Mixnà 8
Introducció
La mixnà conté els ensenyaments de Yehudà ben Tabbay, el primer savi de la tercera «parella». El tema del seu ensenyament és l’actitud correcta d’un jutge amb els litigants que el visiten.
Mixnà 8
Yehudà, fill de Tabbay, i Ximon, fill de Xatah, (la) van rebre d’ells.
Yehudà, fill de Tabbay, diu: «No et facis a tu mateix advocat de jutges. I quan els litigants estiguin davant teu, els consideraràs com a culpables. I quan se n’hagin anat del teu davant, els consideraràs [als dos] com a innocents, quan hagin acceptat la condemna».
Explicació
Yehudà ben Tabbai ensenya tres coses sobre l’actitud d’un jutge. La primera és que no hauria d’inclinar-se per cap de les dues bandes. Si un dels litigants no fa la millor reclamació que pugui, el jutge no té autorització per fer-la en nom seu. En altres paraules, el jutge no pot prendre la part de l’advocat, però ha de jutjar basat en les reclamacions que s’hagin fet. Cal notar que els advocats no eren participants en els judicis del temps de la Mixnà.
Una altra versió d’aquest ensenyament és que el jutge no hauria d’erigir-se com «el cap de tots els jutges» (en hebreu només hi ha diferència d’una lletra entre «cap de tots els jutges» i «defensor», la primera començant amb una àleph i la segona amb una àyin). Això vol dir que un jutge no hauria de comportar-se com el jutge suprem, que no estudia els detalls del cas. Més aviat el jutge té la responsabilitat de comprovar tots els fets, de forma curosa, abans de dictar la sentència.
Els altres dos ensenyaments són, bàsicament, l’altra cara de la moneda l’un de l’altre. Abans que un judici acabi i es faci públic el resultat, el jutge ha d’examinar les dues parts com si ambdues fossin culpables. Fins i tot quan el jutge pensi que una part diu la veritat, les ha d’examinar a ambdues de forma imparcial i amb escepticisme, perquè si afavoreix a una de les parts abans del judici, no es farà justícia. Tot i això, quan les parts accepten el resultat, el jutge les ha de considerar com innocents. Això pot ser per dues raons: la primera, el fet que algú a qui han declarat culpable ho accepti significa que en el fons està fent el que és correcte. L’acceptació del judici és una forma de penediment. D’altra banda, el jutge no pot estar mai segur al cent per cent que la seva sentència sigui correcta.
Mixnà 9
Introducció
Aquesta mixnà conté l’ensenyament de Ximon ben Xatah, el segon integrant de la tercera parella. Ximon ben Xatah va viure durant el regne d’Alexandre Janneu i la seva muller, Xlomit. Ximon era el germà de Xlomit. Segons una llegenda que trobem als escrits de Flavi Josep i el Talmud de Babilònia (amb alguna diferència) el rei havia assassinat molts dels savis Fariseus, però Ximon ben Xatah va aconseguir escapar. A través de l’ajuda de sa germana, va poder tornar a Jerusalem i tornar a reunir el Sanedrí, que s’havia compost de Saduceus. Junt amb Judà ben Tabbai, que havia escapat a Egipte, van aconseguir restaurar la presència de Fariseus al Sanedrí. Això pot ser la raó que aquestes dues parelles estan preocupades pel comportament dels jutges.
Mixnà 9
Ximon, fill de Xatah, diu: «Examina els testimonis amb cura. I sigues prudent amb les teves paraules, que no sigui que a partir d’aquestes aprenguin a mentir».
Explicació
Ximon ben Xatah continua a donar instruccions als jutges. La primera s’explica ella mateixa. La segona significa que el jutge ha de ser curós mentre examina els testimonis, no sigui que els indiqui, sense voler, la forma d’ajudar a una de les parts a guanyar el cas.