Avot: capítol 1, mixnà 18

Introducció El Rabban Ximon ben Gamaliel d'aquesta mixnà no és el mateix Rabban Ximon ben Gamaliel que hem vist a les mixnaiot anteriors, sinó el seu besnét, el fill de Rabban ben Gamliel de Yavne. Ell va ser el patriarca després de la revolta de Bar Kokhva (132-135 EC). Va viure a la Galilea, que va esdevenir el centre del Judaisme després de la revolta. Moltes de les seves afirmacions i ensenyaments apareixen a la Mixnà. Va ser el pare de Rabí Judà haNassí, que va editar la Mixnà. Mixnà 18 Rabban Ximon ben Gamliel diu: «Sobre tres coses recolza l'univers: sobre el judici, sobre la veritat i sobre la pau; ja que s'ha dit: "Jutgeu a les vostres portes amb veritat i amb un judici pacificador" (Zacaries 8:16)». Explicació Vegeu que aquesta mixnà està molt a prop de l'estil de la mixnà 2 a l'inici del capítol. Això no és accidental. L'editor de la Mixnà va escollir començar i acabar la unitat amb un llenguatge...
Read More

Avot: capítol 1, mixnaiot 16 i 17

Introducció Després de completar els ensenyaments de les parelles, Mixnà Avot canvia als ensenyaments dels patriarques, els líders del Poble Jueu que eren de la família d'Hil·lel. El Rabban Gamliel de la nostra mixnà és Rabban Gamliel el vell, que era besnét d'Hil·lel. Ell va ser el patriarca durant els anys finals del Segon Temple. Ell també és el primer que va tenir el títol de Rabban, reservat només amb una sola excepció per als patriarques de la família d'Hil·lel. Una altra cosa interessant és que gairebé tota la resta del tractat Avot no empra la terminologia «va rebre d'ell/ells». Tot i que aquest canvi és significatiu, és difícil saber quina és aquesta significació. Una cosa està clara: Rabban Gamliel, la primera persona a qui s'anomena Rabban, i la primera persona a Avot que no «rep», obre una nova era en la història de la Torah Oral. Mixnà 16 Rabban Gamliel diu: «Aconsegueix-te un mestre, allunya't del dubte, no tinguis per costum separar el delme per aproximació». Explicació La...
Read More

Avot: capítol 1, mixnaiot 12, 13, 14 i 15

Mixnà 12 Introducció Hil·lel i Xammay, la cinquena parella, probablement us són familiars, ja que són els fundadors de les dues grans escoles, Bet Xammai (la Casa de Xammai) i Bet Hil·lel (la Casa de Hil·lel), que van iniciar una nova era en la història Jueva. Hil·lel i Xammay van viure durant el regnat d'Herodes, que va començar l'any 37 AEC i va durar fins a l'any 4 de l'Era Comuna. Hil·lel era un immigrant de Babilònia. Se'l coneix per la seva bondat i amor per la resta d'humans. Hi ha moltes llegendes sobre Hil·lel, la majoria d'elles sobre la seva gran humilitat i amor. Mixnà 12 Hil·lel i Xammay (la) van rebre d'ells. Hil·lel diu: «Sigues dels deixebles d'Aaron, estima la pau i cerca la pau, estima la gent i apropa'ls a la Torah». Explicació Segons una llegenda que trobem a Avot de Rabí Natàn, quan dos homes s'han barallat, Aaron seia amb un dels dos i li deia: «Fill meu, mira què diu el teu company!...
Read More

Avot: capítol 1, mixnaiot 10 i 11

Mixnà 10 Introducció Xemayà i Avtalyon, la quarta parella, van viure al final del període dels Asmoneus i cap al principi del regnat d'Herodes. D'acord amb el Talmud, ambdós eren conversos. La Mixnà conté els ensenyaments de Xemayà. Mixnà 10 Xemayà i Avtalyon (la) van rebre d'ells. Xemayà diu: «Estima el treball, odia l'autoritat, i no et facis amic del poder». Explicació A molts llocs veiem que els rabins consideraven el treball com una cosa important per al bon comportament moral. Això ho aprenem a Xemot-Èxode 20:9: «treballaràs sis dies, i al setè dia descansaràs». Tal com no treballar el setè dia és un manament, també és un manament treballar els primers sis dies. Fins i tot els adinerats haurien de treballar, perquè la inacció pot portar a la persona a la depressió i, potser, fins i tot a comportament llicenciós. Una persona no hauria de cercar posicions de superioritat sobre els altres. Tot i que la societat requereix líders, aquest lideratge pot comportar un peatge a la...
Read More
De la Destrucció a la Construcció del Temple

De la Destrucció a la Construcció del Temple

Durant el mes de Tamuz comencem a preparar-nos interiorment per al període anomenat "Ben haMetzarim", que són les tres setmanes que van entre el 17 de Tamuz i el 9 del mes d'Av, data de la destrucció del Temple de Jerusalem. L'any 5780, a mode d'estudi i reflexió, la Nova Escola Catalana ha preparat un Cicle de conferències sobre la Destrucció-Construcció del Temple de Jerusalem. La primera va ser al vespre del passat dilluns 30 de Sivan (22 de juny). Hil·lel Fuentes començava el cicle amb "Cap a la construcció del Temple", revisant algunes de les raons per les quals, segons la tradició, es van destruir no només els dos Temples, sinó també el Mixkàn, i cap a on caldria anar per aquesta "construcció del Temple". El següent dijous 3 de Tamuz (25 de juny), el rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona, Daniel Askenazi, ens explicava els paral·lelismes entre quatre situacions que s'esdevingueren el 17 de Tamuz i la situació actual, amb...
Read More
Corakh: les tendes de la buidor

