Avot: capítol 1, mixnaiot 12, 13, 14 i 15

Mixnà 12 Introducció Hil·lel i Xammay, la cinquena parella, probablement us són familiars, ja que són els fundadors de les dues grans escoles, Bet Xammai (la Casa de Xammai) i Bet Hil·lel (la Casa de Hil·lel), que van iniciar una nova era en la història Jueva. Hil·lel i Xammay van viure durant el regnat d'Herodes, que va començar l'any 37 AEC i va durar fins a l'any 4 de l'Era Comuna. Hil·lel era un immigrant de Babilònia. Se'l coneix per la seva bondat i amor per la resta d'humans. Hi ha moltes llegendes sobre Hil·lel, la majoria d'elles sobre la seva gran humilitat i amor. Mixnà 12 Hil·lel i Xammay (la) van rebre d'ells. Hil·lel diu: «Sigues dels deixebles d'Aaron, estima la pau i cerca la pau, estima la gent i apropa'ls a la Torah». Explicació Segons una llegenda que trobem a Avot de Rabí Natàn, quan dos homes s'han barallat, Aaron seia amb un dels dos i li deia: «Fill meu, mira què diu el teu company!...
Read More

Avot: capítol 1, mixnaiot 10 i 11

Mixnà 10 Introducció Xemayà i Avtalyon, la quarta parella, van viure al final del període dels Asmoneus i cap al principi del regnat d'Herodes. D'acord amb el Talmud, ambdós eren conversos. La Mixnà conté els ensenyaments de Xemayà. Mixnà 10 Xemayà i Avtalyon (la) van rebre d'ells. Xemayà diu: «Estima el treball, odia l'autoritat, i no et facis amic del poder». Explicació A molts llocs veiem que els rabins consideraven el treball com una cosa important per al bon comportament moral. Això ho aprenem a Xemot-Èxode 20:9: «treballaràs sis dies, i al setè dia descansaràs». Tal com no treballar el setè dia és un manament, també és un manament treballar els primers sis dies. Fins i tot els adinerats haurien de treballar, perquè la inacció pot portar a la persona a la depressió i, potser, fins i tot a comportament llicenciós. Una persona no hauria de cercar posicions de superioritat sobre els altres. Tot i que la societat requereix líders, aquest lideratge pot comportar un peatge a la...
Read More
De la Destrucció a la Construcció del Temple

De la Destrucció a la Construcció del Temple

Durant el mes de Tamuz comencem a preparar-nos interiorment per al període anomenat "Ben haMetzarim", que són les tres setmanes que van entre el 17 de Tamuz i el 9 del mes d'Av, data de la destrucció del Temple de Jerusalem. L'any 5780, a mode d'estudi i reflexió, la Nova Escola Catalana ha preparat un Cicle de conferències sobre la Destrucció-Construcció del Temple de Jerusalem. La primera va ser al vespre del passat dilluns 30 de Sivan (22 de juny). Hil·lel Fuentes començava el cicle amb "Cap a la construcció del Temple", revisant algunes de les raons per les quals, segons la tradició, es van destruir no només els dos Temples, sinó també el Mixkàn, i cap a on caldria anar per aquesta "construcció del Temple". El següent dijous 3 de Tamuz (25 de juny), el rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona, Daniel Askenazi, ens explicava els paral·lelismes entre quatre situacions que s'esdevingueren el 17 de Tamuz i la situació actual, amb...
Read More
Corakh: les tendes de la buidor

Corakh: les tendes de la buidor

En plena rebel·lió, Moisès intenta fer entrar en raó a Corakh, a Datàn i Abiram, que com a bons rebels, es planten a l'entrada de les seves tendes i mantenen la seva posició (Bamidbar-Números 16:8-27). En veure que Corakh aconsegueix reunir tota la comunitat [כָּל־הָ֣עֵדָ֔ה, kol-ha'edàh i no kol-'am Israel o kol-bnei Israel], [el nom de les quatre lletres] avisa a Moisès i Aaron que se separin d'aquella comunitat, per tal de consumir-la en un instant. Immediatament, Moisès i Aaron es llencen amb el rostre a terra, implorant que no s'extermini a tota la comunitat per la transgressió d'un sol home. Però el Sant, beneït sigui, tampoc cedeix terreny i demana a Moisès que avisi a la comunitat que s'apartin de les tendes de Corakh, Datàn i Aviram. Així que Moisès, i els ancians, tornen a intentar convèncer als rebels que entrin en raó. Hom podria preguntar-se, si tot el Poble d'Israel al complet no participa en aquesta rebel·lió contra Moisès, per...
Read More
Beha’aloteha: el primer segon Pessakh

Beha’aloteha: el primer segon Pessakh

Un cop ha passat tot un any des que els Bnei Israel surten de Mitsraïm, toca recordar aquesta sortida. I per això es donen les instruccions precises de celebrar Pessakh al seu moment assenyalat, segons totes les seves lleis i segons totes les seves normes (Bamidbar-Números 9:2-3). Raixí ens diu que «segons totes les seves lleis» es refereix a les lleis "de" l'animal mateix, és a dir que ha de ser un xai sense defecte, mascle i d'un any, i «segons totes les seves normes» es refereix a les lleis "sobre" l'animal, però que surten en algun altre lloc. I Ramban ens diu que aquesta segona frase és un error de transcripció, i que cal reinterpretar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bamidbar, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 82). Les lleis que s'apliquen "a" l'animal del sacrifici es descriuen a Xemot-Èxode 12:5, i les lleis "sobre" l'animal són que rostir al foc, amb el cap i les potes i les entranyes apareixen al verset 9. D'altra banda, les lleis "fora" de l'animal són l'obligació de menjar matzà [la primera...
Read More
Ruth: entrega, recepció o acceptació de la Torah

