Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

Ens hem alçat mil i una vegades i hem caigut per tornar a remuntar

(Comentari a la paraixà setmanal Va’eira <I vaig aparèixer> // Xemot <Noms>{Èxode} 6:2-9:35) – Catorzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. D’antuvi, la comesa de Moisès semblava que anava per bon camí. S’havia esvaït el seu temor primerenc per la incredulitat que les seves accions poguessin provocar entre la seva gent, per bé que D’u l’havia abastat amb poders miraculosos i que el seu germà Aaron parlava en el seu nom (Moisès era quec). Moisès «va fer els prodigis davant el poble i van creure. I, quan van escoltar que el Senyor s’havia recordat dels fills d’Israel i havia vist la seva opressió, es van prosternar i El van adorar» (Ex. 4:30-31). Emperò, els esdeveniments es comencen a trasbalsar i acaben a mal borràs. La primera compareixença de Moisès davant del Faraó és un malastre. El Faraó es nega reconèixer D’u; rebutja la petició de Moisès de deixar que el poble s’adreci cap al desert i; a l’encop, engreveix les condicions de vida...
Read More
Les dones capdavanteres

Les dones capdavanteres

(Comentari a la paraixà setmanal Shemot <Noms> // Shemot <Noms> {Èxode} 1:1-6:1) – Tretzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. La paraixà d’aquesta setmana bé es podria denominar «El naixement d’un líder». Presenciem l’adopció de Moisès per una filla del Faraó i veiem el seu creixement com a príncep d’Egipte. De jove s’adona, per primera vegada, de la seva veritable identitat i de les implicacions que comportava. Ell és, i bé prou que ho sap, membre d’un poble que sofreix el jou de l’esclavatge: «Quan es feia gran, se n’anà a on era la seva gent i els va esguardar en la duresa del seu treball. Va veure com un egipci castigava un hebreu, un dels seus germans» (Ex. 2:10). De cop sobte, tercereja, la mena d’acció que empremta el caràcter d’un líder. En avant, el veurem intervenir tres vegades, dues a Egipte i una en la terra de Madian, totes elles per fer valença a les víctimes de la violència. Més...
Read More
Buscar la profecía

Buscar la profecía

La quarta alià de paraixat Xemot, que dóna inici al segon llibre de la Torah, ens relata l'episodi de Moisès i l'arbust en flames. Moisès, ja transformat en pastor, està amb els ramats del seu sogre i arriba al Mont Horeb --un altre nom per al Sinaí--, quan «Un àngel [מַלְאַ֨ךְ-malakh, missatger o representant] del [nom de les quatre lletres] se li va aparèixer dins un foc abrasador entremig de l'arbust d'espines. [Moisès] va veure i heus ací, l'arbust d'espines cremava en el foc, però l'arbust d'espines no es consumia» (Xemot-Èxode 3:2). Ovadiah Sforno ens diu que aquesta és una visió profètica vestida en un enigma. El malakh --l'àngel, missatger o representant-- estava enmig de l'arbust i el foc estava cremant al voltant del malakh, simbolitzant que els israelites justos, que són com àngels Divins, estaven atrapats enmig de l'arbust. L'arbust representava el poble d'Egipte [Mitsraïm], que eren com esbarzers i espines. L'arbust cremava amb el foc angoixant de les deu plagues, però ells no es consumien en aquella angoixa, com s'indica a...
Read More
Com seguir endavant

Com seguir endavant

(Comentari a la paraixà setmanal Vayekhi <I ell va viure> // Bereshit <En el començament> {Gènesi} 47:28-50:26) – Dotzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. El llibre del Gènesi es clou amb un comentari sublim al voltant de la reconciliació entre els fills de Jacob. Els germans de Josep l’havien venut com a esclau i es malfiaven del perdó del seu germà petit. Maliciaven que Josep endarrerís la seva venjança a l’esguard de la mort del pare de tots ells. Just mort Jacob l’escometen i Josep els diu: «No tingueu por. És que em puc posar al lloc de D’u? Vosaltres em volíeu fer mal, però D’u va convertir-lo en bé, per a què passés allò que ara passa: el salvament d’un gran poble. Així doncs, no tingueu por, jo cuidaré de vosaltres i de les vostres famílies». I els va tranquil·litzar parlant-los al cor. (Gn. 50:19-21). Aquesta és la segona vegada que Josep els parla d’aquesta manera. Adés els havia parlat de...
Read More
El líder inesperat

El líder inesperat

(Comentari a la paraixà setmanal: Vayigash <I es va acostar> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 44:18-47:27) – Onzena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Vaig tenir l’avinentesa d’escoltar la resposta del gran historiador de l’Islam, Bernard Lewis, quan fou requerit per a predir el curs dels esdeveniments en l’Orient Proper. Amb sornegueria, digué: «Jo sóc historiador, així que només puc fer prediccions sobre el passat. Altrament, sóc un historiador retirat, de manera que, fins i tot, el meu passat ja és passat».  Les prediccions sobre els éssers humans són com voler tocar el cel amb la mà perquè els individus som lliures i no hi ha manera de saber per endavant com reaccionarem davant dels grans reptes de la vida. Quan llegim el terç darrer del Gènesi, ens queda ben clar que el líder generacional que n’eixirà serà Josep perquè n’és l’arquetip. Els seus somnis i els canvis sobtats de la seva sort, el fan esdevenir el personatge central d’aquesta part del...
Read More
La raó de les proves i l’esforç

La raó de les proves i l’esforç

Els 11 germans tornen a la terra de Canaan amb notícies increïbles: Josep segueix viu. I més encara, és el virrei d'Egipte. I no només això, sinó que el mateix Faraó diu que tota la família de Josep hauria d'anar a Egipte i no patir la plaga de fam que assota la terra. Per tant, Josep va enviar a casa als seus germans amb robes noves, regals i carros, per poder fer millor el viatge cap a Egipte. En arribar-hi, els germans en bloc van donar la notícia a Jacob: «Josep viu! I també que és el governant sobre tot Egipte; però el seu cor va dubtar, perquè no els podia creure. Tot i això, quan ells li van relatar totes les paraules que Josep els havia dit, i va veure els carros que Josep havia enviat per transportar-lo, llavors l'esperit del seu [d'ells] pare va reviure» (Bereixit-Gènesi 45:26-28). El comentarista Sforno ens diu que més aviat que dubtar, el cor de...
Read More
Tres maneres d’atansar-se als somnis

Tres maneres d’atansar-se als somnis

(Comentari a la paraixà setmanal: Miketz <Al final> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 41:1-44:17) – Desena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. De cop sobte, Josep fa un salt de la presó a primer ministre. Es tracta d’una de les transformacions més grans que recull la literatura. Quina fou l’astrugància que va portar a un estrany, llec de la cultura egípcia, a un «hebreu», a un home que jeia en una presó, abatut per una acusació falsa d’intent de violació, a esdevenir el governant de l’imperi més gran del món de l’antiguitat? Josep tenia tres dons, ben escampats per separat entre la gent, emperò ben rars de trobar de manera simultània. El primer és que somniava somnis. D’antuvi, no sabem si els seus dos somnis de jovencell -aquell en el qual els seus germans, com a garbes de blat, es prosternaven davant seu, i l’altre en el qual el sol, la lluna i onze estrelles s’arrauleixen, també, al seu davant- són...
Read More
Una cassola per a deu germans

Una cassola per a deu germans

Quan la fam arriba a la terra de Canaan i Jacob veu que a Egipte hi ha provisions, els recrimina als fills «Per què us mireu l'un a l'altre?» (Bereixit-Gènesi 41:1). Sforno ho compara amb un passatge del tractat Eruvin (3B): una olla de dos companys no està ni calenta ni freda. És a dir, que mentre la fam arribava, els fills de Jacob s'anaven mirant l'un a l'altre, esperant que algú prengués la iniciativa (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 225). Jacob els envia a Egipte. «I els germans de Josep -deu- van baixar a Egipte a comprar gra. Però a Benjamí, el germà de Josep, Jacob no el va enviar amb els seus germans [...] » (Bereixit-Gènesi 42:3-4). Un cop a Egipte, «Josep va veure als seus germans i els va reconèixer, però va actuar com un estrany vers ells, i els va parlar durament [...] Josep va reconèixer als seus germans, però ells no el van reconèixer a ell» (Bereixit-Gènesi 42:7-8). Fixem-nos que...
Read More
El poder de l’elogi

El poder de l’elogi

(Comentari a la paraixà setmanal: Vayeshev <I ell va establir-se> // Bereshit <En el començament> {Gènesis} 37:1-40:23) – Novena setmana del cicle anual de cinquanta-quatre. Rubèn és la semblança del qui, tot i tenir les qualitats d’esdevenir un líder, mai no en reïx. Era el primogènit de Jacob. En el llit de mort, Jacob li diu: «Rubèn, tu ets el meu primogènit, la meva força, la primícia del meu vigor, excés de dignitat i excés de poder» (Gn. 49.3). És un encomi escruixidor que suggereix una presència física vigorosa i una aptitud de comandament. Nogensmenys, Rubèn, de jove, semblava atresorar més sensibilitat moral que tots els altres fills de Jacob. Lia era la seva mare i ell se’n va fer molt del desengany matern per no ser l’esposa favorita de Jacob. Aquesta és la primera descripció que en tenim de quan era infant: Al temps de la sega del blat, Rubèn va sortir al camp i va trobar mandràgores i les dugué a...
Read More
Transgressions i intencions

Transgressions i intencions

«I li van explicar a Tamar dient, "Mira, el teu sogre puja a Timnah a esquilar les seves ovelles". I ella va treure's el vestit de vídua, es va cobrir [el cap] amb un vel i es va cobrir la cara, i va seure al trencall que hi havia al camí a Timnah, perquè ella havia vist que Xelà havia crescut, però ella no se li havia donat per muller» (Bereixit-Gènesi 38:13-14). El comentarista romanyol, Ovadiah Sforno, ens explica el raonament de Tamar: si Judà la veu sense el vestit de vídua i li pregunta per què se'ls ha tret, ella li explicaria que ja hauria arribat el moment de fer-ho, perquè Judà li havia demanat que es mantingués com una vídua fins que el seu fill petit, Xelà, es fes gran (al verset 11), i això ja havia passat (Ovadiah ben Jacob Sforno, Commentary on the Torah, traduït i comentat per Rabí Raphael Pelcovitz, p. 207). Si llegim la seqüència següent,...
Read More