Corakh: les tendes de la buidor

En plena rebel·lió, Moisès intenta fer entrar en raó a Corakh, a Datàn i Abiram, que com a bons rebels, es planten a l'entrada de les seves tendes i mantenen la seva posició (Bamidbar-Números 16:8-27). En veure que Corakh aconsegueix reunir tota la comunitat [כָּל־הָ֣עֵדָ֔ה, kol-ha'edàh i no kol-'am Israel o kol-bnei Israel], [el nom de les quatre lletres] avisa a Moisès i Aaron que se separin d'aquella comunitat, per tal de consumir-la en un instant. Immediatament, Moisès i Aaron es llencen amb el rostre a terra, implorant que no s'extermini a tota la comunitat per la transgressió d'un sol home. Però el Sant, beneït sigui, tampoc cedeix terreny i demana a Moisès que avisi a la comunitat que s'apartin de les tendes de Corakh, Datàn i Aviram. Així que Moisès, i els ancians, tornen a intentar convèncer als rebels que entrin en raó. Hom podria preguntar-se, si tot el Poble d'Israel al complet no participa en aquesta rebel·lió contra Moisès, per...
Read More
Beha’aloteha: el primer segon Pessakh

Beha’aloteha: el primer segon Pessakh

Un cop ha passat tot un any des que els Bnei Israel surten de Mitsraïm, toca recordar aquesta sortida. I per això es donen les instruccions precises de celebrar Pessakh al seu moment assenyalat, segons totes les seves lleis i segons totes les seves normes (Bamidbar-Números 9:2-3). Raixí ens diu que «segons totes les seves lleis» es refereix a les lleis "de" l'animal mateix, és a dir que ha de ser un xai sense defecte, mascle i d'un any, i «segons totes les seves normes» es refereix a les lleis "sobre" l'animal, però que surten en algun altre lloc. I Ramban ens diu que aquesta segona frase és un error de transcripció, i que cal reinterpretar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 82). Les lleis que s'apliquen "a" l'animal del sacrifici es descriuen a Xemot-Èxode 12:5, i les lleis "sobre" l'animal són que rostir al foc, amb el cap i les potes i les entranyes apareixen al verset 9. D'altra banda, les lleis "fora" de l'animal són l'obligació de menjar matzà [la primera...
Read More
Ruth: entrega, recepció o acceptació de la Torah

Ruth: entrega, recepció o acceptació de la Torah

«El profeta Samuel va escriure el seu propi llibre, el dels Jutges i el de Ruth» (Bava Batra 14b). Raixí ens diu que Samuel va escriure el llibre dels Jutges, que conté l'història del poble Jueu just abans de la seva època (de Samuel), i el llibre de Ruth, que relata una narrativa que s'esdevé en aquella època: «וַיְהִ֗י בִּימֵי֙ שְׁפֹ֣ט הַשֹּׁפְטִ֔ים - En els dies que governaven els jutges» (Ruth 1:1). Midraix Lekakh Tov ens diu que Samuel va escriure el llibre de Ruth per traçar el llinatge de David, fill d'Ixai, i legitimar-lo no només com a rei, sinó també legitimar la seva judeïtat, ja que Ruth, besàvia de David, era Moabita, un dels pobles que no tenen permesa l'entrada (o la conversió) al Poble d'Israel. Que hi hagi un midraix que ens digui que es va haver d'escriure un llibre, per tal de legitimar el llinatge del rei que, contra el desig del Sant, beneït sigui, decideix «subvertir» la narrativa del...
Read More
Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

En aquesta paraixà es relata el procés d'una persona que cau en desgràcia i necessita vendre propietats. La Torah explica en cada cas com s'ha de fer la venda i com es pot «rescatar» la propietat. Un dels exemples és algú que passa per dificultats: «Si un dels teus germans, passant per dificultats, acaba sota la teva autoritat, acull-lo com a un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu» (Vayicrà-Levític 25:35). Rabí Moisès ben Nakhman ens diu que és un manament positiu ajudar a aquestes persones, siguin parents o no jueus residents entre el Poble d'Israel. Generalment, es tradueix «ger veToixav vakhai imakh» com «un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu». Però segons els rabins, el sentit del verset seria el següent: «[I si un dels teus germans, passant per dificultats…] acull-lo», i [tu també hauràs d'acollir] a un foraster i a un resident», per tal que cada un d'ells «visqui amb tu» (R. M. ben Nachman, Commentary...
Read More
Emor: la importància d’allò que diem

Emor: la importància d’allò que diem

Una de les instruccions que dóna HaXem és, com no podria ser d'altra forma, que complim els seus manaments. «Compliu fidelment els meus preceptes. Jo sóc [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:31). I no només això. També «No profaneu el Meu sant nom, per tal que sigui santificat entre els fills d'Israel, Jo [el nom de les quatre lletres] que us santifico. Jo que us vaig treure de la terra de Mistraïm per ser el vostre Déu, Jo [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:32-33). Aquesta secció està just després de la part en què HaXem parla a Moisès i li diu que parli a Aaron i els seus fills i a tots els Fills d'Israel per tal d'instruir-los en com funcionen els sacrificis votius i voluntaris. A tots se'ls diu que han de ser curosos amb les ofrenes, que no han de tenir cap defecte, que es facin al seu temps, per exemple respectant els set dies després de néixer de l'animal (verset 27), i que no se sacrifiqui l'animal el mateix dia...
Read More