Abraham i individualitat: vellesa i líftings

Abraham i individualitat: vellesa i líftings

El següent text és una traducció del comentari «Avraham and Individuality; Old Age and Facelifts», del Rabí Nathan Lopes Cardozo, publicat al seu darrer llibre Cardozo on the Parashah: essays on the weekly Torah portion. The book of Genesis (Kasva Press). «I Abraham era vell, entrat en dies i l'Etern l'havia beneit en tot» (Bereixit 24:1). Déu us ha donat una caraI vosaltres en fe una altra--Shakespeare, Hamlet, 3.1.149 És un fet increïble que a les civilitzacions occidentals, la vellesa sigui vista com una maledicció per la majoria de la gent. Segons les estadístiques, es gasta més temps i diners en amagar els signes de l'edat que en trobar formes de curar malalties cardíaques o el càncer. Hom troba més gent als salons de vellesa que als hospitals. La vellesa es veu com una derrota. Molta gent considera que envellir és sinònim amb ser retardat. Hi ha un fort sentiment d'inutilitat i rebuig, aparellat amb sentiments de buidor i avorriment. Això està directament contrastat amb el Judaisme. D'acord amb la tradició Jueva,...
Read More
Paraixà Re’é: l’objectiu del judaisme és incomodar

Paraixà Re’é: l’objectiu del judaisme és incomodar

"Cal que els mestres d'halakhà (llei jueva) es posin de peu davant de llurs alumnes com ho fa un director davant de l'orquestra, i treure la llei del seu confinament, tot movent-la més enllà d'ella mateixa. Cal que els mestres d'halakhà mostrin i ensenyin a llurs alumnes i deixebles com treure allò inefable de la llei en sec, és a dir, de la llei tota nua, i convertir allò en una trobada amb Déu, la Font de tot misteri, transformant així el món en un lloc de meravellament absolut on un hom viu dins un estat constant d'admiració, esbalaïment i sorpresa". El comentari de la paraixà Re'é, del doctor i rabí Nathan Lopes Cardozo. ...
Read More
Dones i pregària

Dones i pregària

El següent text és una adaptació de l'article «Women and prayer», publicat originalment a Halacha yomit. El Talmud (Berakhot 20b) indica que les dones estan obligades a la mitsvà de resar. La Guemarà explica que, malgrat que sembli que hi ha raons suficients per declarar que les dones estan exemptes, ja que la mitsvà de la pregària és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat, malgrat això, les pregàries impliquen demanar la misericòrdia divina d'HaiXem, cosa que les dones també necessiten, i per tant, elles estan obligades a resar. I també per això, de fet, es considera que la pregària no és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat. En aquest context, «pregària» es refereix a l'Amidà. Els Poskim no es posen d'acord en l'explicació de la Guemarà anterior. Alguns diuen que, com que les dones tenen la mateixa obligació que els homes pel que fa a la mitsvà de resar, i com a mínim han de fer-ho cada dia, a Xaharit --al matí-- i a Minkhà --a la tarda. D'altres, però, diuen que...
Read More
La mitsvà de comptar l’òmer

La mitsvà de comptar l’òmer

El següent text és una adaptació dels articles «The Mitzvah of Counting the Omer» i «One Who is Unsure Whether or Not One Has Counted the Omer», publicats originalment a Halacha yomit. La Torà ens diu «I comptareu per vosaltres, des del dia següent al xabat, des del dia en què es porta l'ofrena agitada de l'òmer, set setmanes completes seran» (Vaicrà-Levític 21:15). Els savis, al tractat Menakhot 65b del Talmud, ens expliquen que «el dia següent al xabat» es refereix al dia següent al primer dia de Pessakh, que és dia festiu --el dia següent al dia de Pessakh, que també es coneix com a xabatón--, pel que a la nit següent del primer dia de Péssakh, després d'Arvit, comencem a comptar l'òmer. És una mitsvà toraítica comptar l'òmer des del dia 16 de Nisan fins al final de les set setmanes, és a dir durant 49 dies. Autor: Teo Crazzolara Comptar l'òmer: una mitsvà toraítica o rabínica? Tot i això, la Torà també ens diu «I comptareu per vosaltres set setmanes, d'ençà que la falç comença a segar les espigues començareu a comptar aquestes...
Read More
Kaixeritzant una cuina de gas

Kaixeritzant una cuina de gas

El següent text és una adaptació de l'article «Koshering a gas stovetop», publicat originalment a Halacha yomit el dia 28 de març del 2019. Pregunta: quina és la forma adient de kaixeritzar una cuina de fogons de gas? De forma similar, es permet posar pa a sobre dels fogons durant l'any? Resposta: ja hem explicat abans que qualsevol utensili de cuina que es vulgui fer servir per Pessakh, i que s'hagi emprat per cuinar-hi khamets durant l'any, s'ha de kaixeritzar. La forma de fer-ho varia segons el mètode d'absorció. Per exemple, una olla on s'hi hagi fet sopa amb khametz --pasta de sopa--, s'ha d'immergir dins una olla més gran, plena d'aigua bullent al foc, de la mateixa forma que ha absorbit el sabor del khamets, l'alliberarà a l'aigua bullent. Sobre les reixetes de ferro o d'acer que hi ha al voltant dels fogons, el Ramà (capítol 451, secció 4) escriu: «una reixeta requereix Libún». Això vol dir que la forma de kaixeritzar les reixetes és passar-les pel foc fins que es tornin vermelles. El Magen Avraham explica que com...
Read More
Kaixeritzant un forn per Pessakh

Kaixeritzant un forn per Pessakh

El següent text és una adaptació de l'article «Koshering an oven for Pesach», publicat originalment a Halacha yomit el dia 27 de març del 2019. Pregunta: Es pot kaixeritzar el forn d'una casa per Péssakh? Resposta: Maran zt''l parla d'aquest tema en diferents de les seves obres (entre d'altres, Yabia Omer, Vol. 5, Yore De'ah, capítol 7) i és un tema halàkhicament complex per diferents raons. Quan es cuinen coses en un forn, el menjar allibera vapor que s'absorbeix per les parets del forn, i a la següent vegada que es fa servir el forn, el sabor d'aquest vapor s'allibera i passa al menjar que es cuina. Per tant, és obvi que hom no pot fer servir el mateix forn per cuinar carn i làctics durant l'any, excepte si es kaixeritza entre el seu ús amb carn i el seu ús amb làctics. De forma similar, tal com hem explicat, la forma de kaixeritzar qualsevol utensili que absorbeix sabors és la mateixa forma en què s'absorbeixen els sabors, ja que la norma diu «de la mateixa forma que absorbeix, allibera»....
Read More
Les lleis per kaixeritzar utensilis per Pessakh (continuació)

Les lleis per kaixeritzar utensilis per Pessakh (continuació)

El següent text és una adaptació de l'article «The Laws of Koshering Vessels for Pesach - claning the refrigerator», publicat originalment a Halacha yomit el dia 26 de març del 2019. Ja hem explicat que, per Pessakh, cal emprar utensilis de cuina que no hagin absorbit khamets, siguin nous o que s'hagin kaixeritzat per Pessakh. La forma usual de fer-ho és de la mateixa manera en què es fa servir. Kaixeritzant plats En tant a plats i bols que fem servir per servir-hi menjars calents, però que no emprem com a «K'li Rixón» (traduït seria més o menys «recipient primer», per exemple, un pot on bullim aigua directament sobre el foc), és a dir que quan hi posem el menjar, ho fem a partir d'un altre pot, olla o utensili (que seria on l'hem cuinat, de forma directa sobre el foc), llavors el procés de kaixerització és igual que la forma com emprem aquell plat, bol o similar. Per exemple, tirant-hi aigua bullent des d'un «K'li Rixón» (des d'una tetera elèctrica on hem bullit l'aigua) i, d'aquesta forma, ens estarà permès emprar-lo durant Pessakh. En tant als plats de vidre,...
Read More
Les lleis per kaixeritzar utensilis per Pessakh

Les lleis per kaixeritzar utensilis per Pessakh

El següent text és una adaptació de l'article «The Laws of Koshering Vessels for Pesach», publicat originalment a Halacha yomit el dia 25 de març del 2019. No es poden fer servir utensilis que s'hagin emprat per cuinar khamets o on s'hi ha servit khamets calent, ja que han absorbit el sabor del khamets. Per tant, de la mateixa forma que separem entre utensilis de carn i de llet durant tot l'any, cal separar entre els utensilis que fem servir durant l'any i els nostres plats i elements de cuina de Pessakh. Com que les lleis per kaixeritzar utensilis de cuina per Pessakh són difícils, tant en la perspectiva pràctica com en la halàkhica, Maran Rabbeinu Ovadia Yosef zt''l les ha ordenat per nosaltres de forma clara i concisa, en els seus discursos com en les seves obres. Avui en dia, que vivim en una època d'abundància, gràcies a Déu, la majoria de la gent disposa d'un joc especial de cuina per Pessakh, pel que no cal que kaixeritzin els seus plats per la festa, a banda dels marbres i superfícies de...
Read More
Les lleis de Khamets i Kitniot (llegums) de Pasqua 5779 (2019) – correcció de Maran zt”l

Les lleis de Khamets i Kitniot (llegums) de Pasqua 5779 (2019) – correcció de Maran zt”l

El següent text és una traducció de l'article «The Laws of Chametz and Kitniyot (Legumes) on Pesach-5779- Maran zt”l’s Correction», publicat originalment a Halacha yomit el dia 24 de març del 2019. La Torà, a Xemot 13:7, ens explica coses sobre la festa de Pasqua: «menjareu matzot [pans àzims] durant set dies; i no es veurà pa llevat, ni s'haurà de veure llevat a tot el teu territori». El llevat que prohibeix la Torà es produeix per la combinació, durant el temps suficient, de farina de grans amb aigua; això fa que la composició interna de la farina «llevi». Des del moment en què la mescla comença a llevar, es considera «khamets», el qual està prohibit per a consum o benefici [econòmic] durant Pasqua, i també està prohibit per als jueus tenir en possessió khamets durant Pasqua. Kitniot L'arròs i altres llegums [kitniot], incloent-hi els pèsols i les mongetes, estan permeses durant Pasqua, ja que la prohibició de khamets només aplica als grans, i els llegums no estan classificats com «gra»....
Read More
La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

El següent text és una traducció de l'article «The Sanctity of Shabbat: Yes to the Ayalon Bridge, No to the Eurovision Song Contest», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a David Cardozo Academy el dia 6 de febrer del 2019. El dia 1 de setembre de 2016, vaig publicar un assaig al Times of Israel debatent la crisi al voltant dels treballs de la línia fèrria Jerusalem-Tel Aviv en Xabat. Argumentava que si havia d'evitar accidents de cotxe, i per això seria un tema de vida o mort --halàkhicament anomenat sakanat nefaixot, o pikuakh nefeix (salvar una vida)-- calia fer aquella feina en Xabat de forma indubtable. Els treballs entre setmana provocarien tal caos, en tant que caldria tancar carreteres principals per tal de fer possible la construcció de la línia. Això seria insuportable i fins i tot més perillós. I encara argumentava més sobre si aquests treballs els havien de fer no-jueus --el fenomen dels goy-Xabat--, ja que és hora d'abolir aquest concepte, que és una conseqüència de la nostra experiència de galut [exili]....
Read More