Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la puresa dels llinatges

La paraixà d'aquesta setmana comença amb Ha-Xem explicant a Aaron i Moisès que traurà al poble d'Israel d'Egipte, els hi donarà la terra que van trepitjar Abraham, Itskhac i Ia'acov. Però just després que Moisès s'adreci als israelites per primer cop, la Torà canvia de registre i ens cita tota la genealogia de Rubèn, Simó i de Leví, aquest darrer, de forma extensa. La família de Leví és una de les importants. Una branca serà la responsable del Mixcan, el Tabernacle, i després del Temple. Tant del transport i muntatge del primer, com del manteniment del segon. L'altra branca, els sacerdots --tots descendents d'Aaron--, serà la responsable del culte. Entre aquests sacerdots hi trobem a en Pinkhàs. I Aaron va prendre per muller a Elisabet, filla d'Aminadab, germana de Naasó, i va parir a Nadab, Abihú, Eleàzar i a Itamar. [...] Eleàzar, fill d'Aaron, va prendre per muller a una filla de Putiel, que va parir a Pinkhàs. Aquests van ser els...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu del silenci

Aquesta setmana comencem la secció de Xemot, noms, que s'ha acabat traduint com «èxode». Trobem la història de Moisès, des del naixement fins que es fa adult i ha de fugir de la cort del Faraó, i també d'Egipte, en matar una mena de capatàs que estava maltractant un hebreu. Un cop arriba a Midiàn, coneix a les filles de Jetro, les salva dels pastors i acaba casant-se amb una d'elles, esdevenint ell mateix, també, pastor. I en un dels seus viatges amb el ramat, Moisès arriba al peu de la muntanya del Sinaí. I allà se li apareix l'àngel del Senyor dins un arbust en flames (Xemot, 3:1-2). Què fa Moisès? Veu que la flama no consumeix l'arbust. I decideix apartar-se: «M'apartaré per poder veure millor aquella gran visió. Com és que l'arbust no es crema del tot?» I el [nom de les quatre lletres], en veure que s'apropava a l'arbust, el va cridar «Moisès, Moisès!» I Moisès va respondre «Aquí...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la benedicció dels fills

Israel va veure als fills de Josep i li va preguntar «Qui són?». I Josep va respondre «Són els meus fills, que Déu em va donar en aquesta terra» i li va contestar el seu pare: «Porta-me'ls, si us plau, per tal que els beneeixi». [...] I els va beneir aquell dia, tot dient «En tu serà beneït Israel, i es dirà: "Que et faci Déu com a Efraïm i Menaixé"», i va posar a Efraïm davant de Menaixé. (Bereixit, 48:8-9 i 48:20) Estem a la darrera paraixà del llibre de Bereixit. Israel, ja vell i cansat, veu que s'acosta la seva hora i ho prepara tot des del llit. Fa jurar a Josep, el seu fill retrobat, que quan mori el porti a la cova de Macpelah, a la terra de Cnaan, i no l'enterri a Egipte. Accepta i beneeix als seus dos néts, dóna una benedicció profètica a cada un dels seus 12 fills i, finalment, es reuneix amb...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: les queixes de la vida

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: les queixes de la vida

A la paraixà anterior vam veure la «khutspà» de Josep davant el Faraó. En la porció d'aquesta setmana, qui es presenta davant el Faraó és el seu pare, Jacob, que ha descobert que el seu fill estava viu, i que a més és virrei d'Egipte. I Josep va portar a Jacob el seu pare, i el va presentar al Faraó, i Jacob va beneir al Faraó. I va preguntar el Faraó a Jacob: «Quants anys són, els de la teva vida?». I respongué Jacob: «Els anys de les meves peregrinacions són cent trenta. Pocs anys, i dolents, han sigut. No van ser tants, els anys, com els dels meus pares en els dies de les seves peregrinacions». I Jacob va beneir al Faraó i es va retirar (Bereixit-Gènesi 47:7-10). Tornem-hi. Estem davant de la persona més poderosa del món conegut en aquells moments. I Jacob, un vell pastor de cabres, es planta allà i li respon la pregunta... queixant-se? I després el...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de la khutspà

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu de la khutspà

A la paraixà Mikets hi llegim l'episodi en què Josep interpreta el somni de les vaques grasses i primes del Faraó. Després de dos anys d'haver interpretat els somnis del coper i el forner. La interpretació pot semblar òbvia dins el context del món antic, agrícola. I no seria estrany que un esclau arribés a interpretar somnis d'un rei, encara que sigui com a divertiment o com a bufó. Però Josep no va un pas més endavant, sinó que fa un salt enorme. Cal tenir en compte que estem parlant del rei d'Egipte, l'imperi més antic i poderós del món antic, i podríem dir de tota la Història. I com a molt, qualsevol persona a la qual se li digui que en uns moments entrarà a la càmera on hi ha el rei per interpretar-li un somni, caldria assumir que es limitarà a fer això, gairebé sense mirar-lo als ulls, i es retirarà. Doncs Josep, un simple esclau a qui acaben de treure...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la reparació dels errors

Aquesta setmana, la Torà ens relata la història de Iehudà, quart fill de Ia'acov i Lea. Passen els anys, i Iehudà, que suposem que no estava gaire content després que la resta dels seus germans acabés nenent al petit Iosef a uns midianites, decideix trencar la relació i fer amics entre els cananeus. I no només amics, sinó que pren una cananea per muller, tal com va fer el seu tiet Essav, per disgust dels seus pares Itskhac i Rivkà i, també suposem, per disgust del seu propi pare, Ia'acov (Bereixit 38:1-2). Dels tres fills que té, en casa el primogènit, Er, amb una altra noia Cananea, Tamar. Però Er era malvat als ulls de [nom de les quatre lletres] --no sabem en què--, i per això mor per mà de Ha-Xem. Iehudà li diu al seu segon fill, Onàn, que executi la tradició de casar-se amb la seva cunyada vídua i sense fills, per tal de donar descendència i honrar al germà...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: l’art de la reconciliació

Al final de la paraixà anterior, Ia'acov el nostre pare marxa de la terra de Padan-Aram i torna a casa. I ho fa amb la seva família --les seves dues dones, les dues criades i els corresponents fills de totes quatre--, ramats, servents i, com els que acompanyaren a Abraham, altra gent que vivia amb ells. Però torna a la terra on hi ha el seu germà Essav, qui va jurar matar-lo per causa de l'episodi de la primogenitura i la benedicció paterna, de les quals vam parlar fa un parell de setmanes. Què fa Ia'acov? Envia missatgers anunciant que arriba. En assabentar-se que Essav es dirigeix cap a ells, pren precaucions i divideix tota la seva gent per tal de salvar el que es pugui en cas d'atac. Un cop ho té preparat, demana ajut a Ha-Xem. Després envia regals i presents al seu germà, i finalment, després de passar la nit lluitant amb un misteriós personatge, els germans es retroben....
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el pou de la Torà

Just després del somni de l'escala, el nostre pare Ia'acov marxa cap a «la terra dels fills d'orient». I veu un pou al mig del camp, i tres ramats d'ovelles que s'hi abeuraven. I el pou tenia una pedra enorme que el tapava. I s'hi reunien els pastors i els ramats, i feien rodar la pedra per tal que les ovelles hi abeuressin, i després la tornaven a posar a lloc (Bereixit 29:1-3) Llavors té una conversa estranya amb els pastors. Mentre Raquel s'aproxima, Ia'acov diu als pastors que abeurin les ovelles. I ells responen que no, que han d'esperar que vinguin tots els pastors i tots els ramats, i que només llavors podran fer rodar la pedra i treure aigua. Però arriba Raquel, i la Torà ens diu que Ia'acov, ell sol, fa rodar la pedra per tal que les seves ovelles puguin beure! (Bereixit 29:7-10). No tan sols els alliçona sobre com han de fer la seva feina just després...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la tradició heretada

A la paraixà Tol'dot es relata la famosa escena de la 'venda' de la primogenitura i la pèrdua de la benedicció per part d'Essav. Cal tenir en compte, però, que parlem de dos episodis que succeeixen en moments diferents, bastants anys després. Sobre la primogenitura, sempre es parla només del plat de llenties. Però és possible, posem imaginable, que algú es vengui els drets d'herència tan sols per un caldo? Essav «arriba cansat del camp», es troba a son germà cuinant i li demana menjar aquelles llenties tan delicioses. I Ia'acov li respon «Bé, ven-me llavors avui la teva primogenitura». I va dir Essav: «Heus ací que he de morir, de què em serveix llavors aquesta primogenitura?» I contestà Ia'acov: «jura'm-ho avui». I ell ho jurà i va vendre la primogenitura a Ia'acov. Ia'acov li donà a Essav pa i el potatge de llenties. I Essav va menjar, va beure i marxà menyspreant la seva primogenitura. Vejam què ens diu el nostre Rabí. Essav era...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: la filla d’Abraham

«Abraham era vell, avançat en anys, i [el nom de les quatre lletres] havia beneït a Abraham en totes les coses.» (Bereixit 24:1) Just després d'enterrar a la seva dona, Sara, companya de travessies i aventures per tot orient mitjà, la Torà ens diu que Abraham ja començava a envellir, i que el Sant, beneït sigui, l'havia beneït en tot. I encara just després d'això, d'aquesta presumpta abundància, comença l'episodi de la cerca d'una esposa per Isaac. L'escena comença amb un Abraham nerviós que obliga al seu servent a jurar que per res del món Isaac es casi amb una cananea, i el fa anar a la terra del seu pare per tal de trobar una companya adient. Com pot ser que, després d'estar beneït en tot, Abraham estigui nerviós? Per què és tan important que Isaac no es casi amb una cananea? I de fet, què vol dir «tot»? El nostre mestre «Nakhman meGirona» ens aporta un xic de llum. En Ramban ens...
Read More