Vaetkhanan 4: pareu atenció i compreneu

Vaetkhanan 4: pareu atenció i compreneu

«I Moisès va cridar [per reunir-los] a tot Israel i els va dir: 'Escolta, Israel[…]'» (Devarim-Deuteronomi, 5:1). Com el lector habitual de la Torah haurà descobert, aquest fragment no és l'«Escolta, Israel» que es recita al matí i a la nit —i que apareix a la següent alià. Però és igual d'imperatiu: escolta, para atenció a això que et dic, i comprèn bé. «Escolta, Israel, els estatuts i ordenances que et dic a l'orella aquest dia, i aprèn-les, i observa-les per a fer-les. El Senyor, el nostre Déu, va fer una aliança amb nosaltres a Horeb. No amb els nostres avantpassats va fer Déu aquesta aliança, sinó amb nosaltres —nosaltres que estem avui aquí, tots nosaltres, que vivim avui. Cara a cara, Déu va parlar amb tots vosaltres a la muntanya, d'entremig del foc. Jo estava entre Déu i vosaltres en aquell moment, per explicar-vos la paraula de Déu —perquè vosaltres teníeu por del foc, i no vau pujar a la muntanya— dient...
Read More
Matot-Maase 4: la gestió de la incertesa

Matot-Maase 4: la gestió de la incertesa

A la quarta secció de la paraixà doble Matot-Maasé, es relaten els viatges del Fills d'Israel, des de la sortida de la terra de Mitsraïm: "Aquests són els viatges dels Fills d'Israel que van sortir de la terra de Mitsraïm, per legions, de mà de Moisès i Aaron. Moisès va registrar els seus punts de sortida pels seus viatges d'acord amb la paraula de Déu, i aquests van ser els seus viatges amb els seus punts de sortida" (Bamidbar 33:1-2). Tenint en compte que a la Torah ja s'han llegit aquests viatges i tot el que s'hi esdevé, per què es tornen a enumerar? Sforno ens ho explica: Déu va voler que tots els viatges i moviments quedessin registrats per tal d'honrar al Poble d'Israel que el va seguir, a ulls clucs, a través del desert on no creix res, per tal de recompensar la seva confiança i que mereixessin entrar i heretar la Terra d'Israel. Per això va escriure els...
Read More
Pinhàs: el nou líder

Pinhàs: el nou líder

Estem a paraixà Pinhàs, i Déu comunica a Moisès que no entrarà a la Terra d'Israel. Què fa Moisès? Demanar un substitut que lideri als Fills d'Israel: "Que Déu, el Déu de l'esperit de tota carn, nomeni un home entre l'assemblea" (Devarim-Números 27:16). Déu respon: "Pren per a tu Josuè fill de Nun, un home d'esperit, i li imposaràs la teva mà sobre ell. I el presentaràs davant Eleazar el sacerdot i davant tota l'assemblea, i li donaràs el comandament en la seva presència. Li atorgaràs part de la teva majestat per tal que tota l'assemblea dels Fills d'Israel segueixin l'exemple" (Devarim-Números 27:18-20). Trobar un substitut, normalment no és fàcil. Trobar el substitut de Moisès el nostre mestre, podria semblar una tasca impossible. Però no ho és. Josuè, fill de Nun, és "l'aprenent" de Moisès. Porta amb ell molt temps, ha estat al seu costat durant anys. És un dels merraglim, dels "espies" que entren a la Terra d'Israel i, junt amb Caleb,...
Read More
Balak: la intenció i la profecia

Balak: la intenció i la profecia

A la quarta alià de paraixat Balak, Bilaam diu a Balak: "'Queda't al costat de la teva ofrena quan [jo] marxi [a fer un passeig]. Potser Déu se m'apareixerà, i Ell em mostrarà alguna cosa que et pugui dir', i va marxar sol". Rabí Ovadia ben Jacob Sforno ens explica que quan Bilaam demana a Balak que es quedi al costat de les ofrenes preparades, és amb intenció literal. I ho enllaça amb un vers de Levític, "ja que és la sang allò que fa expiació per la vida [d'un home], ja que l'explicació d'aquesta cita és que quan es porta un sacrifici animal davant Déu, cal considerar que es tracta dels propis membres i sang, allò que s'està oferint. D'aquesta manera, associant el sacrifici a un mateix, la intenció serà la correcta per tal que es produeixi la petició que es demana (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 772). Mentre Balak...
Read More
Korakh: intercedir en moments difícils

Korakh: intercedir en moments difícils

Korakh: intercedir en moments difícils. Per Hil·lel Fuentes Comentari de Torah de la Nova Escola Catalana Just després del desastre de Korakh i els primogènits, el poble que estava reunit envolta a Moisès i Aaron, que marxen (o fugen) cap a la Tenda de Reunió. Un cop hi arriben "Déu va parlar a Moisés, dient: 'Aparteu-vos d'entre aquesta assemblea i jo els destruiré en un instant!' Van caure sobre els seus rostres." (Bamidbar 17:9-10). Moisés avisa al seu germà que agafi el seu encensari, que hi posi foc provinent de l'altar i que cremi encens, i que vagi corrents cap a la gent i que faci expiació, "perquè la fúria ha marxat de davant de Déu" i una plaga amenaça a tota la comunitat (vers 11). Aaron corre amb l'encensari i s'adona que la plaga ja ha començat a afectar a tothom. Però comença a cremar encens, "es va interposar entre els morts i els vius, i la plaga es va aturar" (vers 13)....
Read More
Naso: la benedicció a través dels kohanim

Naso: la benedicció a través dels kohanim

A la quarta alià de la paraixà Naso, al llibre de Bamidbar --Números--, al final, hi trobem un dels fragments més bells de la Torah. «Va dir [el nom de les quatre lletres] a Moisès dient:"Digues a Aaron i als seus fills: Amb això beneireu als Fills d'Israel. Digueu-los a ells:Et beneeixi [el nom de les quatre lletres] i et guardi. Il·lumini [el nom de les quatre lletres] la seva cara per tu i et mostri favor. Aixequi [el nom de les quatre lletres] la seva cara i que et concedeixi pau". Així atorgaran el Meu nom sobre els Fills d'Israel, i Jo els beneiré.» (Bamidbar-Números 6:22-27). No només és un dels fragments més bells, sinó dels més importants i repetits. És el fragment que s'estudia cada matí després de la benedicció per l'estudi de la Torah. I la repeteixen els kohanim, cada dia, també al matí, al final de l'amidà. I què ens diu el Savi Ovadia ben Jacob Sforno, sobre aquesta...
Read More
Bamidbar: el pacte segueix vigent

Bamidbar: el pacte segueix vigent

Aquest xabat comencem el llibre de Bamidbar. I a la quarta alià, el [nom de les quatre lletres] parla a Moisès, dient: «Heus aquí que Vaig agafar als Levites d'entre els Fills d'Israel en el lloc de tots els primogènits, els primers nascuts dels Fills d'Israel, i els Levites seran Meus. Perquè Meu és tot primogènit: en el dia que vaig colpejar a tot primogènit a la terra de Mitrsaïm, vaig santificar per mi a tot primogènit d'Israel, home i bèstia, serà per mi. Jo sóc [el nom de les quatre lletres]» (Bamidbar, 3:11-13). La idea original era que els primogènits d'entre els Fills d'Israel fossin els encarregats de portar el servei de culte al Mixkan, a la Tenda de Reunió (Zevakhim, 112b). I així ens ho recorda rabí Ovadia Sforno. «En el dia que vaig colpejar a tot primogènit a la terra de Mitrsaïm, vaig santificar per mi a tot primogènit d'Israel» (verset 13). En aquell moment, fins i tot els primogènits...
Read More
La base d’una feina ben feta

La base d’una feina ben feta

A la quarta alià de la paraixà doble Vaiakhel-Pikudei, la Torah ens relata el procés de construcció del Mixkàn i de tot el seu contingut. En arribar a la construcció de la pica on els kohanim s'haurien de rentar abans d'entrar al Mixkàn, la descripció és ràpida: «Ell [Betzalel] va fer la Pica de coure i la seva base de coure, dels miralls dels qui servien a l'entrada de la Tenda de reunió» (Xemot-Èxode 38:8). Com ens aclareix Sforno, cal entendre que no s'està parlant de servents ni serventes, sinó d'aquelles persones que anaven a escoltar les paraules del Déu vivent a les portes del Mixkàn, com està escrit: «I tota persona que cercava [el nom de les quatre lletres], anava a la Tenda de Reunió» (Xemot-Èxode 33:7). Aquestes persones, pel que sembla en la major part dones, van rebutjar els seus ornaments i van santificar els seus miralls, demostrant d'aquesta forma que ja no els necessitaven (Xemot-Èxode 34:5 - Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 485). Si recordem la paraixà anterior, quan el poble d'Israel demana a Aarón que...
Read More
El secret de l’essència de l’existència

El secret de l’essència de l’existència

Després de l'episodi del vedell d'or, el poble d'Israel va quedar silenciós i observa com Moisès i el Sant, beneït sigui, «parlen» cada dia dins la tenda de reunió, amb Josuè a la porta (Xemot - Èxode 33:6-11). I de què parlen? Doncs, entre altres coses, Moisès li retreu a HaXem (khutspà!) que compleixi el que va prometre (khutspà? - Xemot-Èxode 33:12-16) i que no segueixin, i que els deixi al desert, a menys que els acompanyi. I a la quarta alià, haXem respon: «"Fins i tot això que has dit ho faré, perquè has trobat favor als Meus ulls i t'he conegut pel nom. Ell [Moisès] va dir, "Mostra'm ara la Teva glòria [אֶת־כְּבֹדֶֽךָ]". Ell [haXem] va dir, "Faré passat tota la Meva bondat davant teu, i Jo proclamaré [el nom de les quatre lletres] davant teu; Jo mostraré favor quan Jo esculli mostrar favor [אָחֹ֔ן - akhón, de khanan], i Jo mostraré compassió quan Jo esculli mostrar compassió [אֲרַחֵֽם -...
Read More
Una nació de capdavanters

Una nació de capdavanters

(Comentari a la paraixà setmanal Jetró <Jetró // Xemot <Noms> {Èxode} 18:1-20:22) – Dissetena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana enclou dos episodis que tenen tota l’aparença d’un estudi de contrastos. En el capítol 18 de l’Èxode, Jetró, el sogre de Moisès i sacerdot madianita, dóna al seu gendre una primerenca lliçó de lideratge. En el segon episodi, el protagonisme preeminent recau en D´u mateix qui, en la muntanya del Sinaí, estableix una aliança amb els israelites en una manifestació de la seva divinitat sense precedents, ni sense cap repetició posterior. Excepcionalment, D’u apareix a tot un poble per tal de concertar-hi un pacte i fer-los a mans el breu codi ètic més reconegut de tots els temps, els Deu Manaments. Què poden tenir en comú els consells pràctics d’un sacerdot madianita amb les paraules intemporals de la Revelació? A dretcient hi ha un contrast i és important. No hi ha pas unes formes de governança específicament jueves....
Read More