Mostatxons de Péssakh

Mostatxons de Péssakh

Una recepta divertida i bona de fer amb els més petits de la casa, la qual és ideal per a un vespertinar pasqual. Amb un parell de matzot, una mica de xocolata, ous i sucre, trigarem el mateix temps en fer-les que en menjar-les. Dificultat: fàcil. Temps d’elaboració: 15 minuts.   Ingredients per a 3 a 4 persones: • 2 alises [matzot], idealment d’aquelles tipus “La Bienfaisante”, és a dir, rodones i gruixudes • 5 cullerades de sucre  • 2 ous sense galladura • de 6 a 8 preses de xicolata • mel, a pler [opcional] • oli per a fregir Elaboració dels mostatxons de Péssakh 1) Amb l’ajut d’un batedor de braç, esfrimolem les dues alises.2) Fonem la xicolata al bany maria o, si vos ho estimeu més, al microones.3) Dins una escudella i amb les mans barregem bé les alises esfrimolades, el sucre, els ous debatuts, la xicolata fosa i la mel fins que obtindrem una pasta més o mancos homogènia.4) Ara agafem boles de pasta i en fem petits...
Read More
Hi havia un petit cabrit…

Hi havia un petit cabrit…

En Luigi Martell ens fa arribar aquesta simpàtica cançó anomenada "Hi havia un petit cabrit" per la Nit de l'Ordre de Pasqua. Esperem que gaudiu amb la seva explicació i els seus comentaris. "Si ets un jueu que sents la cultura i llengua catalanes com a teves, en arribar a la fi de la primera Nit de Péssakh, tindràs sens dubte el plaer de cantar la cançó "Hi havia un petit cabrit”, una divertida versió catalana de "Khad Gadià" inspirada en una de provençal que parla sobre el destí d'un petit cabrit i que ha fet riure i somriure les meves filles d’ençà que tenien 2 i 3 anyets! No cal pas dir que després de la quarta copa de vi, aquesta cançó és igual de divertida per als adults també! Si bé la versió aramea d’aquesta cançó —Khad Gadià— és coneguda arreu del món, i si bé existeixen versions d’aquesta cançó de Péssakh cantades en gairebé totes...
Read More
Verdures que compten com Maror

Verdures que compten com Maror

El següent article és una traducció de «Vegetables that count as maror», del llibre Keter Shem Tov, de Shem Tov Gaguine. Per què s'anomena al "Maror" com "Hasah" i "Hazeret"? La raó per la qual Hazeret s'anomena "Hasah" i "Maror" és una inferència lingüística, com si s'estigués dient que "Déu ens va retornar a Ell [hehzirenu], i es va compadir piadosament de nosaltres [has], i ens va redimir de l'esclavatge i l'amargor [meirut]". És costum a Aixkenaz que, en comptes d'Hazeret, mengen una mena d'arrel seca anomenada "Khreyn" en Yidish, que és picant com la mostassa, però que no és amarga. La pràctica sefardí és emprar Hazeret. Ja s'ha dit que la raó per la qual s'empra Hazeret és perquè permet molts jocs de paraules. No només està relacionat amb la paraula per retornar-nos [חזרה - khazarah], també es diu "Hasa" en Arameu i evoca l'idea de "compassió piadosa", com si es digués que "Déu va mostrar la seva pietat i va salvar als nostres avantpassats". Això és semblant al que va escriure Rabí David Abudarham en nom del Yeruixalmi, en...
Read More

L’Hagadà Germana: un joc per xics i grans.

Moisès i els fills d'Israel. Hagadà Germana, foli 16r. British Library ms. Or. 2884 L'hagadà és el llibre que es fa servir a les llars jueves la nit de Péssakh per commemorar, celebrar i relatar la sortida del poble d'Israel d'Egipte, tal com es descriu al Llibre de Xemot. La lectura de l’hagadà, que significa literalment “conte” o “narració", està basada en la interpretació del manament bíblic: "I explicaràs al teu fill aquell dia dient: és per això que Déu va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte” (Xemot 13: 8). Tradicionalment, les famílies es reuneixen la nit de Péssakh per a un sopar ritual anomenat Seder que significa "ordre". Durant el Seder es relata la sortida d'Egipte amb la lectura de l'hagadà. Uns dels manuscrits jueus més bells (i vells, per antics) que han arribat fins a dia d'avui, són precisament les hagadot catalanes, de les quals n'anirem parlant aquests dies. La Hagadà Germana Avui us presentem la...
Read More

El Sigd, la festivitat etíop de renovació del pacte

El 29 de Kheixvan, que enguany cau en 27 de novembre, els nostres germans etíops, els "Beta Israel", celebren la festa de Sigd. https://youtu.be/UHRVTaLZQxM Durant la festa, els jueus etíops renoven l'aliança entre el Poble d'Israel, Déu i la seva Torah. Durant tot el dia, es realitzen una sèrie de pregàries pel retorn a Sió. De forma comunal, es realitza una introspecció que complementa l'autoexamen durant Yom Kippur, que és just 50 dies abans --de forma similar a la festa de Xavuot, que se celebra 50 dies després de Pasqua. D'acord amb la tradició etíop, per tal de ser dignes del retorn de l'exili a Jerusalem, tot el poble ha de participar en una introspecció i penediment comunitaris. Les transgressions dels membres de la comunitat es perdonen durant Yom Kippur i els 50 dies següents. I al dia 50, després de la introspecció conjunta, tota la comunitat retorna a l'experiència de Kippur amb pregàries i un dejú. La comunitat es troba al matí i caminen junts cap al cim...
Read More

