resta de l’any, fins i tot els aixkenazim actuen de forma distesa i col·loquen pots amb carn i pots amb làctics a sobre la mateixa reixeta de forma alterna (vegeu Mor U’ktzia, capítol 491 i Igrot Moixé, Orakh Khaím volum 1, final del capítol 124).

Basat en això, i d’acord amb la lletra de la llei, està permès posar una pita o altre khamets a sobre del fogó de la cuina durant tot l’any quan els fogons estiguin nets, ja que no ens preocupa que ni el fogó ni la reixeta absorbeixin cap dels sabors prohibits, ja que qualsevol cosa que hi cau, es crema de forma immediata. Hi ha espai per actuar de forma distesa per als aixkenazim, també; malgrat tot, hom qui sigui estricte és digne d’alabança (vegeu Yabia Omer, volum 19, capítol 35, secció 10).

Resum: les reixetes dels fogons s’han de netejar bé, i després cal tirar-hi aigua bullent des del pot o d’una tetera elèctrica on s’hagi bullit. Durant la resta de l’any està permès emprar les reixetes per cuinar-hi amb olles de carn com de làctics sense haver de kaixeritzarles entre els diferents usos, ja que n’hi ha prou amb què estiguin netes. De la mateixa forma està permès posar pa a sobre d’un fogó, sempre que estigui net, durant tot l’any. Els aixkenazim acostumen a ser estrictes durant Pessakh, i els passen foc o bé els tapen amb paper d’alumini.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada