Corakh: després de les promeses

Al comentari que vam fer l’any 5778, vam deixar a Corakh i els líders de les tribus de camí cap al Tabernacle, cadascú amb el seu encenser, per tal de, segons ens diu Moisès ben Nakhman, «recuperar» el servei dels actes religiosos oficials per als primogènits, i la Glòria del [nom de les quatre lletres] es manifesta davant tot el poble.

«I el [nom de les quatre lletres]» va parlar a Moisès i Aaron dient: «separeu-vos d’aquesta assemblea, i els exterminaré en un instant» (Bemidbar-Números 16:20-12).

La situació és tensa. Moisès i Aaron tornen a intercedir, imitant a Abraham quan negocia la destrucció de Sodoma i Gomorra: «és que tan sols un home transgredirà i mostraràs el Teu furor contra tota l’assemblea?» (verset 22).

I tenen èxit, ja que HaiXem els demana que diguin als israelites que s’apartin de les tendes de Corakh. I Moisès així ho fa: «aparteu-vos ara de prop de les tendes dels homes malvats aquests; i no toqueu res del que els pertany, no sigui que moriu per les seves transgressions» (verset 26).

I el Ramban ens explica que l’ordre correcte, en tant al significat, del verset és el següent: «marxeu, us ho prego, de les tendes d’aquests malvats, no sigui que sigueu escombrats en totes les seves transgressions i toqueu alguna cosa que els pertanyi». Amb això s’indica que si no s’aparten, la terra s’obrirà als seus peus i moriran engolits. I que no s’esforcin a salvar cap mena de propietat dels malvats, ja que són objectes maleïts (Devarim-Deuteronomi 7:26 – R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 181).

I comença el desenllaç. Les acusacions llençades contra Moisès i Aaron son diverses. Hi ha les queixes recurrents, preguntant per què els ha portat a morir al desert, però també hi ha l’acusació de voler «erigir-se com un príncep sobre nosaltres» (verset 13). És a dir, que s’acusa Moisès de fer i desfer al seu albir.

Per això, ens diu el Ramban, els acusadors van realitzar dos maldats: la primera, negar l’honor que se li deu a un mestre, i negar totes les accions realitzades per HaiXem, a Egipte i al desert, dient que Moisès no era digne de guiar-los, i que només els havia causat coses dolentes, i la negació inclou la revelació al Sinaí, on està escrit «i ells creuran en tu [Moisès] per sempre» (Xemot-Èxode 19:9).

Per tant, Moisès ha de demostrar, un cop més, que no és ell qui té el control, sinó HaiXem. I què diu? «Per mitjà d’això sabreu que [el nom de les quatre lletres] m’ha enviat per fer tots aquests actes, puix no són la meva voluntat. Si aquests homes moren de mort natural, no és [el nom de les quatre lletres] qui m’envia. Però si [el nom de les quatre lletres] crea una b’riah [una creació del no-res], la terra s’obrirà i se’ls empassarà a ells i a tot allò que els pertany […]» (Bemidbar-Números 16:28-30).

Dient «i sabreu que [el nom de les quatre lletres m’ha enviat per fer tots aquests actes]», Moisès implica que tot allò que els israelites van veure, les plagues, el mar de les canyes obrint-se, la revelació de Sinaí…, tot allò que han vist amb els seus propis ulls, totes en absolut, són obra d’HaiXem (R. M. ben Nachman, pp. 182-183).

D’altra banda, com es demostrarà? Doncs amb un nou acte sobrenatural, una «b’riah». Que la terra s’obri no és una cosa nova, ni poc comú. Però que ho faci just al lloc on estan Corakh i els rebels, i que se’ls empassi no només a ells, sinó a totes les seves pertinences, i que després la terra es tanqui i quedi igual, això sí que és una cosa nova que no ha passat mai, a la Torà (R. M. ben Nachman, p. 183).

Efectivament, la terra s’obre i s’empassa tots els rebels «quedant eliminats totalment de la congregació». I no només ells, sinó els dos-cents cinquanta líders de les tribus, que havien acudit a reclamar el seu dret a oficiar.

Algunes de les preguntes que deixàvem a l’aire fa un any, s’han respost. I la lliçó que en podem extreure és que sempre que aparegui algú que ens promet coses, o acusant algú altre d’erigir-se com a líder totalitari, cal exercir el dret a recordar.

Perquè si la generació que va veure i viure les plagues, que va creuar el mar de les canyes, que va estar present a Sinaí, i que va ser testimoni de tots i cadascun dels actes super naturals que es van fer per ells, si ells van ser capaços de qüestionar a Moisès i oblidar allò que havien vist, què no podríem arribar a fer nosaltres?

Cal estar sempre atents a segons quines persones, que ens prometen fer segons què, si els prestem el nostre suport, sovint en forma de xec en blanc. Cal recordar què ofereixen, si ho poden complir, i què comporta donar-los suport.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada