Dia 5 de l’Omer: Hod de Khesed.

Dia 5 de l’Omer: Hod de Khesed.

Avui són per l'Omer 5 diesLa humiltat en l'amor No és bo que, en l’amor, l’ego ens domini. En el veritable amor cal que deixem de banda les nostres formes egòlatres. Això no vol dir que l’estimat no ens respecti. Cal que l’estimem com a nosaltres mateixos, ni més, ni menys. L’orgull i la supèrbia no han d’existir en l’amor. L’amor real no es lliga als condicionaments de l’ego. La humilitat en l’amor invita a perdonar, cal cedir quan les circumstàncies fan perillar l’amor. No hem de ser orgullosos quan parlem d’amor. Hod de Khesed ens ensenya a perdonar quan cal perdonar, a cedir quan cal cedir. No s’ha de cedir sempre a l’arbitrarietat de l’altre, però no sempre s’ha de no cedir. No cedir mai és un greu problema per a la construcció de l’amor real. L’ésser estimat ha de tenir el seu espai, i jo he de tenir el meu. Tanmateix, haig de cedir. Sovint diem “sóc així, si...
Read More
Dia 2 de l’Omer: Guevurà de Khesed

Dia 2 de l’Omer: Guevurà de Khesed

Avui són per l'Omer dos dies. La restricció en la misericòrdia L’amor ha de ser equilibrat. Un amor sense restriccions, en realitat, no és un amor sa. La qualitat de la restricció és important per tal que l’ésser estimat tingui la llibertat de ser qui és. No podem estimar i acceptar tot. No podem dominar el que diem estimar. Estimar és deixar en llibertat el qui realment estimem. Sovint hem de rebutjar coses, per amor. Hem d’establir límits a la misericòrdia. En nom de l’amor no puc imposar el meu ego personal, i cal que respecti l’espai del meu enamorat. No puc subjugar al meu estimat en el nom de l’amor. Cal que m’autolimiti per a estimar de manera correcta. No és correcte acabar amb el lliure albir de l’ésser estimat en nom de l’amor. L’amor ha de tenir els seus límits i per amor no puc permetre qualsevol cosa. No pot haver-hi falta de respecte dels meus fills cap a mi...
Read More
Dia 1 de l’Omer: Khesed de Khesed.

Dia 1 de l’Omer: Khesed de Khesed.

Avui és per l'Omer un diaL'amor en l'amor Què ha d’existir realment en l’Amor, si no és solament l’Amor? Sentim l’amor perquè tenim altres condicionaments pre a estimar? Cal que estimem al que és proper i al qui és llunyà. Cal ser conscients d’estimar-nos a nosaltres mateixos. Cal estimar allò més profund que tenim, i hem d’estimar la vida. Estimar la vida és el primer impuls emocional per a equilibrar totes les energies que sorgeixen en conseqüència. Cal que expressi el meu amor adequadament. No haig de callar el meu amor, cal que em manifesti per poder aconseguir un amor veritable. M’estimo realment a mi mateix per tal de poder estimar als altres? Cal que tingui un correcte equilibri en l’amor. Quan estimo als altres no puc oblidar com d’important és estimar-me a mi mateix, valorar-me a la meva justa mesura. I quan m’estimo, no em puc oblidar dels altres. Cal desenvolupar la capacitat de donar, i en aquest sentit, donar...
Read More
Dia 4 de l’Omer: Netzakh de Khesed.

Dia 4 de l’Omer: Netzakh de Khesed.

Avui són per l'Omer 4 diesLa constància en l'amor A Netzakh tenim la capacitat de la perseverància. No podem estimar ara sí i ara no. Hem de ser constants en l’amor cada dia. Cal que oferim amor als nostres éssers estimats. Si una persona amiga està passant un mal moment, hem de continuar estimant-lo, donant-li una ajuda real. No podem escapar de les obligacions del nostre amor envers l’altre. Hem de ser forts en l’amor per ajudar a qui es troba dèbil. A la victòria s’hi arriba per la persistència. El veritable amor s’aconsegueix amb el temps. Valorem i estimem a l’altre en la mesura que l’altre pot captar la nostra perseverància. El meu sentiment ha de ser constant. Cal que lluiti per l’amor. Si realment estimo, no puc deixar escapar l'oportunitat de manifesta el meu amor a l’altre. No haig de reprimir el meu amor. Els meus canvis emocionals, a nivell personal, no poden desviar la meva veritable essència amorosa. Estimar a tots...
Read More
Dia 3 de l’Omer: Tiferet de Khesed.

Dia 3 de l’Omer: Tiferet de Khesed.

Avui són per l'Omer tres diesL'harmonia en l'amor Cal que hi hagi harmonia en l’amor. No pot existir un amor senes equilibri. Puc estimar a tots quan he assolit el meu propi equilibri personal; si no tinc aquest equilibri que em permet Tiferet, pot ser que estimi desequilibradament. Recordem que, en certa mesura, l’amor és una distorsió de la realitat que vivim. Quan una persona estima a una altra, no pot veure-la en la seva veritable essència. És per això que ens cal equilibrar l’amor, perquè sigui correcte. Cal que estimem una realitat concreta, no podem estimar una il·lusió producte de la nostra imaginació. Tampoc no podem esperar que els demés ens estimin, per a estimar-los: cal que estimem per la bellesa mateixa de l’amor. L’amor ha de ser controlat per la restricció de guevurá, però s’ha de construir com un element de l’harmonia. La bellesa de l’amor és la solidaritat. Estimo quan puc compartir lavida, que és l’essència de Tiferet En aquest...
Read More
Mostatxons de Péssakh