Recepta per Péssakh: Escarxofes amb agre de llimona

L'escarxofa és un vegetal present a les il·luminacions de les hagadot catalanes de Péssakh. En Luigi Martell ens fa arribar aquesta recepta de escarxofes amb agre de llimona, una recepta molt adient per aquests dies de festa. Ingredients: 8 escarxofes mitjanes o bé 4 de grosses L'agre de 4 llimones 300 ml d'oli d'oliva extra verge Sal mòlta de fresc, a plaer Anet fresc tallat, i encara més anet per a decorar, si ho desitgem Preparació: 1.  Tallem la base de les escarxofes, en llevem les fulles més dures i tallem les puntes de les escarxofes. 2.  Migpartim les escarxofes i les deixem macerar qualque minut dins aigua bona i llimona per evitar que les escarxofes s'ennegreixin. 3.  Per a la vinagreta, deixatem un polsim o dos de sal amb l'agre de llimona i hi incorporem l'oli d'oliva bo i remenant-ho tot fins a tant que emulsionarà. 4.  Escorrem les escarxofes i comencem a fregir les escarxofes macerades amb les tiges cap amunt dins oli. 5.  Al cap de poc, hi afegim la vinagreta i aigua...
Read More
Tu Bixvat: l’any nou dels arbres a Barcelona

Tu Bixvat: l’any nou dels arbres a Barcelona

Aquest diumenge 20 de gener celebrarem Tu Bixvat a la nostra ciutat de Barcelona, l'any nou dels arbres. En aquesta ocasió, des de la Nova Escola Catalana, us proposem un recorregut pel Jardí Botànic de Barcelona, fent parades en alguns dels arbres bíblics que hi trobem, així com esments especials realcionats amb la festivitat de Tu Bixvat. També, i com és tradició, farem el Seder de Tu Bixvat en una versió nostrada pensada especialment per a l'ocasió, on podrem menjar pastissos i dolços, així com magranes, olives, raïm i dàtils, els fruits d'Israel. Tots aquells que hi volgueu assistir, envieu un mail a novaescolacatalana@gmail.com Us hi esperem! ...
Read More
Cada cosa al seu temps, i per Khanukà, aranyoles i raoles!

Cada cosa al seu temps, i per Khanukà, aranyoles i raoles!

RAOLES DE COL-I-FLOR I CARROTA Recepta per a la festa de Khanukà Ingredients: 1/4 de col-i-flor 2 carrotes 1 ou 3 cullerades de sopa de farina de blat, torrada 3 cullerades de sopa de farina d’ametlla, torrada [opcional] 2 cullerades de sopa d’ametlla picada [opcional] sucre llustre oli d’oliva sal i pebre negre Preparació: Tot primer, rentem la col-i-flor bo i āinant per gruga [verificant-hi l’absència d’insectes]. Tot seguit, trossegem la col-i-flor tot emprant un raspador o bé un ganivet fins a tant que obtindrem una consistència similar a la del cuscussó [“migas”]. Rentem les carrotes i les raspem.  A continuació aprevenim una paella amb un raig d’oli d’oliva al foc i hi sofregim la carrota i el cuscussó de coliflor fins a tant que perdran la retjor [la duresa]. Tot seguit, hi afegim l’ametlla picada, si ho volem. Dins una altra paella torrem la farina tot remenant sense aturar-nos perquè la farina no prengui una color excessivament rossa. A continuació posem la farina torrada...
Read More
Kristallnacht, que no ens trenquin els vidres.

Kristallnacht, que no ens trenquin els vidres.

A vespres del 9 de novembre, commemoració de la Kristallnacht. Quan els vidres es trenquen és un senyal inequívoc de que alguna altra cosa, més tard o més d’hora, acabarà també per trencar-se, potser de manera irreparable. Els vidres només són un avís, un indici, una senyal a la qual hem d’estar ben alerta. Potser, quan veiem els vidres trencats, ja hem fet tard. Massa tard. Extremament tard. Vergonyosament tard. Èticament tard. Humanament tard. Com en aquell vespre del 9 al 10 de novembre del 1938, arribats a aquest punt, podem intuir, saber o pronosticar quin serà l’avenir que ens espera. Europa viu encara avui amb el vell fantasma que sempre la ronda, el fantasma de l’antisemitisme disfressat d’una i mil formes. El fantasma de la judeofòbia que encara l’acompanya. El fantasma (molt ben disfressat ell) de la israelofòbia, ben present a la ciutat de Barcelona encara a dia d’avui. Podríem entendre la judeofòbia com el paradigma dels racismes i de les discriminacions, com...
Read More

La recitació de l’hal·lel per Péssakh

Hi ha certs dies de l'any en què es recita l'Hal·lel. El dia 15 de Nissàn n'és un. Ara bé, quin d'ells? I quants cops s'ha de recitar? I encara millor... què és "l'Hal·lel"? Per "hal·lel" s'acostuma a pensar en els salms 113 a 118. Aquests cinc salms expliquen diferents històries. Comencen explicant com Déu controla la creació, i segueix amb la narrativa de la redempció de l'esclavatge. S'expliquen les meravelles i les intervencions divines; com Israel demana ajuda i Déu respon. Acaba donant gràcies per l'alliberament. Si hom s'hi fixa, recorda l'estructura de l'amidà, la pregària de 18 benediccions que repetim tres cops al dia: alabança, petició, gratitud. Tot i que es recita en altres ocasions, sembla com si aquest hal·lel fos una tefilà --pregària-- específica pels moments de l'any en què es recorda l'alliberament d'Egipte: Péssakh, Xavuot i Succot, que eren les tres peregrinacions al Temple per donar gràcies, indicació que apareix als darrers salms del grup. Però encara hi ha dos...
Read More