Vaiéixev: el camí de l’arrogància

Al principi de la paraixà Vaieixev hi trobem l’episodi dels somnis de Josep, que ell mateix relata al seu pare i als seus germans.

«Escolteu, ara, aquest somni que he somniat. I heus ací que nosaltres estàvem lligant gavelles al mig del camp i heus ací que es va aixecar la meva gavella i també es va afermar i heus ací que les vostres gavelles l’envoltaven i es prosternaven davant la meva gavella. Li van dir els seus germans: Per cas hauràs de regnar sobre nosaltres o hauràs de governar-nos? I van seguir odiant-lo encara més pels seus somnis i per les seves paraules» (Bereixit 37:6-8)

La relació entre Josep i la resta dels germans, tots ells, és difícil des del principi. I qualsevol cosa que faci Josep, l’agreuja. Però per què?

Ens diu el khakham Moisès ben Nakhman: «El propòsit del somni de les gavelles és que es va mostrar a Josep que a través dels feixos i els productes agrícoles, ells [els germans] es prostrarien davant seu. El tema d'”envoltar” és per indicar que ells l’envoltarien com es fa amb un rei preparat per la batalla, al voltant del qual els súbdits acampen» (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 452).

És obvi que els germans, molt més grans en edat que Josep, no entenien –o no volien entendre– el somni. O bé el van entendre del tot, i no suportaven pensar que podrien esdevenir servents del seu germà petit?

Ibn Ezra explica que el verset 8 s’hauria de llegir «Haurem de fer-te rei sobre nosaltres de forma voluntària, o ens governaràs per força?», però Nakmànides es val de la traducció d’Onkelos per extreure el significat del verset 8: «I [Onkelos] ho explica així: “Hauràs de ser rei sobre nosaltres o alguna autoritat governant-nos?”», ja que les persones es prostren davant ambdós menes d’autoritat. Per tant, el vers significa «Tu mai seràs rei ni cap mena d’autoritat sobre nosaltres».

I el vers acaba recordant que els germans encara li van agafar més ràbia pels seus somnis, i per les seves paraules. I com sempre, la Torah no diu mai res en va. I per això el Ramban explica el final del vers 8: «el significat de l’expressió és que el van odiar pels somnis, i per explicar-los els somnis amb fanfarroneria» (R. M. ben Nachman, p. 453).

Els germans no van acabar venent a Josep per enveja de la relació amb el seu pare, ni tampoc només per entendre els somnis com una rebaixa del seu estatus davant el germà petit, sinó que aquell germà petit els hi explicava els somnis de forma humiliant!

Josep haurà de passar per l’esclavatge i la servitud durant anys, abans que el seu somni es faci realitat. Un somni que, com ens ha dit Nakhmànides, estava destinat a ell, i potser només a ell: «Josep, en el futur seràs el líder de la família i els teus germans t’envoltaran com un rei». Per què es vanta d’això davant els seus germans?

Molts dels mefarxim puntualitzen que Josep era molt jove, i la joventut, i la inexperiència, a vegades ens porta a actuar de forma no gaire respectuosa amb els altres. A vegades aprofitem qualsevol fita que aconseguim per refregar-la per la cara d’aquells més propers, per demostrar vés a saber quina cosa, rebaixar-los o humiliar-los.

L’arrogància amenaça fins i tot en aquells que semblen més rectes —Moisès no pot entrar a la Terra d’Israel per la seva arrogància quan ha de treure aigua de la roca.

Sigui per joventut o inexperiència, com Josep, o perquè pensem que en sabem molt, cal ser prudent i pensar en què diem, i en la forma en què ho diem, com està escrit, «la boca del recte pronuncia saviesa, i la seva llengua parla allò que és correcte» (Salms 37:30).

One Comment Add yours

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada