La Justícia no es lideratge (Noach 5781)

La Justícia no es lideratge (Noach 5781)

L’elogi atorgat a Noè no té parangó a la Tanakh. Va ser, diu la Torà, «un home just, perfecte entre les seves generacions; Noè va caminar amb Déu». No es dóna cap lloança semblant a Abraham, Moisès ni a cap dels profetes. L’única persona de la Bíblia que s’acosta és Job, descrit com a «irreprotxable i íntegre ( tam ve-yashar ); temia Déu i defugia el mal» ( Job 1:1). Noè és, de fet, l’únic individu que el Tanakh qualifiquen de just (tzaddik).  Tot i això, el Noè que veiem al final de la seva vida no és la persona que vàrem veure al començament. Després de la inundació: Noè, un home del sòl, va procedir a plantar una vinya. Quan va beure una mica del vi, es va emborratxar i va jaure destapat dins la seva tenda. Ham, el pare de Canaan, va veure el seu pare nu i l’hi va dir als seus dos germans que eren fora. Però Sem i Jafet van agafar una peça de roba i la van col·locar damunt les seves...
Read More
Noè: El pacte de la vida

Noè: El pacte de la vida

Un cop s'acaba el diluvi, les aigües es retiren i Noè surt de l'arca amb la seva família el Sant, beneït sigui, els beneeix i els adverteix sobre què passarà si algú mata a una persona: «Qualsevol que vessi la sang d'un home, per l'home serà vessada la seva sang, perquè a imatge de Déu està fet l'home» (Bereixit-Gènesi 9:6). El comentarista de la Romanya, Sforno, explica el sentit del verset: el càstig per l'assassinat el dicta la cort aquí a la terra, i no és una retribució divina. És a dir, que són els humans els qui han de jutjar aquests crims. Per què? [qi BeTselem elohim 'asàh et haAdam - כִּ֚י בְּצֶ֣לֶם אֱלֹהִ֔ים עָשָׂ֖ה אֶת־הָאָדָֽם], perquè a imatge de Déu està fet l'home. I Sforno ens explica el verset així: «La raó per la qual Jo [Déu] exigeixo càstig per vessar la sang d'una persona però no per la sang de la resta de criatures és perquè a imatge de Déu --per...
Read More
Assumir la responsabilitat: Bereixit 5781

Assumir la responsabilitat: Bereixit 5781

Si el lideratge és la solució, quin és el problema? Sobre això, la Torà no podria ser més específica. El problema és un fracàs de responsabilitat. Els primers capítols del Gènesi se centren en dues històries: la primera és Adam i Eva; la segona, Caïm i Abel. Totes dues tracten d'un tipus específic de fracàs. Primer Adam i Eva. Com bé sabem, pequen. Avergonyits i amb sentiment de culpa, s'amaguen, només per descobrir que hom no es pot amagar de Déu: El Senyor Déu va cridar a l'home: "On ets?" Ell va respondre: «T'he sentit al jardí i tenia por perquè estava nu; així que m'he amagat". I Ell va dir: "Qui t'ho ha dit que estaves nu? Has menjat de l'arbre que jo t'he manat que no mengessis? "L'home va dir: "La dona que vas posar aquí amb mi, em va donar una mica de fruita de l'arbre i jo me la vaig menjar". Llavors el Senyor Déu va dir a...
Read More
Sempre cal anar amunt

Sempre cal anar amunt

En aquest quart any d'estudi de les paraxiot de la Torah incorporarem a Ovadia ben Jacob Sforno, un dels grans comentaristes que va viure i treballar a la zona de la Romagna, als Estats Pontificis, sota els governs dels papes Alexandre VI i Clement VII, de les famílies Borja i Mèdici, entre d'altres. A diferència del Ramban, el comentari del Rabí Sforno tira més pel vessant del pxat, el significat literal del text... o potser no tant. A la quarta alià de Bereixit, després que el Sant, beneït sigui expulsi l'Adam de Gan Eden, l'Adam i Eva engendren a Caïm i Abel, i cadascú escull una feina diferent. Caïm es fa agricultor, i Abel escull la vocació de pastor perquè, ens diu Sforno, requeria més intel·ligència i involucrava més les facultats mentals que no pas el cultiu de la terra. Com a resultat d'aquestes eleccions diferents, cada germà acaba portant diferents ofrenes davant d'HaXem: «I va succeir al cap de molts anys, que Caïm va portar del fruit de la terra una ofrena per al [nom de les quatre lletres]. I...
Read More
La berakhà de la Xehinà

La berakhà de la Xehinà

A la darrera paraixà de la Torah, Moisès entrega una berakhà a cada una de les tribus. «I de Josep va dir: Que el [nom de les quatre lletres] beneeixi el seu país amb els dons de la rosada del cel i de les aigües de sota la terra. [...] Que vingui sobre el cap de Josep i sobre la corona del separat dels seus germans.» (Devarim-Deuteronomi 33:13-16). Ens diu Moisès ben Nakhmàn que a la frase «Que estigui sobre el cap de Josep - תָּב֨וֹאתָה֙ לְרֹ֣אשׁ יוֹסֵ֔ף», la paraula תָּב֨וֹאתָה֙ [tavotah - ella vindrà/que ella vingui], en la forma femenina, significa que aquesta brakhà [traduït com a benedicció] «vindrà sobre el cap de Josep, sobre la corona del cap d'aquell que és príncep entre els germans». O per altra banda, el significat podria ser: «Que la Voluntat d'aquell que habitava a l'arbust vingui sobre el cap de Josep», amb la forma femenina tavotah referint-se a la forma masculina ratzón. És a dir,...
Read More
Menyspreu, rebuig i abominacions

Menyspreu, rebuig i abominacions

«Però Ieixurún es va engreixar i tirava guitzes […] Va abandonar al Déu que el va crear i va rebutjar la Roca de la seva salvació» (Devarim 32:15). A la paraixà Haazinu, Moisès «canta» una poesia. I al verset que hem llegit, relata la reacció de Ieixurún, el nom simbòlic d'Israel que descriu el seu caràcter ideal: quan les coses van bé, arriba la supèrbia i el rebuig de la causa d'aquest bé. Ens diu el mestre ben Nakhmàn que la interpretació de Raixí i Abraham ibn Ezrà no és correcta, ja que descriuen «veinabel» com menyspreu o profanació, fet que causa que el Sant, beneït sigui, retiri l'ajuda i les coses bones que fins llavors havia entregat. Per què? Perquè el context no quadra. En aquesta secció de la «cançó», Moisès encara està narrant totes les transgressions d'Israel, i l'inici de la descripció del càstig no comença fins al verset 20: «Jo amagaré el Meu rostre d'ells» (R. M. ben Nachman,...
Read More
La proximitat de la teixuvà

La proximitat de la teixuvà

«Perquè aquest manament que t'ordeno avui no està amagat de tu, ni està molt lluny de tu» (Devarim-Deuteronomi 30:11). El significat d'aquest verset és que es refereix a la Torah sencera. Però la interpretació correcta és que quan Moisès es refereix a la Torah completa, ho fa dient «cada manament que jo us he ordenat aquest dia», com a l'inici del capítol 8 d'aquest mateix llibre. Més aviat, l'expressió emprada aquí --aquest manament-- es refereix al manament de la teixuvà, del retorn, que ja s'ha esmentat als versets 1 i 2 del capítol 30 que estem comentant «i consideraràs al teu cor […] i retornaràs cap al [nom de les quatre lletres] el teu Déu», i constitueix un manament. Està en temps futur --i no en imperatiu--, és a dir aquest retorn del Poble d'Israel és una promesa (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 342). I no només no està amagat ni...
Read More
El camí de la bondat i la justícia

El camí de la bondat i la justícia

La tercera alià de la paraixà Ki-Tavó ens diu que «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t'ordena que facis aquests estatuts i ordenances» (Devarim-Deuteronomi 26:16). Moisès ha acabat d'explicar la Torah, i de promulgar els nous manaments que el Sant, beneït sigui, li ha ordenat que declari. Per això diu «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t'ordena que facis aquests estatuts i ordenances, perquè jo ja he completat tot el que havia de fer». I com es fan i es compleixen, aquests estatuts i ordenances? «Amb tot el teu cor i tota la teva ànima», al mateix verset. És a dir, amb tota la força del desig, amb tota la capacitat intel·lectual i amb tot l'esperit racional (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 315 i 78). I al verset següent, «heu decidit per l'Etern avui», perquè com que heu acceptat la Torah sencera sobre vosaltres, amb totes les seves interpretacions, detalls i noves promulgacions, així heu magnificat i exaltat al Sant, per tal que només el...
Read More
La mare, els pollets, el niu i la compassió

La mare, els pollets, el niu i la compassió

La Torah ens diu que «Si al teu camí trobes un niu d'ocells en algun arbre, o a terra, amb pollets o amb ous, i la mare està sobre ells, no prendràs la mare amb els pollets. Deixaràs lliure la mare i [després] prendràs les cries per tu, per tal que sigui bo per tu i allarguis els teus dies» (Devarim-Deuteronomi 22:6-7). Moisès ben Nakhmàn ens diu que aquest manament està enllaçat al de «no mataràs el mateix dia a la mare i la cria [del bestiar]» (Vayikrà-Levític 22:28), perquè la raó per aquest manament és tenir compassió i no pas un cor cruel. Perquè malgrat que ens està permès matar animals per menjar, aquella persona qui sacrifica la mare i la cria el mateix dia, o agafa la mare i els pollets quan podrien volar i ser lliures, és com si extingís l'espècie (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 265). Llavors, si ens està permès sacrificar animals per menjar però la idea és que...
Read More
Les galtes, per Pinhàs

Les galtes, per Pinhàs

A la tercera alià de la paraixà Xoftim es decreta que la tribu de Leví no tindrà part ni herència amb Israel, però que Israel haurà d'entregar-los certes parts dels sacrificis animals i també de productes agrícoles. «Kol-xevat Leví», tota la tribu de Leví, incloent-hi els kohanim i els leviïm, no podran tenir terres en propietat, i hauran de menjar de les ofrenes al [nom de les quatre lletres] (Devarim-Deuteronomi 18:1-4). Ens diu el Ramban que aquesta és una ordre nova, ja que durant la travessa del desert no se sacrificaven animals excepte per fer sacrificis de pau. Un cop el Poble d'Israel està a punt d'entrar a la Terra, «quan algú sacrifiqui un animal dels que t'he permès, com està dit, "llavors podràs sacrificar dels teus bovins o dels teus ovins com t'he ordenat, i els podràs menjar a les teves ciutats" (Capítol 12:21 a Devarim), hauràs d'entregar al kohén la seva part "l'espatlla, i les galtes i el quall"». Tot el que els Israelites han d'entregar als kohanim apareix a partir del verset 9 del capítol 18 de Bemidbar-Números, excepte...
Read More