Ruth: entrega, recepció o acceptació de la Torah

«El profeta Samuel va escriure el seu propi llibre, el dels Jutges i el de Ruth» (Bava Batra 14b). Raixí ens diu que Samuel va escriure el llibre dels Jutges, que conté l'història del poble Jueu just abans de la seva època (de Samuel), i el llibre de Ruth, que relata una narrativa que s'esdevé en aquella època: «וַיְהִ֗י בִּימֵי֙ שְׁפֹ֣ט הַשֹּׁפְטִ֔ים - En els dies que governaven els jutges» (Ruth 1:1). Midraix Lekakh Tov ens diu que Samuel va escriure el llibre de Ruth per traçar el llinatge de David, fill d'Ixai, i legitimar-lo no només com a rei, sinó també legitimar la seva judeïtat, ja que Ruth, besàvia de David, era Moabita, un dels pobles que no tenen permesa l'entrada (o la conversió) al Poble d'Israel. Que hi hagi un midraix que ens digui que es va haver d'escriure un llibre, per tal de legitimar el llinatge del rei que, contra el desig del Sant, beneït sigui, decideix «subvertir» la narrativa del...
Read More
Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

En aquesta paraixà es relata el procés d'una persona que cau en desgràcia i necessita vendre propietats. La Torah explica en cada cas com s'ha de fer la venda i com es pot «rescatar» la propietat. Un dels exemples és algú que passa per dificultats: «Si un dels teus germans, passant per dificultats, acaba sota la teva autoritat, acull-lo com a un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu» (Vayicrà-Levític 25:35). Rabí Moisès ben Nakhman ens diu que és un manament positiu ajudar a aquestes persones, siguin parents o no jueus residents entre el Poble d'Israel. Generalment, es tradueix «ger veToixav vakhai imakh» com «un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu». Però segons els rabins, el sentit del verset seria el següent: «[I si un dels teus germans, passant per dificultats…] acull-lo», i [tu també hauràs d'acollir] a un foraster i a un resident», per tal que cada un d'ells «visqui amb tu» (R. M. ben Nachman, Commentary...
Read More
Emor: la importància d’allò que diem

Emor: la importància d’allò que diem

Una de les instruccions que dóna HaXem és, com no podria ser d'altra forma, que complim els seus manaments. «Compliu fidelment els meus preceptes. Jo sóc [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:31). I no només això. També «No profaneu el Meu sant nom, per tal que sigui santificat entre els fills d'Israel, Jo [el nom de les quatre lletres] que us santifico. Jo que us vaig treure de la terra de Mistraïm per ser el vostre Déu, Jo [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:32-33). Aquesta secció està just després de la part en què HaXem parla a Moisès i li diu que parli a Aaron i els seus fills i a tots els Fills d'Israel per tal d'instruir-los en com funcionen els sacrificis votius i voluntaris. A tots se'ls diu que han de ser curosos amb les ofrenes, que no han de tenir cap defecte, que es facin al seu temps, per exemple respectant els set dies després de néixer de l'animal (verset 27), i que no se sacrifiqui l'animal el mateix dia...
Read More
Tatzrià: què passa quan no complim la nostra tasca

Tatzrià: què passa quan no complim la nostra tasca

«I va parlar [el nom de les quatre lletres] a Moisès i a Aaron, dient: "Quan vingueu a la terra de Canà que us entrego en possessió i posi la plaga de lepra en alguna de les cases d'aquesta terra..."» (Vaikrà-Levític 14:34). «I posi». Qui? El Sant, beneït sigui. Moisès ben Nakhman ens diu que aquesta plaga o càstig no és un acte de la natura, sinó que és la mà de Déu qui la causa. Quan tot el Poble d'Israel es dedica a Déu, el Seu esperit sempre està sobre ells. Però quan algú comet transgressió, li apareix una deformitat a la seva carn, o als seus vestits, o a casa seva, revelant que Déu l'ha deixat de costat. Però és una cosa que tan sols s'esdevé a la Terra d'Israel. Però no per ser una llei sobre la conducta personal lligada a la terra (Kidduixin 36b-37a), sinó perquè és només on resideix la presència del Nom allà on la Seva mà indica les transgressions de...
Read More

Avot: capítol 1, mixnaiot 8 i 9

Mixnà 8 Introducció La mixnà conté els ensenyaments de Yehudà ben Tabbay, el primer savi de la tercera «parella». El tema del seu ensenyament és l'actitud correcta d'un jutge amb els litigants que el visiten. Mixnà 8 Yehudà, fill de Tabbay, i Ximon, fill de Xatah, (la) van rebre d'ells. Yehudà, fill de Tabbay, diu: «No et facis a tu mateix advocat de jutges. I quan els litigants estiguin davant teu, els consideraràs com a culpables. I quan se n'hagin anat del teu davant, els consideraràs [als dos] com a innocents, quan hagin acceptat la condemna». Explicació Yehudà ben Tabbai ensenya tres coses sobre l'actitud d'un jutge. La primera és que no hauria d'inclinar-se per cap de les dues bandes. Si un dels litigants no fa la millor reclamació que pugui, el jutge no té autorització per fer-la en nom seu. En altres paraules, el jutge no pot prendre la part de l'advocat, però ha de jutjar basat en les reclamacions que s'hagin fet. Cal notar que...
Read More