«Perquè aquest manament que t’ordeno avui no està amagat de tu, ni està molt lluny de tu» (Devarim-Deuteronomi 30:11).
El significat d’aquest verset és que es refereix a la Torah sencera. Però la interpretació correcta és que quan Moisès es refereix a la Torah completa, ho fa dient «cada manament que jo us he ordenat aquest dia», com a l’inici del capítol 8 d’aquest mateix llibre.
Més aviat, l’expressió emprada aquí —aquest manament— es refereix al manament de la teixuvà, del retorn, que ja s’ha esmentat als versets 1 i 2 del capítol 30 que estem comentant «i consideraràs al teu cor […] i retornaràs cap al [nom de les quatre lletres] el teu Déu», i constitueix un manament. Està en temps futur –i no en imperatiu–, és a dir aquest retorn del Poble d’Israel és una promesa (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 342).
I no només no està amagat ni està molt lluny, sinó que «t’és molt propera» (verset 14), per poder-lo fer en qualsevol moment i a qualsevol lloc. Es pot fer fins i tot «si els teus exiliats estan a on s’acaben els cels» (verset 4).
Aquest és el sentit, ens diu el Ramban, de l’expressió «a la teva boca i al teu cor, per tal que puguis fer-ho» al verset 14, és a dir, que «confessin la seva maldat i la maldat dels seus pares» (Vayicrà-Levític 26:40) de viva veu, i retornin, al –i amb el– seu cor al Sant, beneït sigui, i acceptin la Torah sobre ells aquell dia (R. M. ben Nachman, p. 343).
Perquè per tornar a caminar pels camins del Sant, beneït sigui, no cal cap Temple ni cap artifici, ni cap sacrifici, ni cap cerimònia estranya ni esperar que el moment sigui propici. Simplement cal reconèixer que ens hem extraviat. I és tan fàcil i ens és tan proper com que ha de sortir per la nostra boca, a través del nostre cor. Verbalitzar-ho.
Perquè quan verbalitzem els nostres pensaments, agafen molta més força, i tampoc és el mateix pensar en el greuge que hem causat a una persona, que adreçar-nos a la persona per reconèixer el greuge i redreçar la situació.
I en el moment en què ens adonem i acceptem que ens hem extraviat, «retornareu i escoltareu la veu del [nom de les quatre lletres]», i veurem una mica més clar el benefici i totes les coses bones que comporta «complir tots els Seus manaments» (verset 8), com ja hem explicat en les dues paraixot anteriors.
Està molt bé pensar en la teixuvà durant quaranta dies seguits. Però en realitat, la teixuvà és molt fàcil, i la tenim a tocar, a la punta de la llengua.
Xabat xalom.