La base d’una feina ben feta

La base d’una feina ben feta

A la quarta alià de la paraixà doble Vaiakhel-Pikudei, la Torah ens relata el procés de construcció del Mixkàn i de tot el seu contingut. En arribar a la construcció de la pica on els kohanim s'haurien de rentar abans d'entrar al Mixkàn, la descripció és ràpida: «Ell [Betzalel] va fer la Pica de coure i la seva base de coure, dels miralls dels qui servien a l'entrada de la Tenda de reunió» (Xemot-Èxode 38:8). Com ens aclareix Sforno, cal entendre que no s'està parlant de servents ni serventes, sinó d'aquelles persones que anaven a escoltar les paraules del Déu vivent a les portes del Mixkàn, com està escrit: «I tota persona que cercava [el nom de les quatre lletres], anava a la Tenda de Reunió» (Xemot-Èxode 33:7). Aquestes persones, pel que sembla en la major part dones, van rebutjar els seus ornaments i van santificar els seus miralls, demostrant d'aquesta forma que ja no els necessitaven (Xemot-Èxode 34:5 - Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 485). Si recordem la paraixà anterior, quan el poble d'Israel demana a Aarón que...
Read More
El secret de l’essència de l’existència

El secret de l’essència de l’existència

Després de l'episodi del vedell d'or, el poble d'Israel va quedar silenciós i observa com Moisès i el Sant, beneït sigui, «parlen» cada dia dins la tenda de reunió, amb Josuè a la porta (Xemot - Èxode 33:6-11). I de què parlen? Doncs, entre altres coses, Moisès li retreu a HaXem (khutspà!) que compleixi el que va prometre (khutspà? - Xemot-Èxode 33:12-16) i que no segueixin, i que els deixi al desert, a menys que els acompanyi. I a la quarta alià, haXem respon: «"Fins i tot això que has dit ho faré, perquè has trobat favor als Meus ulls i t'he conegut pel nom. Ell [Moisès] va dir, "Mostra'm ara la Teva glòria [אֶת־כְּבֹדֶֽךָ]". Ell [haXem] va dir, "Faré passat tota la Meva bondat davant teu, i Jo proclamaré [el nom de les quatre lletres] davant teu; Jo mostraré favor quan Jo esculli mostrar favor [אָחֹ֔ן - akhón, de khanan], i Jo mostraré compassió quan Jo esculli mostrar compassió [אֲרַחֵֽם -...
Read More
Una nació de capdavanters

Una nació de capdavanters

(Comentari a la paraixà setmanal Jetró <Jetró // Xemot <Noms> {Èxode} 18:1-20:22) – Dissetena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana enclou dos episodis que tenen tota l’aparença d’un estudi de contrastos. En el capítol 18 de l’Èxode, Jetró, el sogre de Moisès i sacerdot madianita, dóna al seu gendre una primerenca lliçó de lideratge. En el segon episodi, el protagonisme preeminent recau en D´u mateix qui, en la muntanya del Sinaí, estableix una aliança amb els israelites en una manifestació de la seva divinitat sense precedents, ni sense cap repetició posterior. Excepcionalment, D’u apareix a tot un poble per tal de concertar-hi un pacte i fer-los a mans el breu codi ètic més reconegut de tots els temps, els Deu Manaments. Què poden tenir en comú els consells pràctics d’un sacerdot madianita amb les paraules intemporals de la Revelació? A dretcient hi ha un contrast i és important. No hi ha pas unes formes de governança específicament jueves....
Read More
Llum als ulls i els peus a terra

Llum als ulls i els peus a terra

(Comentari a la paraixà setmanal Mishpatim <Lleis // Xemot <Noms> {Èxode} 21:1-24:18) – Divuitena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana trenca la cadena narrativa per on ens menava el llibre de l’Èxode (Xemot). L’esclavitud dels israelites; el pòsit de les seves esperances d’alliberament; les plagues; la caparrudesa del Faraó; la fugida d’Egipte cap al desert; el pas del mar Roig; el recorregut cap a la muntanya del Sinaí i la gran aliança amb D’u, reben, de cop i volta, una sotragada trasbalsadora. Tot d’un plegat, el broll discursiu històric s’estronca i encarem una narrativa que ens parla d’altres qüestions: un codi legal que aplega una varietat molt heterogènia de temàtiques que tracten, entre d’altres, de la responsabilitat per danys causats; de la protecció de la propietat; de les lleis de la justícia; del Sàbat i de les festivitats. I, per què ara i aquí? Per què no continua el relat històric cap al gran drama del pecat del...
Read More
Alçar els ulls enlaire

Alçar els ulls enlaire

(Comentari a la paraixà setmanal Beshalakh // Xemot {Èxode} 13:17-17:16) – Setzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre.  Els israelites just havien creuat el mar Roig. El somni, aparentment impossible, s’havia assentat. L’exèrcit més poderós de l’antiguitat -els egipcis amb el carros sofisticats i tirats per cavalls- havia estat desfet i ofegat. La casa de Jacob, els fills d’Israel, havia atès la llibertat. Emperò, la seva deslliurança estava sotmesa al destret. Tot just embadalits per la seva manumissió, han de fer front a l’atac dels amalequites sense l’ajut de cap miracle aparent de la divinitat. Van anar al combat i van guanyar. Aquest primer combat fou una pedra de toc que va canviar la història, no només dels israelites, ans la de Moisès i el seu cabdillatge.  El creuament del mar Roig fou un punt d’inflexió determinant per als israelites. Front al mar i enfrontats a la persecució dels egipcis, Moisès havia dit a la gent: «Aguanteu ferms i veureu l’alliberament que...
Read More
L’horitzó llunyà

