Behalotkhà: la responsabilitat d’un mateix

I va passar que el poble estava queixós, i va ser mal vist pel [nom de les quatre lletres], es va encendre la Seva ira, i va cremar en ells un foc del [nom de les quatre lletres] i va consumir un extrem del campament. (Bamidbar-Números 11:1)

I no només el poble estava queixós. Moisès, el nostre mestre, també ho està. Està cansat de les queixes de la gent! Després de creuar el mar, després de construir el Mixcàn, després de la revelació al Sinaí, després de la inauguració del Mixcàn… es queixen perquè el manà no els acaba d’agradar.

«Va escoltar Moisès al poble que ploraba junt amb les seves families, cada home a l’entrada de la seva tenda. Es va encendre l’ira del [nom de les quatre lletres], i als ulls de Moisès, va ser dolent» (Bamidbar-Números 11:10).

I Moisès té un dels seus esclats.

«[…] per què tractes tan malament al Teu sirvent? Per què no he trobat favor als Teus ulls i has posat sobre meu la càrrega de tot aquest poble? […] Jo sol no puc suportar a tot aquest poble. És molta càrrega per mi. Si em vas destinar a això, mata’m ara si he trobat gràcia als Teus ulls, i que no vegi jo el meu patiment» (Bamidbar-Números 10:11 i 14-15).

I llavors, el [nom de les quatre lletres] diu:

«Reuneix-me setanta homes dels ancians d’Israel que tu coneguis, i que són els ancians i els seus ajudants. Els portaràs a la Tenda de Reunió i que estiguin allà amb tu. Em revelaré i parlaré allà amb tu, i separaré de l’esperit que hi ha sobre teu i el posaré sobre ells i suportaràn amb tu la càrrega del poble, i no l’hauràs de suportar tu sol» (Bamidbar-Números 11:16-17).

Per fi una mica d’ajuda! Moisès ben Nakhman ens explica que la intenció del verset és dir que la transmissió de l’esperit que hi ha sobre Moisès cap als ancians, serà quan Déu parli a Moisès; i serà a partir d’aquesta comunicació divina que el poder de la profecia es transmetrà als ancians, com diu al verset 25, «I el [nom de les quatre lletres] es va revelar en el núvol, i li va parlar a ell [a Moisès]. Va separar de l’esperit que hi havia sobre ell i el va posar sobre els setanta ancians» (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 103-104).

Però no tots ells estaven a la Tenda de Reunió. Eldad i Medad no havien anat a la tenda, i estaven profetitzant pel campament. Josué, fill de Nun i ajudant de Moisès, els veu i corre a avisar al mestre, per tal que els tanqui (versets 26 a 28). Però Moisès li dóna la millor de les respostes:

«Tan de bo tot el poble del [nom de les quatre lletres] fossin profetes, quan [nom de les quatre lletres] posés el Seu esperit sobre ells» (verset 29).

Pel Ramban, Josué actua de bona fe. Moisès havia dir al poble que Déu agafaria de l’esperit que estava en ell mateix i el posaria sobre aquells que estéssin amb ell a la Tenda de Reunió. Eldad i Meldad, malgrat formar part dels setanta escollits per la tasca, no van anar a la Tenda, pel que apareixen com rebels a les paraules de Moisès. I Josué demana que els tanquin, no fos cas que estiguéssin presos de mals esperits! Però Moisès el tranquilitza, i li explica que Déu els ha posat el Seu esperit directament, sense treure-li cap capacitat profètica a ell, Moisès, i tan de bo això passés amb tot el poble d’Israel (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 110-111).

L’apoderament de les persones és dificil d’aconseguir, però molt més assequible que el do de la profecia. De moment no el tenim, i per tant no podem saber quina és la voluntat divina ni el per què de tot plegat. Però sí que podem treballar, i treballar-nos, i estudiar els texts, i l’halakhà, i descobrir-ne els diferents significats.

Si ni tan sols Moisès, el profeta més perfecte que hi ha hagut i que hi haurà, va ser capaç de suportar als israelites, hauriem de revisitar –si cal cada dia, doncs cada dia– la mitsvà més gran de totes: Ahavat Israel. I intentar apoderar-nos, i ajudar als altres a apoderar-se, i que tothom es faci responsable d’ell mateix.

I mentrestant, esperar que arribi el dia en que el desig de Moisès es faci realitat, i que ens relata un altre profeta: «I serà que després d’això, vessaré el Meu esperit sobre tota creatura, i profetitzaran els vostres fills i les vostres filles, els vostres ancians somniaran somnis i els vostres joves veuran visions» (Joel 3:1).

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada