Els 11 germans tornen a la terra de Canaan amb notícies increïbles: Josep segueix viu. I més encara, és el virrei d’Egipte. I no només això, sinó que el mateix Faraó diu que tota la família de Josep hauria d’anar a Egipte i no patir la plaga de fam que assota la terra. Per tant, Josep va enviar a casa als seus germans amb robes noves, regals i carros, per poder fer millor el viatge cap a Egipte.

En arribar-hi, els germans en bloc van donar la notícia a Jacob: «Josep viu! I també que és el governant sobre tot Egipte; però el seu cor va dubtar, perquè no els podia creure. Tot i això, quan ells li van relatar totes les paraules que Josep els havia dit, i va veure els carros que Josep havia enviat per transportar-lo, llavors l’esperit del seu [d’ells] pare va reviure» (Bereixit-Gènesi 45:26-28).

El comentarista Sforno ens diu que més aviat que dubtar, el cor de Jacob es va aturar! El seu pols va baixar i el ritme cardíac es va alentir, com en els casos de desmais. Per què? Perquè els germans li van recordar a Josep, a qui ell creia mort. Però quan Jacob va veure els carros i tots els regals, i va comprendre que li deien la veritat, el seu esperit va reviure. I això gairebé li causa un altre desmai!

Per tant, el que va salvar a Jacob de morir de l’esglai va ser recordar primer a Josep, que li va alentir el cor de la tristor, per a després «reviure» comprenent la veritat, fet que li va causar un augment de la força dels batecs (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 246).

Però Sforno no ens parla només de fisiologia cardíaca, en aquesta alià. També ens dóna un parell de pistes importants per comprendre el principi de la cinquena alià de la paraixà.

Al darrer verset de la quarta alià, Israel reacciona dient:

«רַ֛ב עוֹד־יוֹסֵ֥ף בְּנִ֖י חָ֑י אֵֽלְכָ֥ה וְאֶרְאֶ֖נּוּ בְּטֶ֥רֶם אָמֽוּת – Gran [alegria]! El meu fill Josep viu! Aniré a Egipte per veure’l abans de morir» (Bereixit-Gènesi 45:28).

Si llegim el principi de la cinquena, veiem que el Kadoix, barukh hu, parla a Israel en somnis i li diu que no tingui por de baixar a Egipte. Per què?

Sforno ens ho diu: cal llegir el verset de forma lleugerament diferent:
«ר֛ב […] אֽלכ֥ה וארא֖נו»
«N’hi ha prou […] Aniré i el veuré». Però no anirà per quedar-se a viure a Egipte, com Josep i Faraó demanen, sinó només per veure’l (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 246).

A diferència d’altres comentaristes, pels quals la reacció de Jacob és de gran [רַ֛ב] alegria (Raixí, Ibn Ezra o Radak), Sforno fa una lectura més simple de la paraula ר֛ב, i ens diu que Jacob només està disposat a viatjar a Egipte per trobar-se amb Josep, però no s’hi volia quedar a viure.

Per això Ha-Xem se li ha d’aparèixer en somnis, i explicar-li la raó per la qual tota la casa de Jacob ha d’anar a Egipte: «No tinguis por de baixar a Egipte, perquè faré de tu una gran nació allà. Si et quedes aquí, els teus fills i filles es casaran amb els habitants de la terra de Canaan i acabaran assimilats, però a Egipte no podran fer-ho, perquè els egipcis ni tan sols compartiran el pa amb ells (vegeu Bereixit 43:32)» (Ovadiah ben Jacob Sforno, p. 247).

Baixar a Mitsraïm pot ser una necessitat temporal per evitar morir de gana. Si baixem a Mitsraïm, correm el risc de quedar-nos-hi atrapats. Jacob potser ho intuïa i per això no volia quedar-s’hi a viure. Però Mitsraïm també ens dóna l’oportunitat d’esforçar-nos per superar totes les dificultats i créixer.

Durant la vida ens enfrontem a diferents proves i situacions difícils i complicades. Però són precisament aquestes complicacions les que ens ajuden a créixer com a persones. Superar les dificultats ens obliga a esforçar-nos, mentre que la comoditat ens fa relaxar. I quan ens relaxem, passa el que ens relata el segon paràgraf del Xemà, o el que podem llegir a tot el llibre de Shof’tim-Jutges. Però l’únic problema no és només quedar-se atrapat a Mitsraïm, o relaxar-nos i viure al llibre dels Jutges. El problema real és acceptar aquesta situació i refusar fer l’esforç que requereix sortir d’aquestes situacions. El problema és rendir-se.

Xabat xalom!

1 Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.