L’horitzó llunyà

(Comentari a la paraixà setmanal Bo <Ves> // Xemot <Noms> {Èxode} 10:1-13:16) – Quinzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Per tal de fer entendre la lliçó excepcional sobre el lideratge que ens porta la paraixà d’aquesta setmana, sovint demano a la meva audiència que estigui amatent a fer un assaig mental: Poseu-vos en el lloc del cabdill d’un poble esclavitzat, oprimit i exiliat al llarg de més de dos segles. Com a resultat d’un seguit de miracles, aquest poble està a punt de ser alliberat. Com a cabdill, reuneixes el poble i estàs a punt d’encetar la teva arenga. Amb l’ai al cor, la gent aplegada anhela escoltar les teves paraules. És un moment històric que mai no oblidaran els qui s’hi troben. De què els parlaràs? La majoria de la gent respondrà: de la llibertat. Aquest fou el deliber d’Abraham Lincoln a Gettysburg quan feu una invocació als orígens «d’una nova nació, concebuda en llibertat,» que frisava amb impaciència «un...
Read More
Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

(Comentari a la paraixà setmanal Va’eira <I vaig aparèixer> // Xemot <Noms>{Èxode} 6:2-9:35) – Catorzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. D’antuvi, la comesa de Moisès semblava que anava per bon camí. S’havia esvaït el seu temor primerenc per la incredulitat que les seves accions poguessin provocar entre la seva gent, per bé que D’u l’havia abastat amb poders miraculosos i que el seu germà Aaron parlava en el seu nom (Moisès era quec). Moisès «va fer els prodigis davant el poble i van creure. I, quan van escoltar que el Senyor s’havia recordat dels fills d’Israel i havia vist la seva opressió, es van prosternar i El van adorar» (Ex. 4:30-31). Emperò, els esdeveniments es comencen a trasbalsar i acaben a mal borràs. La primera compareixença de Moisès davant del Faraó és un malastre. El Faraó es nega reconèixer D’u; rebutja la petició de Moisès de deixar que el poble s’adreci cap al desert i; a l’encop, engreveix les condicions de vida...
Read More
Les dones capdavanteres

Les dones capdavanteres

(Comentari a la paraixà setmanal Shemot <Noms> // Shemot <Noms> {Èxode} 1:1-6:1) – Tretzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana bé es podria denominar «El naixement d’un líder». Presenciem l’adopció de Moisès per una filla del Faraó i veiem el seu creixement com a príncep d’Egipte. De jove s’adona, per primera vegada, de la seva veritable identitat i de les implicacions que comportava. Ell és, i bé prou que ho sap, membre d’un poble que sofreix el jou de l’esclavatge: «Quan es feia gran, se n’anà a on era la seva gent i els va esguardar en la duresa del seu treball. Va veure com un egipci castigava un hebreu, un dels seus germans» (Ex. 2:10). De cop sobte, tercereja, la mena d’acció que empremta el caràcter d’un líder. En avant, el veurem intervenir tres vegades, dues a Egipte i una en la terra de Madian, totes elles per fer valença a les víctimes de la violència. Més...
Read More
Buscar la profecía

Buscar la profecía

La quarta alià de paraixat Xemot, que dóna inici al segon llibre de la Torah, ens relata l'episodi de Moisès i l'arbust en flames. Moisès, ja transformat en pastor, està amb els ramats del seu sogre i arriba al Mont Horeb --un altre nom per al Sinaí--, quan «Un àngel [מַלְאַ֨ךְ-malakh, missatger o representant] del [nom de les quatre lletres] se li va aparèixer dins un foc abrasador entremig de l'arbust d'espines. [Moisès] va veure i heus ací, l'arbust d'espines cremava en el foc, però l'arbust d'espines no es consumia» (Xemot-Èxode 3:2). Ovadiah Sforno ens diu que aquesta és una visió profètica vestida en un enigma. El malakh --l'àngel, missatger o representant-- estava enmig de l'arbust i el foc estava cremant al voltant del malakh, simbolitzant que els israelites justos, que són com àngels Divins, estaven atrapats enmig de l'arbust. L'arbust representava el poble d'Egipte [Mitsraïm], que eren com esbarzers i espines. L'arbust cremava amb el foc angoixant de les deu plagues, però ells no es consumien en aquella angoixa, com s'indica a...
Read More
Com seguir endavant

Com seguir endavant

(Comentari a la paraixà setmanal Vayekhi <I ell va viure> // Bereshit <En el començament> {Gènesi} 47:28-50:26) – Dotzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. El llibre del Gènesi es clou amb un comentari sublim al voltant de la reconciliació entre els fills de Jacob. Els germans de Josep l’havien venut com a esclau i es malfiaven del perdó del seu germà petit. Maliciaven que Josep endarrerís la seva venjança a l’esguard de la mort del pare de tots ells. Just mort Jacob l’escometen i Josep els diu: «No tingueu por. És que em puc posar al lloc de D’u? Vosaltres em volíeu fer mal, però D’u va convertir-lo en bé, per a què passés allò que ara passa: el salvament d’un gran poble. Així doncs, no tingueu por, jo cuidaré de vosaltres i de les vostres famílies». I els va tranquil·litzar parlant-los al cor. (Gn. 50:19-21). Aquesta és la segona vegada que Josep els parla d’aquesta manera. Adés els havia parlat de...
Read More