«Però Ieixurún es va engreixar i tirava guitzes […] Va abandonar al Déu que el va crear i va rebutjar la Roca de la seva salvació» (Devarim 32:15).

A la paraixà Haazinu, Moisès «canta» una poesia. I al verset que hem llegit, relata la reacció de Ieixurún, el nom simbòlic d’Israel que descriu el seu caràcter ideal: quan les coses van bé, arriba la supèrbia i el rebuig de la causa d’aquest bé.

Ens diu el mestre ben Nakhmàn que la interpretació de Raixí i Abraham ibn Ezrà no és correcta, ja que descriuen «veinabel» com menyspreu o profanació, fet que causa que el Sant, beneït sigui, retiri l’ajuda i les coses bones que fins llavors havia entregat. Per què? Perquè el context no quadra. En aquesta secció de la «cançó», Moisès encara està narrant totes les transgressions d’Israel, i l’inici de la descripció del càstig no comença fins al verset 20: «Jo amagaré el Meu rostre d’ells» (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 358).

Per al Rambàn, el mot «n’valah» s’empra per descriure «pagar mal per bé». Per tant, per al Rambàn el vers ens diu que el Poble d’Israel va abandonar al Déu que el va crear en favor d’altres déus estranys [elohim akherim], i van oblidar-se de la Roca, que els va ajudar, en paraula i en pensament.

El nostre mestre Moisès ja defineix a Israel com «am naval» al verset 6, unes línies abans del verset que llegim avui. I el Ramban també explica el verset en aquest sentit de pagar mal per bé, i ens indica que caldria llegir-lo com «així és com pagueu al [nom de les quatre lletres] tot el bé que us ha fet? És un “am naval” que paga mal per bé, i “desassenyat” no saber que han portat aquest mal sobre ells mateixos (Isaïes 3:9), i no pas sobre el Sant». Perquè un «am naval ve lo khakham», un poble enze i sense saviesa és aquell que rep la Torah però no és prou savi per adonar-se que és una font de bé etern per a ell mateix, com comentàvem fa unes setmanes (R. M. ben Nachman, pp. 354-355).

Però tornem al verset d’avui. El Ramban ens explica que Israel va dir «no hi ha res més que mal, com a retorn per servir-lo a Ell. Si servim a déus estranys tindrà abundància de pa (Proverbis 12:11); però quan es serveixi a la Roca, [Israel] seran menyspreables davant de tothom (Malaquies 2:9). Com els nostres babaus van dir, servir a Déu és en va; i quin benefici ens ha portat guardar els Seus manaments, que hem caminat en dol i pena per causa de l’Etern dels exèrcits? (Malaquies 3:14-15)» (R. M. ben Nachman, pp. 358-359).

Hi ha poques coses amb més malícia que retornar el bé que ens fan amb mal. No és ser desagraït, sinó fer coses dolentes a aquelles persones que ens ajuden. No voler reconèixer allò que ens és bo, i optar per fer allò que causa patiment i problemes. Igual que fa Israel al verset 16, provocant al Sant amb abominacions, amb «toevot».

Però malgrat la interpretació actual més [tristament] famosa de «toevà» és per definir l’homosexualitat, el Ramban ens diu que en aquesta poesia, Moisès no recrimina això sinó el servei a altres déus, com per exemple el sacrifici dels fills cremant-los vius com una ofrena al Molekh (R. M. ben Nachman, p. 359).

I altres «to’evot», molt menys famoses però podríem dir que molt més comuns, són les pràctiques econòmiques de dubtosa legalitat, les estafes i la corrupció:
«אֶ֣בֶן שְׁלֵמָ֤ה וָצֶ֙דֶק֙ יִֽהְיֶה־לָּ֔ךְ […] כִּ֧י תוֹעֲבַ֛ת יְהוָ֥ה אֱלֹהֶ֖יךָ כָּל־עֹ֣שֵׂה אֵ֑לֶּה כֹּ֖ל עֹ֥שֵׂה עָֽוֶל׃

Hauràs de tenir pesos i mesures completament honestos […] qualsevol que sigui deshonest és una abominació» (Devarim-Deuteronomi 25:15-16).

O també a Mixleï 20:23:
«תּוֹעֲבַ֣ת יְ֭הוָה אֶ֣בֶן וָאָ֑בֶן וּמֹאזְנֵ֖י מִרְמָ֣ה לֹא־טֽוֹב׃

Els pesos falsos són una abominació per al [nom de les quatre lletres]. Les balances deshonestes no estan bé».

Aquest diumenge al vespre començarem un Dia de l’Expiació molt poc corrent. Malgrat això, l’aflicció d’aquest dia ens hauria d’ajudar a reflexionar, entre moltes altres coses, sobre quines són aquestes «to’evot» tan famoses o que trobem fàcilment en els altres, i en quines són, en realitat, les que causen més dolor, més malestar i més patiment. I en què farem nosaltres durant el l’any per eliminar-les.

Xabat xalom, i que tinguem un dejú ben útil i en salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.