Balak: intenció i expressió

A la paraixà Balak hi trobem la història de Bila’am, a qui el Talmud –a Baba Batra 15B– descriu com profeta fill de profetes.

Balak és un dels reis moabites, que en veure com el Poble d’Israel acampa prop de Jericó, agafa por i opta per enviar uns missatgers a la Mesopotàmia, a buscar a Bila’am per tal que efectuï una maledicció contra els israelites.

Quan els primers emissaris arriben, Bila’am té una conversa amb el [nom de les quatre lletres], que li diu «no aniràs amb ells ni maleiràs a aquell poble, perquè és beneït». Els emissaris tornen a casa, i Balak, contrariat, envia una nova expedició, aquest cop amb prínceps i gent més important (Bamidbar-Números 22:5-15).

Quan els segons emissaris arriben, amb ofertes de gran recompensa i honor, Bila’am els respon directament que no importa els diners que li ofereixin, ja que «no puc transgredir la paraula del [nom de les quatre lletres]» (Bamidbar-Números 22:16-18).

A la nit, Bila’am té una nova conversa amb el kadoix, barukh-Hu, que li diu que «si els homes et vénen a buscar, aixeca’t i vés amb ells, però només el que Jo et digui, és el que faràs» (verset 20). Així que, arribat el matí, Bila’am ensella la burra i marxa amb els emissaris, cap a Moab. Però «es va encendre la ira d’Elohim per la seva marxa amb ells…» (verset 22).

Abraham Ibn Ezra es recolza en una interpretació de Saadia Gaon:

«El Gaon va dir: si algú vol debatre, dient:”com que Ell va dir a Bila’am, ‘tu no aniràs amb ells’ (verset 12), com és que Ell li va dir [després], ‘Aixeca’t i vés amb ells?'”, hom pot respondre que Déu no volia que marxés amb els primers [emissaris], fins que no arribessin prínceps amb més honor. Però en la meva opinió [continua ibn Ezra], no hi ha necessitat per això [aquesta interpretació del Gaon], ja que el significat de ‘aixeca’t i i ves amb ells’ no és que fos una ordre, sinó més aviat com ‘envia [per tu] homes’ (Bamidbar 13:2). Aquest cas és semblant, perquè per què Bila’am ha de dir als emissaris ‘passeu aquí la nit, fins que sàpiga què més m’ha de dir el [nom de les quatre lletres]’ (verset 19), ja que Déu li havia dit prèviament: ‘vés amb ells, però sigues prudent de dir només allò que et digui Jo’. I la prova per a la meva interpretació [d’ibn Ezra, per la qual Déu estava enfadat amb Bila’am per la mala intenció en persistir en acudir a la invitació de Balak, i que el ‘vés amb ells’ és una concessió, no un manament], és el següent vers, ‘es va encendre la ira d’Elohim per la seva marxa amb ells”.» (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 251-252).

Moisès ben Nakhman ens diu que Saadia Gaon no té raó. Perquè l’explicació de Saadia Gaon, segons la qual Déu volia que Bila’am anés amb visitants més honorables, és incorrecta, ja que a la primera conversa, li diu «no aniràs amb ells ni maleiràs a aquell poble perquè és beneït», pel que prohibeix, de forma clara, que Bila’am vagi per maleir a Israel; tampoc li prohibeix que accepti la invitació perquè els prínceps no siguin prou importants, per tant, com pot ser que sigui permissible que hi vagi amb altres emissaris més honorables!?

Moisès ben Nakhman ens diu que ibn Ezra tampoc té raó. Perquè l’explicació, per la qual Déu s’enfuria per causa de la persistència de Bila’am en el seu desig dolent d’anar a Moab, voldria dir que Déu ha canviat d’opinió i ha retirat la prohibició, permetent a Bila’am que viatgi, per causa de la persistència de la persona que fa la petició! I pel que fa a l’assumpte de «envia [per tu] homes» no és com l’explica, sinó com ja es va explicar en l’episodi dels merraglim. I encara més, no seria conseqüent que Déu castigués a una persona per una cosa per a la qual Ell ha donat permís! (R. M. ben Nachman, p. 253).

Llavors, com hem d’interpretar aquest aparent «בלגן [embolic]»? El Ramban ho aclareix: en primer lloc, Déu prohibeix a Bila’am maleir al poble d’Israel, «perquè és beneït», i per tant no hi ha cap propòsit en anar amb els primers emissaris, ja que no podria maleir a Israel, i no hi ha cap altre objectiu a part d’aquest. Bila’am, a més, informa els emissaris d’aquesta prohibició.

Malgrat això, Balak li envia altres emissaris, perquè no es creu que Déu no li permeti viatjar, sinó que pensa que Bila’am busca un benefici i recompensa més grans. Per això li envia emissaris amb més honor, i li ofereix més riqueses.

Però Bila’am respon que no li interessen els diners, sinó que ell ha de fer el que Déu li digui, i els demana que dormin a casa seva mentre torna a preguntar per la voluntat divina. I és una resposta correcta, perquè Bila’am no pot saber, per ell mateix, quines són les intencions de Déu en aquest tema.

A la segona conversa, Déu li hauria dit més o menys això: «recorda que no pots maleir a Israel, però ja que els emissaris estan amb tu, si aquests homes han vingut tan sols a cridar-te, volent dir que estaran d’acord en el fet que vagis amb ells encara que sigui amb la condició que no podràs maleir a Israel tal com t’he dit, vés amb ells, però sigues prudent de dir només allò que et digui Jo, perquè fins i tot si Jo t’ordeno que els beneeixis, ho hauràs de fer i no tenir por de Balak». I aquest és, ens diu el Ramban, el significat de la frase «si els homes et vénen a buscar».

I el desig d’HaiXem des del principi era el següent: que Bila’am anés a veure a Balak amb els emissaris, després de dir-los que no maleiria a Israel, i que ell es comportaria tan sols com Déu li digués que s’havia de comportar, i faria tan sols el que li digués que fes. Perquè era la voluntat divina beneir a Israel a través de la boca del profeta de les nacions.

Per tant, Bila’am hauria d’haver explicat això als segons emissaris. Que estava disposat a viatjar amb ells, però que no compliria els desigs de Balak. I com no ho va dir, els emissaris van pensar que sí que els compliria, i que maleiria al poble d’Israel. I això comporta una profanació del Nom de Déu per part de Bila’am, perquè els emissaris van acabar pensant que Déu havia decidit que podia maleir Israel en nom de Balak i els seus emissaris. Per això s’encén la fúria. I no només això, sinó que quan arriba el moment i Bila’am, òbviament, és incapaç de fer cap maledicció, els moabites pensen que Déu ha tornat a canviar d’opinió sobre el tema (R. M. ben Nachman, pp. 253-255).

Al judaisme, la intencionalitat és important. I no només la intencionalitat, sinó l’expressió de la mateixa: explicar per què es fan les coses. Bila’am va fer el que havia de fer, però no va explicar el perquè. I això causà que els emissaris pensessin de forma errònia i entenguessin, segons els seus propis desitjos i expectatives, que la intenció del profeta de les nacions era maleir a Israel.

En el nostre dia a dia fem tantes coses, i tant de pressa, que a vegades ens oblidem d’explicar-les, i causem malentesos i angoixa. Com quan fem una benedicció, a vegades hem de parar encara que sigui un parell de minuts, i explicar –i explicar-nos–, per què fem el que estem fent.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada