En aquesta paraixà es relata el procés d’una persona que cau en desgràcia i necessita vendre propietats. La Torah explica en cada cas com s’ha de fer la venda i com es pot «rescatar» la propietat. Un dels exemples és algú que passa per dificultats:

«Si un dels teus germans, passant per dificultats, acaba sota la teva autoritat, acull-lo com a un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu» (Vayicrà-Levític 25:35).

Rabí Moisès ben Nakhman ens diu que és un manament positiu ajudar a aquestes persones, siguin parents o no jueus residents entre el Poble d’Israel.

Generalment, es tradueix «ger veToixav vakhai imakh» com «un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu». Però segons els rabins, el sentit del verset seria el següent: «[I si un dels teus germans, passant per dificultats…] acull-lo», i [tu també hauràs d’acollir] a un foraster i a un resident», per tal que cada un d’ells «visqui amb tu» (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Vayikra, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 450-451).

I no només el Ramban ens diu que el manament d’acollir a qui s’empobreix no només afecta una persona jueva, sinó als forasters i als residents que viuen entre els jueus. També Ibn Ezra diu que el manament s’aplica als veïns jueus, i «fins i tot si és un resident foraster, ell viurà amb tu».

Recordem que acollir i tenir en consideració al «ger», al foraster, és un dels manaments més repetits. I trobem una raó al verset 38: «Jo sóc [el nom de les quatre lletres], que et va fer sortir de la terra de Mitsraïm per donar-te la terra de Canà, per ser el teu Déu».

De nou Ibn Ezra, i també el Khizekuni, ho expliquen: «vau ser forasters a la terra de Mitsraïm, i ara Jo us he donat una herència». I Sforno hi afegeix: «Per tal que es completi el projecte de Déu, de ser el Déu de tots [de tots vosaltres, els Fills d’Israel], és necessari que assegureu que els veïns visquin amb un nivell econòmic confortable. És la vostra feina ajudar a fer que això sigui realitat».

Com sempre, si ens quedem en la lectura simple i literal, algú amb mala idea podria fer servir aquests versets per acusar els Jueus de mirar només pels seus «germans». Però com acabem de veure, no és així. La societat que ens demana HaXem és una societat on, malgrat que sempre hi haurà persones necessitades, cal obrir la ma als pobres (Devarim-Deuteronomi 15:10), Jueus o no.

Per què? Perquè el [nom de les quatre lletres] no ens va treure de Mitsraïm, per portar-nos a una nova terra on poguéssim fer allò que ens vingués de gust, en el moment en què ens vingués de gust.

De la mateixa manera que HaXem ens mostra misericòrdia i bondat, no només (com si no n’hi hagués prou!) havent-nos posat en aquest món i donant-nos tot allò que tenim, sinó traient-nos de Mitsraïm i entregant-nos unes normes d’interacció, nosaltres també tenim una certa obligació i responsabilitat de mostrar misericòrdia i bondat. I no només quan arriba Purim.

Com ens ha dit Sforno, per tal que es completi el projecte de Déu, nosaltres hi hem de posar de la nostra part.

Xabat xalom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.