Kristallnacht, que no ens trenquin els vidres.

Kristallnacht, que no ens trenquin els vidres.

A vespres del 9 de novembre, commemoració de la Kristallnacht. Quan els vidres es trenquen és un senyal inequívoc de que alguna altra cosa, més tard o més d’hora, acabarà també per trencar-se, potser de manera irreparable. Els vidres només són un avís, un indici, una senyal a la qual hem d’estar ben alerta. Potser, quan veiem els vidres trencats, ja hem fet tard. Massa tard. Extremament tard. Vergonyosament tard. Èticament tard. Humanament tard. Com en aquell vespre del 9 al 10 de novembre del 1938, arribats a aquest punt, podem intuir, saber o pronosticar quin serà l’avenir que ens espera. Europa viu encara avui amb el vell fantasma que sempre la ronda, el fantasma de l’antisemitisme disfressat d’una i mil formes. El fantasma de la judeofòbia que encara l’acompanya. El fantasma (molt ben disfressat ell) de la israelofòbia, ben present a la ciutat de Barcelona encara a dia d’avui. Podríem entendre la judeofòbia com el paradigma dels racismes i de les discriminacions, com...
Read More

La recitació de l’hal·lel per Péssakh

Hi ha certs dies de l'any en què es recita l'Hal·lel. El dia 15 de Nissàn n'és un. Ara bé, quin d'ells? I quants cops s'ha de recitar? I encara millor... què és "l'Hal·lel"? Per "hal·lel" s'acostuma a pensar en els salms 113 a 118. Aquests cinc salms expliquen diferents històries. Comencen explicant com Déu controla la creació, i segueix amb la narrativa de la redempció de l'esclavatge. S'expliquen les meravelles i les intervencions divines; com Israel demana ajuda i Déu respon. Acaba donant gràcies per l'alliberament. Si hom s'hi fixa, recorda l'estructura de l'amidà, la pregària de 18 benediccions que repetim tres cops al dia: alabança, petició, gratitud. Tot i que es recita en altres ocasions, sembla com si aquest hal·lel fos una tefilà --pregària-- específica pels moments de l'any en què es recorda l'alliberament d'Egipte: Péssakh, Xavuot i Succot, que eren les tres peregrinacions al Temple per donar gràcies, indicació que apareix als darrers salms del grup. Però encara hi ha dos...
Read More
Purim, manaments i tradicions

Purim, manaments i tradicions

Rav Iehudà, fill de Rav Xmuel bar Tehilat, va dir en nom de Rav: De la mateixa forma en què quan comença Av minvem l'alegria, també quan comença el mes d'Adar, hom augmenta l'alegria (Talmud de Babilònia, Taanit 29a) Adar és el mes en què celebrem Purim i rememorem la història que explica la meguilà [rotlle] d'Ester. Ester i Mordekhai --el seu tiet-- vivien a Susa, a Babilònia. El text narra un complot d'Hamàn, virrei d'Akhaixveroix, per assassinar tots els jueus de l'imperi persa, i com Ester aconsegueix desactivar-lo, salvar als jueus i acabar amb Hamàn i els seus fills executats per traïció. Les mitsvot , o manaments, de Purim són quatre. Podríem dir que la principal és llegir, o escoltar, la meguilà d'Ester, tant a l'inici del dia 14 d'Adar quan es pon el sol, com durant el dia de Purim. Aquells que no llegeixen però sí que escolten, només compleixen si escolten totes i cada una de les paraules sense...
Read More