Lekh-Lekà 7: un pacte de justícies

Lekh-Lekà 7: un pacte de justícies

A la darrera alià de paraixà Lekh-Lekhà, el Sant, beneït sigui, ratifica el pacte amb Abraham: «Jo ratificaré la meva aliança amb tu i amb la teva descendència, per totes les generacions, com una aliança eterna, per a ser el Déu per tu i per la teva descendència; i Jo et donaré la terra dels teus viatges —tota la terra de Canà— com una possessió eterna; i Jo seré un Déu per ells» (Bereixit, Gènesi, 17:7-8). «Per a ser el Déu per tu i per la teva descendència», el Sant associa el Seu nom amb Abraham i la seva descendència, sense cap intermediari. I per què «una aliança eterna»? Perquè com ens diu rabí Ovadiah Sforno que està escrit a Cohèlet (Eclesiastès) 3:14, «tot el que Déu fa, perdura eternament». Però com és una aliança, requereix acció per totes les parts. Per això, el Sant, beneït sigui, diu a Abraham «i pel que fa a tu, guardaràs [compliràs] la Meva aliança —tu...
Read More
Nitzavim-Vaielekh 6: mirades

Nitzavim-Vaielekh 6: mirades

Estem ja al final de la Torah, i al final de la vida de Moisès, el nostre mestre. El Sant, beneït sigui, fa la darrera admonició: «aquesta nació s'aixecarà i es perdrà darrere les deïtats de les altres nacions de la terra, a la que van. I ells M'oblidaran i trencaran l'aliança que He fet amb ells» (Devarim, Deuteronomi 31:16). I què passarà, llavors? Doncs que «la Meva fúria cremarà contra ells aquell dia, i Jo els abandonaré i amagaré la Meva cara d'ells, i ells es consumiran, i molts mals i problemes els cauran a sobre, i diran en aquell dia, 'No és perquè Déu no està més entre nosaltres, que tots aquests mals ens han sobrevingut?' I Jo amagaré la meva cara aquell dia, per causa de tot el mal que cometran, quan van tornar-se cap a altres deïtats» (17-18). El Sant, beneït sigui, diu a Moisès, dues vegades, que «amagarà la Seva cara». Naturalment, no parlem d'una cara literal,...
Read More
Ki tavo 6: la veu, l’esperit i la lletra de la Torah

Ki tavo 6: la veu, l’esperit i la lletra de la Torah

A la paraixà Ki tavo, Moisès va enumerant un cop més tot allò que s’esdevindrà si els Fills d’Israel compleixen amb el pacte, i què passarà si no escolten la veu [qol] del Nom: «i vosaltres no us separareu de cap de les paraules que Jo us ordeno avui, ni a la dreta ni a l’esquerra, per seguir altres déus, per adorar-los» (Devarim, Deuteronomi, 28:14). La Torah no ens diu que complim els manaments, sinó que parla de separar-se de les paraules, de no fer cas, o de caminar en altres direccions. I què vol dir, això? Doncs que no s’han de canviar els manaments del Sant, beneït sigui, en especial aquells relacionats amb la justícia ni amb la legislació social, per altres costums o, com ens diu Isaïes, per «obligacions apreses per repetició» buida (29:13). I aquestes obligacions «apreses», ens diu rabí Sforno, són especialment aquelles que es feien en honor dels antics habitants de la terra de Canà, que les...
Read More
Xoftim 6: la falsificació i la maldat

Xoftim 6: la falsificació i la maldat

La paraixà Xoftim, com el seu nom indica, tracta de coses que fan els jutges: «Jutges i oficials nomenareu a les vostres ciutats…» (Devarim, Deuteronomi, 16:18). I a la sisena alià es parla dels testimonis necessaris, i es deixa clar que un sol testimoni no és suficient. En calen dos o tres. I a més, «si un fals testimoni parla contra un home (una persona) per pervertir les proves contra ell, llavors els dos entre els quals existeix la controvèrsia es presentaran davant del [nom de les quatre lletres], davant dels kohanim (dels sacerdots) i dels jutges que hi haurà en aquells dies. Els jutges faran indagacions, i es demostra que el testimoni presentat era fals; ha testificat falsament contra el seu germà» (Devarim, 19:16-18). Però què és, això d’«es demostra que el testimoni era fals»? Segons Sforno, no només el testimoni era fals, sinó que també ho eren les seves intencions. És a dir, que és un fals testimoni premeditat, que...
Read More
Ekev 6: cal (fer) que plogui quan toca

Ekev 6: cal (fer) que plogui quan toca

Aquesta setmana seguim dins de l'estructura del Xemà, amb el segon paràgraf, que comença a la tercera línia de la paraixà Ekev: «I serà que si pareu atenció als Meus manaments que Jo us ordeno avui, estimar [el nom de les quatre lletres], el vostre Déu, i servir-lo amb tot el vostre cor i tota la vostra ànima, llavors Jo proveiré pluja per la vostra terra en el moment adequat...» (Devarim, Deuteronomi, 11:13-14 i següents). És a dir, que si complim el que se'ns demana al primer paràgraf del Xemà, plourà quan toca. Que plogui quan toca no és una fotesa. I això, qui no ho hagués comprès, ho està fent ara a marxes forçades. Però a la Torah hi trobem una explicació encara molt més bella, just al principi de la paraixà. «Perquè la Terra a la qual vosaltres aneu, per posseir-la, no és com la terra de Mistraïm que vau deixar, on plantàveu la llavor i la qual regàveu dempeus,...
Read More
Vaetkhanan 6: contemplar per comprendre

Vaetkhanan 6: contemplar per comprendre

La sisena alià de la paraixà Vaetkhanan comença directament amb el primer paràgraf del xemà, un text fonamental del judaisme: Escolta, Israel: [el nom de les quatre lletres] és el nostre Déu, [el nom de les quatre lletres] és l'únic. Rabenu Sforno ens explica que «Escolta, Israel» cal llegir-ho com a contemplació: escolta, contempla i comprèn això: el Sant, beneït sigui, és qui dóna l'existència i és el Creador, de qui tot prové. És la primera causa, i l'única, qui atorga el poder de ser a cada aspecte de la creació, i que sense el Sant, no es pot concebre cap mena d'existència. És el nostre Déu, en tant que estem sota la seva supervisió única i directa, sense necessitat de cap intermediari (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 863, i nota VI). Més endavant al text, a les línies 10 a 12, ens diu que «I serà quan [el nom de les...
Read More
Devarim, les paraules abans de començar

Devarim, les paraules abans de començar

Aquest Xabat comencem, de nou, el llibre de Devarim, el llibre de les paraules, també conegut com el de «la repetició». Les paraules que Moisès diu a tot Israel, a la riba del Jordà. Just al principi, a la segona línia, Moisès explica que el viatge des de la muntanya del Sinaí són onze dies «des d'Horeb, per via del Mont Seir a Kadeix-Barnea». Rabí Sforno ens explica que aquesta és la ruta directa, que no és la que van prendre els fills d'Israel. Moisès parla a tot Israel i els diu «Això és el que vau causar, ja que el que és un viatge d'onze dies des d'Horeb, per via del Mont Seir a Kadeix-Barnea, que és la ruta més curta, va esdevenir un viatge de gairebé quaranta anys, per causa de les vostres transgressions». Però cal veure aquest comentari no, o almenys no només, com un retret, sinó més aviat com un recordatori, per tal que, a través del...
Read More
Matot-Maasé 6: de cadascú segons el valor

Matot-Maasé 6: de cadascú segons el valor

A la paraixà doble d'aquesta setmana, Matot-Maasé, amb què acabem el llibre de Bamidbar (Al desert, traduït com Números), el Sant, beneït sigui, anuncia a Moisès quins seran els líders i caps de cada família de les dotze tribus, un cop els Fills d'Israel travessin el riu Jordà i prenguin possessió de la Terra. Seguidament, també anuncia que de totes les possessions, hauran de donar ciutats i terrenys a la tribu dels Levites. Ciutats perquè hi visquin, i terres per als seus animals. Sis d'aquestes ciutats faran de refugi, amb unes instruccions específiques, que no comentarem avui. En total, «Totes les ciutats que donareu als Levites seran quaranta-vuit ciutats, elles i els seus espais oberts. Les ciutats que doneu de la possessió dels Fills d'Israel, de les més grans prendreu més i prendreu menys de les més petites. Cadascú, segons la seva herència, haurà de donar de les seves ciutats als Levites» (Bamidbar, Números 35:7-8). Sforno ens explica que les dotze divisions de...
Read More
Xelakh 6: una benedicció per la llar

Xelakh 6: una benedicció per la llar

«El [nom de les quatre lletres] va parlar a Moisès, dient, 'parla als Fills d'Israel i digues a ells: Quan arribeu a la Terra a la qual Jo us porto, serà que quan mengeu el pa de la Terra, posareu una part a banda per al Nom. La primera porció de la vostra massa, en separareu una fogassa per ofrena...'» (Bamidbar, Números, 15:17-20). La paraixà Xelakh ens narra l'episodi dels «espies», els enviats per Moisès a fer un reconeixement previ de la Terra Promesa, abans d'entrar-hi. Per causa dels seus informes, es va decretar que els Fills d'Israel haurien de caminar pel desert fins que la generació que havia sortit de Mitsraïm desaparegués. Després del desenllaç de l'episodi, es donen una sèrie de manaments, que expliquen què hauran de fer els Fills d'Israel quan arribin a la Terra Promesa. Una d'aquestes mitsvot és la de la primícia de la khalà, de la massa del pa, que obre aquest text: quan arribeu...
Read More
Behaalotekha 6: cal vigilar què desitgem

Behaalotekha 6: cal vigilar què desitgem

La sortida de Mitsraïm va anar prou bé. Però una altra cosa va ser el camí, ple de contratemps i de queixes, més o menys fundades. Un dels exemples el trobem al sisè fragment de paraixat Behaalotekha, quan «el poble va començar a buscar queixes/queixar-se» (Bamidbar, Números, 11:1). I després, «la multitud entre ells començà a tenir força desitjos/antulls. Llavors, fins i tot els Fills d'Israel de nou van tornar a plorar, demanant 'Qui ens donarà carn?'» (11:4). Cal tenir en compte que aquí hi ha dues queixes, fetes per dos grups de persones. La primera, per «la multitud», que són tots aquells habitants de Mitsraïm que van unir-se als Fills d'Israel durant la fugida, la seva queixa va ser «malvada a oïdes del Senyor. El Senyor va escoltar i la Seva fúria es va inflamar, i un foc del Senyor cremà entre ells, consumint els extrems del campament» (11:1). Ovadiah Sforno ens explica que aquestes queixes eren totalment infundades i sense cap mena de base, i els rumors i...
Read More