La proximitat de la teixuvà

La proximitat de la teixuvà

«Perquè aquest manament que t'ordeno avui no està amagat de tu, ni està molt lluny de tu» (Devarim-Deuteronomi 30:11). El significat d'aquest verset és que es refereix a la Torah sencera. Però la interpretació correcta és que quan Moisès es refereix a la Torah completa, ho fa dient «cada manament que jo us he ordenat aquest dia», com a l'inici del capítol 8 d'aquest mateix llibre. Més aviat, l'expressió emprada aquí --aquest manament-- es refereix al manament de la teixuvà, del retorn, que ja s'ha esmentat als versets 1 i 2 del capítol 30 que estem comentant «i consideraràs al teu cor […] i retornaràs cap al [nom de les quatre lletres] el teu Déu», i constitueix un manament. Està en temps futur --i no en imperatiu--, és a dir aquest retorn del Poble d'Israel és una promesa (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 342). I no només no està amagat ni...
Read More
El camí de la bondat i la justícia

El camí de la bondat i la justícia

La tercera alià de la paraixà Ki-Tavó ens diu que «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t'ordena que facis aquests estatuts i ordenances» (Devarim-Deuteronomi 26:16). Moisès ha acabat d'explicar la Torah, i de promulgar els nous manaments que el Sant, beneït sigui, li ha ordenat que declari. Per això diu «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t'ordena que facis aquests estatuts i ordenances, perquè jo ja he completat tot el que havia de fer». I com es fan i es compleixen, aquests estatuts i ordenances? «Amb tot el teu cor i tota la teva ànima», al mateix verset. És a dir, amb tota la força del desig, amb tota la capacitat intel·lectual i amb tot l'esperit racional (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 315 i 78). I al verset següent, «heu decidit per l'Etern avui», perquè com que heu acceptat la Torah sencera sobre vosaltres, amb totes les seves interpretacions, detalls i noves promulgacions, així heu magnificat i exaltat al Sant, per tal que només el...
Read More
La mare, els pollets, el niu i la compassió

La mare, els pollets, el niu i la compassió

La Torah ens diu que «Si al teu camí trobes un niu d'ocells en algun arbre, o a terra, amb pollets o amb ous, i la mare està sobre ells, no prendràs la mare amb els pollets. Deixaràs lliure la mare i [després] prendràs les cries per tu, per tal que sigui bo per tu i allarguis els teus dies» (Devarim-Deuteronomi 22:6-7). Moisès ben Nakhmàn ens diu que aquest manament està enllaçat al de «no mataràs el mateix dia a la mare i la cria [del bestiar]» (Vayikrà-Levític 22:28), perquè la raó per aquest manament és tenir compassió i no pas un cor cruel. Perquè malgrat que ens està permès matar animals per menjar, aquella persona qui sacrifica la mare i la cria el mateix dia, o agafa la mare i els pollets quan podrien volar i ser lliures, és com si extingís l'espècie (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 265). Llavors, si ens està permès sacrificar animals per menjar però la idea és que...
Read More
Les galtes, per Pinhàs

Les galtes, per Pinhàs

A la tercera alià de la paraixà Xoftim es decreta que la tribu de Leví no tindrà part ni herència amb Israel, però que Israel haurà d'entregar-los certes parts dels sacrificis animals i també de productes agrícoles. «Kol-xevat Leví», tota la tribu de Leví, incloent-hi els kohanim i els leviïm, no podran tenir terres en propietat, i hauran de menjar de les ofrenes al [nom de les quatre lletres] (Devarim-Deuteronomi 18:1-4). Ens diu el Ramban que aquesta és una ordre nova, ja que durant la travessa del desert no se sacrificaven animals excepte per fer sacrificis de pau. Un cop el Poble d'Israel està a punt d'entrar a la Terra, «quan algú sacrifiqui un animal dels que t'he permès, com està dit, "llavors podràs sacrificar dels teus bovins o dels teus ovins com t'he ordenat, i els podràs menjar a les teves ciutats" (Capítol 12:21 a Devarim), hauràs d'entregar al kohén la seva part "l'espatlla, i les galtes i el quall"». Tot el que els Israelites han d'entregar als kohanim apareix a partir del verset 9 del capítol 18 de Bemidbar-Números, excepte...
Read More

Avot: capítol 1, mixnà 18

Introducció El Rabban Ximon ben Gamaliel d'aquesta mixnà no és el mateix Rabban Ximon ben Gamaliel que hem vist a les mixnaiot anteriors, sinó el seu besnét, el fill de Rabban ben Gamliel de Yavne. Ell va ser el patriarca després de la revolta de Bar Kokhva (132-135 EC). Va viure a la Galilea, que va esdevenir el centre del Judaisme després de la revolta. Moltes de les seves afirmacions i ensenyaments apareixen a la Mixnà. Va ser el pare de Rabí Judà haNassí, que va editar la Mixnà. Mixnà 18 Rabban Ximon ben Gamliel diu: «Sobre tres coses recolza l'univers: sobre el judici, sobre la veritat i sobre la pau; ja que s'ha dit: "Jutgeu a les vostres portes amb veritat i amb un judici pacificador" (Zacaries 8:16)». Explicació Vegeu que aquesta mixnà està molt a prop de l'estil de la mixnà 2 a l'inici del capítol. Això no és accidental. L'editor de la Mixnà va escollir començar i acabar la unitat amb un llenguatge...
Read More

Avot: capítol 1, mixnaiot 16 i 17

Introducció Després de completar els ensenyaments de les parelles, Mixnà Avot canvia als ensenyaments dels patriarques, els líders del Poble Jueu que eren de la família d'Hil·lel. El Rabban Gamliel de la nostra mixnà és Rabban Gamliel el vell, que era besnét d'Hil·lel. Ell va ser el patriarca durant els anys finals del Segon Temple. Ell també és el primer que va tenir el títol de Rabban, reservat només amb una sola excepció per als patriarques de la família d'Hil·lel. Una altra cosa interessant és que gairebé tota la resta del tractat Avot no empra la terminologia «va rebre d'ell/ells». Tot i que aquest canvi és significatiu, és difícil saber quina és aquesta significació. Una cosa està clara: Rabban Gamliel, la primera persona a qui s'anomena Rabban, i la primera persona a Avot que no «rep», obre una nova era en la història de la Torah Oral. Mixnà 16 Rabban Gamliel diu: «Aconsegueix-te un mestre, allunya't del dubte, no tinguis per costum separar el delme per aproximació». Explicació La...
Read More

Avot: capítol 1, mixnaiot 12, 13, 14 i 15

Mixnà 12 Introducció Hil·lel i Xammay, la cinquena parella, probablement us són familiars, ja que són els fundadors de les dues grans escoles, Bet Xammai (la Casa de Xammai) i Bet Hil·lel (la Casa de Hil·lel), que van iniciar una nova era en la història Jueva. Hil·lel i Xammay van viure durant el regnat d'Herodes, que va començar l'any 37 AEC i va durar fins a l'any 4 de l'Era Comuna. Hil·lel era un immigrant de Babilònia. Se'l coneix per la seva bondat i amor per la resta d'humans. Hi ha moltes llegendes sobre Hil·lel, la majoria d'elles sobre la seva gran humilitat i amor. Mixnà 12 Hil·lel i Xammay (la) van rebre d'ells. Hil·lel diu: «Sigues dels deixebles d'Aaron, estima la pau i cerca la pau, estima la gent i apropa'ls a la Torah». Explicació Segons una llegenda que trobem a Avot de Rabí Natàn, quan dos homes s'han barallat, Aaron seia amb un dels dos i li deia: «Fill meu, mira què diu el teu company!...
Read More

Avot: capítol 1, mixnaiot 10 i 11

Mixnà 10 Introducció Xemayà i Avtalyon, la quarta parella, van viure al final del període dels Asmoneus i cap al principi del regnat d'Herodes. D'acord amb el Talmud, ambdós eren conversos. La Mixnà conté els ensenyaments de Xemayà. Mixnà 10 Xemayà i Avtalyon (la) van rebre d'ells. Xemayà diu: «Estima el treball, odia l'autoritat, i no et facis amic del poder». Explicació A molts llocs veiem que els rabins consideraven el treball com una cosa important per al bon comportament moral. Això ho aprenem a Xemot-Èxode 20:9: «treballaràs sis dies, i al setè dia descansaràs». Tal com no treballar el setè dia és un manament, també és un manament treballar els primers sis dies. Fins i tot els adinerats haurien de treballar, perquè la inacció pot portar a la persona a la depressió i, potser, fins i tot a comportament llicenciós. Una persona no hauria de cercar posicions de superioritat sobre els altres. Tot i que la societat requereix líders, aquest lideratge pot comportar un peatge a la...
Read More
De la Destrucció a la Construcció del Temple

De la Destrucció a la Construcció del Temple

Durant el mes de Tamuz comencem a preparar-nos interiorment per al període anomenat "Ben haMetzarim", que són les tres setmanes que van entre el 17 de Tamuz i el 9 del mes d'Av, data de la destrucció del Temple de Jerusalem. L'any 5780, a mode d'estudi i reflexió, la Nova Escola Catalana ha preparat un Cicle de conferències sobre la Destrucció-Construcció del Temple de Jerusalem. La primera va ser al vespre del passat dilluns 30 de Sivan (22 de juny). Hil·lel Fuentes començava el cicle amb "Cap a la construcció del Temple", revisant algunes de les raons per les quals, segons la tradició, es van destruir no només els dos Temples, sinó també el Mixkàn, i cap a on caldria anar per aquesta "construcció del Temple". El següent dijous 3 de Tamuz (25 de juny), el rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona, Daniel Askenazi, ens explicava els paral·lelismes entre quatre situacions que s'esdevingueren el 17 de Tamuz i la situació actual, amb...
Read More
Corakh: les tendes de la buidor

Corakh: les tendes de la buidor

En plena rebel·lió, Moisès intenta fer entrar en raó a Corakh, a Datàn i Abiram, que com a bons rebels, es planten a l'entrada de les seves tendes i mantenen la seva posició (Bamidbar-Números 16:8-27). En veure que Corakh aconsegueix reunir tota la comunitat [כָּל־הָ֣עֵדָ֔ה, kol-ha'edàh i no kol-'am Israel o kol-bnei Israel], [el nom de les quatre lletres] avisa a Moisès i Aaron que se separin d'aquella comunitat, per tal de consumir-la en un instant. Immediatament, Moisès i Aaron es llencen amb el rostre a terra, implorant que no s'extermini a tota la comunitat per la transgressió d'un sol home. Però el Sant, beneït sigui, tampoc cedeix terreny i demana a Moisès que avisi a la comunitat que s'apartin de les tendes de Corakh, Datàn i Aviram. Així que Moisès, i els ancians, tornen a intentar convèncer als rebels que entrin en raó. Hom podria preguntar-se, si tot el Poble d'Israel al complet no participa en aquesta rebel·lió contra Moisès, per...
Read More