«I va parlar [el nom de les quatre lletres] a Moisès i a Aaron, dient: “Quan vingueu a la terra de Canà que us entrego en possessió i posi la plaga de lepra en alguna de les cases d’aquesta terra…”» (Vaikrà-Levític 14:34).

«I posi». Qui? El Sant, beneït sigui. Moisès ben Nakhman ens diu que aquesta plaga o càstig no és un acte de la natura, sinó que és la mà de Déu qui la causa. Quan tot el Poble d’Israel es dedica a Déu, el Seu esperit sempre està sobre ells. Però quan algú comet transgressió, li apareix una deformitat a la seva carn, o als seus vestits, o a casa seva, revelant que Déu l’ha deixat de costat. Però és una cosa que tan sols s’esdevé a la Terra d’Israel. Però no per ser una llei sobre la conducta personal lligada a la terra (Kidduixin 36b-37a), sinó perquè és només on resideix la presència del Nom allà on la Seva mà indica les transgressions de forma directa (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Vaykra, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 183).

I encara més. Per què, ens diu el Ramban, això és així? L’aparició de «lepra» –o deformitats– a la carn, vestits o cases, només va succeir després que el Poble d’Israel entrés a la Terra de Canà i s’hi establís, després de la divisió entre les tribus, i després que cadascú tingués clar quina era la seva part i porció de tot. Només llavors, segueix el Ramban, els Fills d’Israel tindrien la tranquil·litat mental necessària per conèixer el Nom, per tal que el Nom visqués entre ells (R. M. ben Nachman, p.183).

L’explicació per l’aparició d’aquesta «lepra» és per causa de «la mala llengua», i podem recordar «allò que va fer [el nom de les quatre lletres] a Miriam durant el viatge després de sortir de Mitsraïm» (Devarim-Deuteronomi 24:9). El xafardeig, la burla, la conspiració… això és el que s’entén per «laixón ha-rà» o males llengües. Cal tenir una cosa molt clara: no per estar fora de la Terra d’Israel se’ns permet aquesta conducta malsana. Els comentaris xafarders, denigrants, a l’esquena de la gent, són una cosa que cal evitar sempre i en tot cas, a qualsevol lloc on ens trobem. Al mateix temps, resulta difícil perquè és molt fàcil caure-hi, en especial quan les coses no ens surten com esperàvem. Fer un autoexamen de tant en tant pot ajudar a detectar aquestes actituds.

El problema que ens indica la Torah en aquest verset, és quan això passa a la Terra d’Israel, que és l’únic lloc del món on els Jueus tenen «la tranquil·litat mental necessària per conèixer el Nom» i «dedicar-se per complet a Déu», és a dir a completar la funció per la qual es va escollir al Poble d’Israel. Quan el poble Jueu no només no compleix el seu objectiu i funció, sinó que es dedica a les calúmnies, hi ha conseqüències.

Caldria parlar molt i molt profundament de què és «tzara’at», aquesta afecció de la pell que es tradueix per «lepra», i com podríem simbolitzar-ho. A la mateixa paraixà, i a la següent, podem trobar el procés de «curació i purificació» d’aquesta «lepra». Passa per l’expulsió temporal de la comunitat. Podríem dir que a qui es dedica a calumniar quan hauria d’estar construint, se l’aïlla al «racó de pensar».

Com sempre diem, la Torah té molts nivells de lectura i quedar-se a la literalitat, moltes vegades és un error.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.