Nitzavim: la Torà al cor

Molt sovint, quan mirem la Torà en conjunt, o la llista de mitsvot, o les prohibicions de Xabat, veiem una pila de volums de llibres, o una llista inacabable o un compendi inabastable. Aquesta sensació que podem sentir, no la tenim en exclusiva:

Doncs la instrucció aquesta que Jo us ordeno a vosaltres avui no està amagada de tu ni t’és distant. No està als cels per dir “Qui haurà de pujar per nosaltres al cel i la prengui per nosaltres i ens la faci entendre, i la complim?”. Ni està més enllà del mar per dir “qui haurà de passar per nosaltres a l’altra banda del mar i la prengui per nosaltres, i ens la faci entendre, i la complim?”. Doncs aquesta cosa t’és molt propera: està a la teva boca i al teu cor, per complir-la.

Devarim 30:11-13

Moisès ben Nakhman, com sempre, ho aclareix.
Molt sovint, “aquest manament” o “aquesta instrucció”, es refereix a tota la Torà en complet, com s’indica a Devarim 8:1, “i hauràs d’observar tota la instrucció que Jo t’ordeno avui”. Però en aquest cas, “aquest manament” es refereix al penediment i la teixuvà, el “retorn”. Perquè abans, al mateix capítol 30:1-2, els versets “i retornareu en els vostres cors” i “i retornaràs al Senyor el teu Déu” proven que la “instrucció” de retornar [fer teixuvà] és, en efecte, un manament [o una mitsvà].

I per què es diu així? Doncs perquè si estem “en mans de les nacions”, com efectivament ho estàvem fins fa no gaires anys, “sereu capaços de retornar a Déu i a tot el que Jo [Déu] us ordeno avui. Perquè això no és una cosa esotèrica ni llunyana, sinó molt propera per tal que la puguis fer arreu i a cada moment”. I aquest és el significat de “a la teva boca i al teu cor” (verset 14): que cal “confessar”, o reconèixer com es fa al vidui, les transgressions pròpies i la dels nostres avantpassats, de viva veu, i retornar –en els nostres cors– a Déu i rebre la Torà avui. I fer això a cada generació, com diu al verset 30:2: “i retornareu al Senyor el vostre Déu, vosaltres i els vostres fills obeireu aquest manament amb tot el vostre cor i la vostra ànima” (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel).

Fer teixuvà, com explica el Ramban, no és una cosa esotèrica ni complicada. Bàsicament és examinar el nostre comportament, comparar-lo amb el que se suposa que hauríem de fer i, quan ens trobem en una situació igual, fer allò que és just i bo. I fer-ho amb el cor, que no només implica sinceritat, sinó que també implica comprensió, com diu el Rambam al seu “Guia de perplexes“; i com afegeix Ibn Ezra comentant el verset 14: “doncs totes les mitsvot tenen la seva arrel essencial en el cor de la persona”.

Fer teixuvà implica comprendre allò que fem malament, per què ho fem malament i com es pot corregir. “Desfeu-vos de totes les transgressions […] i feu per vosaltres un cor nou i un esperit [rúakh, que també pot traduir-se en coratge!]” (Ezequiel 18:31). I fer teixuvà també és, segons Minkhà Belulà, l’acceptació de la Torà per complet.

Un cor nou, una comprensió nova. Una comprensió que ens mostri que tot això no és una pila de literatura impenetrable i inabastable, i que malgrat que a voltes no sigui fàcil, no és impossible.

Xabat xalom, veXanà Tovà uMetukà. Que tinguem un 5780 ple de Torà!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada