Per què sóc controvertit?

Per què sóc controvertit?

El següent text és una traducció de l'article «Why I am controversial», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 9 de gener del 2019. En realitat, el meu objectiu és provocar un gran entusiasme religiós i intel·lectual sobre un moviment de protesta que desafia la condició humana: el judaisme! 10 preguntes per al Rabí Cardozo-Una entrevista amb Rabí Cardozo, per Rav Ari Ze'ev Schwartz Estava hospitalitzat a l'hospital Maimònides de Haifa i, de sobte, me'n vaig adonar que la Torà també estava hospitalitzada. Estava coberta d'embenatges i vaig veure com n'és de difícil viure embenat. I vaig decidir que quan m'alliberés d'aquests embenatges, no deixaria els meus ensenyaments embenats. I també que alliberaria la Torà de les seves benes".-Rav Shagar (1) (segons explicà el seu conegut alumne Rabí Elchanan Nir (2)) Recentment vaig ser convidat a respondre a 10 preguntes personals, que em va fer el Rav Ari Ze'ev Schwartz, co-fundador i degà de la Society of Independent Spirituality, un centre d'ensenyament a Jerusalem que combina espiritualitat jueva i Sionisme (3) Vaig accedir a respondre-les amb honestedat i de la millor...
Read More
Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

El següent text és una traducció de l'article «Mount Sinai and the Birth of Freedom», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La revelació al Mont Sinaí, l'episodi central, no només de la paraixà Itró sinó del judaisme en general, és únic en la història religiosa de la humanitat. Altres religions (el cristianisme i l'islam) es diuen religions de revelació, però en tots dos casos la revelació de la qual parlen era per a un individu («el fill de Déu», «el profeta de Déu»). Només en el judaisme era l'autorevelació de Déu no per a un individu (un profeta) o un grup (els ancians), sinó per a tota una nació, joves i vells, homes, dones i nens, els justos i els que encara no són justos. Des del primer moment, el poble d'Israel sabia que havia passat alguna cosa sense precedents al Sinaí. Moisès no tenia cap dubte que era un esdeveniment sense paral·lel: Pregunteu ara sobre els primers dies,...
Read More
Beixalakh: el manà diari

Beixalakh: el manà diari

(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) El capítol 16 parla del mannà. En aquest capítol aprenem que els nostres esforços en el treball són molt importants, i qui no treballa no menja, però no són ells els que ens proporcionen el pa de cada dia. La Torà parla de dues experiències que tingueren els Fills d’Israel amb el mannà: en primer lloc, no el pots guardar d’un dia per l’altre, i en segon lloc, no ‘davalla’ en xabbat. El primer punt, de que no el pots guardar d’un dia per l’altre, és que tenim tota una llarga sèrie de necessitats, més o manco correctes. El nostre treball ha d’estar dirigit a satisfer aquestes necessitats. Si guanyem més doblers dels necessaris, hem de saber que ‘se podriran’, se perdran en ‘dentistes’ o en ‘accidents’ que podrien ser evitats. Per suposat que podem destinar aquests doblers suplementaris per ajudar al proïsme: ONG, Càritas, etc. Ajudes particulars, a familiars, a...
Read More
Beixalakh: La Divisió del Mar: Natural o Sobrenatural?

Beixalakh: La Divisió del Mar: Natural o Sobrenatural?

El següent text és una traducció de l'article «The Divided Sea: Natural or Supernatural?», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La divisió del Mar Roig --iam suf, o mar de les canyes en hebreu original-- està gravada en la memòria jueva. El recitem diàriament durant el servei del matí, en la transició dels versos de lloança fins al començament de l'oració comunitària. En parlem una altra vegada després del Xemà just abans de l'Amidà. Fou el miracle suprem de l'Èxode. Però en quin sentit? Si escoltem acuradament les narracions, podem distingir dues perspectives. Aquest n'és la primera: Les aigües es dividiren, i els israelites van travessar el mar damunt de terra seca, amb una paret d'aigua a la seva dreta i una altra a la seva esquerra ... L'aigua va retrocedir i va cobrir carros i cavalls: tot l'exèrcit de Faraó que havia seguit els israelites fins al mar. Cap d'ells no sobrevisqué. Però els israelites travessaren el mar damunt de terra...
Read More
Contra els seus déus

Contra els seus déus

El següent text és una traducció de l'article «Against their gods», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La novena plaga, la tenebra, està envoltada ella mateixa d'una foscor pròpia. Què fa aquesta plaga aquí? Sembla fora de seqüència. Fins ara hi ha hagut vuit plagues, i cada cop han anat esdevenint constantment, inexorablement, més greus. Les dues primeres, que el Nil es tornés vermell de sang i la infestació de granotes, semblaven més aviat averanys que qualsevol altra cosa. La tercera i la quarta, mosquits i tàvecs, van causar preocupació, no crisi. La cinquena, la pesta que va matar el bestiar, va afectar animals, no éssers humans. La sisena, úlceres, va tornar a ser una molèstia, però una de seriosa, ja no és causada per quelcom extern sinó una aflicció corporal. (Recordeu que Job va perdre tot el que tenia, però no va començar a maleir el seu fat fins que el seu cos estava cobert de ferides: Job 2.) La...
Read More
El Déu no existent i la necessitat de servir-lo

El Déu no existent i la necessitat de servir-lo

El següent text és una traducció de l’article «The Non-Existent God and the Need to Serve Him», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo,publicat originalment a The Times of Israel el dia 2 de gener del 2019. La gran paradoxa Les persones veritablement grans no necessiten pas síntesi. Absorbeixen qualsevol experiència que se'ls ofereixi. Les seves personalitats intensament creatives actuen com un forn ardent, i esvaeixen tota contradicció. El que en sorgeix és un conjunt harmoniós o un paral·lelisme creatiu amb parts que es fructifiquen i es complementen mútuament. Els realment grans no necessiten pas retallar les vores, per dir-ho així, per fer que les experiències genuïnes encaixin les unes amb les altres. Les conserven intactes. I si les seves experiències semblen contradictòries, construeixen un pont emocional que les travessa i permet veure-hi tant el paisatge com l'aigua. Els mortals menors recorren a mitjans lògics d'harmonització. - David Weiss Halivni (1) «Déu és un cercle, el centre és a tot arreu i la circumferència,...
Read More
És l’hora d’alliberar el judaisme

És l’hora d’alliberar el judaisme

El següent text és una traducció de l’article «It is Time to Liberate Judaism», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo,publicat originalment a The Times of Israel el dia 12 de desembre del 2018. És hora de pensar en gran sobre el judaisme. Ens esperen grans oportunitats i hi ha massa coses en joc com per a deixar-les passar. El judaisme ha estat empresonat massa temps en caixes compartimentades i estranyes. És l’hora d’alliberar-lo. La majoria dels jueus religiosos no són conscients que el judaisme gairebé ha esdevingut passé. Es pensen que és pròsper. Al capdavall, tenim més aprenentatge, més escoles jueves, yeshivot, seminaris de dones, programes d’extensió comunitària, i més llibres sobre aquest tema que mai hem tingut. Malgrat això, el judaisme pateix una malaltia seriosa. En realitat, no és només el judaisme que sofreix d’aquest mal, sinó el món sencer. Ens falten idees valentes. Ens hem enamorat d’una inacabable provisió d’informació, universal però passiva, que no es processa sinó que només es recicla -i ens n’hem vist sobrepassats. Podem accedir a trilions i trilions de peces que ens exposen...
Read More
Vaierà: El Déu Que Actua a la Història

Vaierà: El Déu Que Actua a la Història

El següent text és una traducció de l'article «The God Who Acts in History», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. Els israelites es trobaven en un moment baix. Havien estat esclavitzats. S'havia publicat un decret que ordenava que cada nen mascle havia de ser assassinat. Moisès havia estat enviat per alliberar-los, però el primer efecte de la seva intervenció només havia aconseguit empitjorar la situació. La seva quota de fabricació de maons es va mantenir sense canvis, però ara també van haver de procurar-se ells mateixos la palla. Inicialment, havien cregut Moisès quan va fer els signes que Déu li havia donat i els va dir que Déu estava a punt de rescatar-los. Ara s’han tornat contra Moisès i Aaron, tot acusant-los: "Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos."(Xemot-Èxode 5:20-21). En aquest punt, Moisès,...
Read More
Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

El següent text és una traducció de l'article «The Light at the Heart of Darkness», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. És una de les heroïnes més inesperades de la Bíblia Hebrea. Sense ella, Moisès no hauria viscut. Tota la història de l'Èxode hauria estat diferent. Però no era una israelita. No tenia res a guanyar, i tot a perdre, pel seu coratge. Així i tot, sembla que no va tenir cap vacil·lació, no va experimentar cap dubte, cap indecisió. Si va ser el Faraó qui va afligir els fills d'Israel, va ser un altre membre de la seva pròpia família qui va salvar el vestigi de l'esperança: la filla del faraó. Recordeu el context. El faraó havia decretat la mort per a tot nen israelita. Joquèbed, esposa d'Amram, tenia un nadó. Durant tres mesos va poder ocultar la seva existència, però no més. Tement per la seva mort segura si el mantenia, el va posar al llit del...
Read More
Vayekhi: El futur del passat

Vayekhi: El futur del passat

El següent text és una traducció de l'article «The Future of the Past», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. L'escena que aplega el llibre de Gènesi és intensament significativa. Els germans de Josep temien que, després de la mort del seu pare Jacob, Josep prengués venjança contra ells per vendre'l com a esclau. Anys abans, els havia dit que els havia perdonat: "Ara, no patiu ni us sentiu culpables perquè em venguéreu. Mireu: Déu m'ha enviat davant vostre per a salvar vides" (Bereixit-Gènesi 45:5). Evidentment només se'l cregueren a mitges. La seva por es basava en el fet que, com es desprèn de la història anterior d'Esaú, els fills no podien venjar-se contra els seus germans durant la vida del seu pare. Esaú havia dit: "Els dies de dol pel meu pare acabaran aviat. Podré matar al meu germà Jacob" (Bereixit-Gènesi 27:41). Això és el que temien ara els germans: que Josep no els havia perdonat sinó que simplement esperava...
Read More