Mostatxons de Péssakh

Una recepta divertida i bona de fer amb els més petits de la casa, la qual és ideal per a un vespertinar pasqual. Amb un parell de matzot, una mica de xocolata, ous i sucre, trigarem el mateix temps en fer-les que en menjar-les. Dificultat: fàcil. Temps d’elaboració: 15 minuts.   Ingredients per a 3 a 4 persones: • 2 alises [matzot], idealment d’aquelles tipus “La Bienfaisante”, és a dir, rodones i gruixudes • 5 cullerades de sucre  • 2 ous sense galladura • de 6 a 8 preses de xicolata • mel, a pler [opcional] • oli per a fregir Elaboració dels mostatxons de Péssakh 1) Amb l’ajut d’un batedor de braç, esfrimolem les dues alises.2) Fonem la xicolata al bany maria o, si vos ho estimeu més, al microones.3) Dins una escudella i amb les mans barregem bé les alises esfrimolades, el sucre, els ous debatuts, la xicolata fosa i la mel fins que obtindrem una pasta més o mancos homogènia.4) Ara agafem boles de pasta i en fem petits...
Read More
Tsav: Quan es construeix el Mixcan?

Tsav: Quan es construeix el Mixcan?

Hi ha diferents explicacions sobre la raó de ser del Mixcan, la Tenda de Reunió que els Fills d'Israel construeixen als peus del Sinaí. El santuari plegable i portàtil, que acompanya al Poble d'Israel durant els quaranta anys al desert, i que acaba instal·lant-se a Shilo. Una d'elles, per exemple Moisès ben Maimó, relaciona de forma directa l'ordre de construir el Mixcan com a reacció a la transgressió gravíssima del Vedell d'Or. Però a la paraixà d'aquesta setmana, Tsav, Moisès ben Nakhman ens diu una altra cosa. «Pren Aaron junt amb els seus fills, els vestits, l'oli de la unció, el bou de l'ofrena per transgressió, els dos moltons i la cistella de pa sense llevar (Vaikrà-Levític 8:2)». Segons Raixí, aquesta secció sobre els set dies de consagració dels sacerdots, té lloc set dies abans de la construcció final del Mixcan, que va ser el primer de Nissan, perquè no hi ha un ordre cronològic estricte en la narrativa de la Torah. I com...
Read More
Hi havia un petit cabrit…

Hi havia un petit cabrit…

En Luigi Martell ens fa arribar aquesta simpàtica cançó anomenada "Hi havia un petit cabrit" per la Nit de l'Ordre de Pasqua. Esperem que gaudiu amb la seva explicació i els seus comentaris. "Si ets un jueu que sents la cultura i llengua catalanes com a teves, en arribar a la fi de la primera Nit de Péssakh, tindràs sens dubte el plaer de cantar la cançó "Hi havia un petit cabrit”, una divertida versió catalana de "Khad Gadià" inspirada en una de provençal que parla sobre el destí d'un petit cabrit i que ha fet riure i somriure les meves filles d’ençà que tenien 2 i 3 anyets! No cal pas dir que després de la quarta copa de vi, aquesta cançó és igual de divertida per als adults també! Si bé la versió aramea d’aquesta cançó —Khad Gadià— és coneguda arreu del món, i si bé existeixen versions d’aquesta cançó de Péssakh cantades en gairebé totes...
Read More
Verdures que compten com Maror

Verdures que compten com Maror

El següent article és una traducció de «Vegetables that count as maror», del llibre Keter Shem Tov, de Shem Tov Gaguine. Per què s'anomena al "Maror" com "Hasah" i "Hazeret"? La raó per la qual Hazeret s'anomena "Hasah" i "Maror" és una inferència lingüística, com si s'estigués dient que "Déu ens va retornar a Ell [hehzirenu], i es va compadir piadosament de nosaltres [has], i ens va redimir de l'esclavatge i l'amargor [meirut]". És costum a Aixkenaz que, en comptes d'Hazeret, mengen una mena d'arrel seca anomenada "Khreyn" en Yidish, que és picant com la mostassa, però que no és amarga. La pràctica sefardí és emprar Hazeret. Ja s'ha dit que la raó per la qual s'empra Hazeret és perquè permet molts jocs de paraules. No només està relacionat amb la paraula per retornar-nos [חזרה - khazarah], també es diu "Hasa" en Arameu i evoca l'idea de "compassió piadosa", com si es digués que "Déu va mostrar la seva pietat i va salvar als nostres avantpassats". Això és semblant al que va escriure Rabí David Abudarham en nom del Yeruixalmi, en...
Read More

L’Hagadà Germana: un joc per xics i grans.

Moisès i els fills d'Israel. Hagadà Germana, foli 16r. British Library ms. Or. 2884 L'hagadà és el llibre que es fa servir a les llars jueves la nit de Péssakh per commemorar, celebrar i relatar la sortida del poble d'Israel d'Egipte, tal com es descriu al Llibre de Xemot. La lectura de l’hagadà, que significa literalment “conte” o “narració", està basada en la interpretació del manament bíblic: "I explicaràs al teu fill aquell dia dient: és per això que Déu va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte” (Xemot 13: 8). Tradicionalment, les famílies es reuneixen la nit de Péssakh per a un sopar ritual anomenat Seder que significa "ordre". Durant el Seder es relata la sortida d'Egipte amb la lectura de l'hagadà. Uns dels manuscrits jueus més bells (i vells, per antics) que han arribat fins a dia d'avui, són precisament les hagadot catalanes, de les quals n'anirem parlant aquests dies. La Hagadà Germana Avui us presentem la...
Read More