Mikets: Josep i el mussar

Al principi de la paraixà de la setmana passada vam veure que una de les raons que porten a Josep a Egipte és l’arrogància amb la qual informa els germans els seus dos somnis sobre el futur de la família.

Cap al final, Josep torna a tenir l’oportunitat d’interpretar dos somnis, del coper i el flequer del Faraó. I dels dos, demana al coper, l’únic que sobreviurà, que el recordi i faci saber al Faraó que ell, Josep, està empresonat per tal que l’alliberi.

Com que el coper s’oblida de Josep, aquest ha d’esperar dos anys més a què se li presenti una nova oportunitat. I aquesta vindrà de la mà del coper, que quan el Faraó té uns altres dos somnis inquietants, recorda a Josep i ho comenta amb Faraó:

I allà hi havia amb nosaltres un noi hebreu, esclau del cap de majordoms. Li vam explicar [els nostres somnis] a ell i ell va interpretar per nosaltres els nostres somnis. Cadascú d’acord amb el seu somni el va interpretar (Bereixit 41:12).

I Faraó, que no disposava de cap interpretació que trobés sensata, treu a Josep de la masmorra i fa portar al seu davant. I Josep li explica el somni fil per randa. I li diu que el que Faraó ha somniat és el que el Kadoix, barukh Hu, està a punt de fer (Bereixit 41:14-32).

Com és, això? Per què podent mostrar tots els elements en un sol somni, les vaques grasses i les primes, junt amb les espigues frondoses i les espigues seques, el Faraó té dos somnis diferents la mateixa nit?

Moisès Nakhmnànides ens explica que no només és perquè els fets són imminents. El Ramban detalla que les vaques i les espigues simbolitzen que no es llaurarà la terra i, per tant, no hi haurà collita. I així ho reconeixerà el mateix Josep, i ho explicarà als seus germans (Bereixit 45:6). Josep veu que el Nil només creixerà una mica, i per això no es llaurarà la terra. I tot el que es planti a les zones humides, no prosperarà per causa del vent de l’est (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 494).

Per tant, HaiXem transmet primer el somni de les vaques per indicar que no es llaurarà, i després el de les espigues, per mostrar que no hi haurà collita. I els dos la mateixa nit, per avisar de la immediatesa (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 500).

I Josep, que es troba per tercer cop interpretant somnis, aprofita l’ocasió per fer les coses bé. Com dèiem fa dos anys, Josep fa gala d’una khutspaniut increïble proposant solucions per salvar l’imperi més poderós del món conegut, de forma que ell acabi sent escollit per aplicar-la. Ha après la lliçó.

Quan era jove, el seu atreviment i arrogància –també khutspà, però de la dolenta– en explicar els seus somnis el va acabar portant a Egipte. A la presó, demana favors a altres persones per tal que el treguin d’allà.

Només quan ell mateix pren les regnes i demostra que no només sap veure el problema futur, sinó que també proposa una solució detallada, llavors aconsegueix sortir de la presó, i acabar essent el virrei. La khutspà arrogant el porta a Egipte, la khutspà en brut el manté a la presó, però la khutspà treballada el fa virrei del mateix Egipte.

La lliçó que aprèn Josep és la de la prudència. Si al primer somni veiem que els germans l’acaben odiant més per la forma en què els parla, després de passar temps en solitud i tenir l’oportunitat d’examinar els seus actes i motivacions, davant Faraó adopta una actitud intel·ligent i seriosa, que demostra al Faraó, i a tota la seva cort, que ell és l’únic que pot aconseguir-ho (R. M. ben Nachman, pp. 501-502), i això el porta a la llibertat.

Xabat xalom, khodeix tov ve khag urim sameakh!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada