Pessakh o la transmissió de la tradició

Queden dos dies per la festa de Péssakh, i com cada any sembla que no hi arribarem a temps, que ens mancarà temps per tal de tenir-ho tot preparat. Netejar la casa, treure’n tot el khametz, cercar temps per a kaixeritzar la cuina i tots els estris necessaris, cuinar els àpats de festa, organitzar la lectura…

Un cabri: cant de la nit Péssakh dels jueus comtadins provençals

Un dels piyutim més coneguts de la nit de Péssakh, i el que més agrada a la canalla, és l’anomenat “Khad gadia”, paraules aramees que les podrien traduir com “Un cabrit”. Volem compartir amb vosaltres una versió provençal dels jueus comtadins, és a dir, els jueus de les santes comunitats de Carpentràs, Avinhon, Cavalhon i…

El judaisme català a l’Alguer

El cant de “Les Dotze Paraules de Mossè” recitat per algunes famílies alguereses durant els ritus pasquals cristians ens permet de testimoniar la pervivència de “Ekhad mi iodea”, un cant de Péssakh —si bé modificat i adaptat segons la fe cristiana— en aquest petit racó català en terra sarda. “Les Dotze Paraules de Mossè” representen…

Recepta per Péssakh: Escarxofes amb agre de llimona

L’escarxofa és un vegetal present a les il·luminacions de les hagadot catalanes de Péssakh. En Luigi Martell ens fa arribar aquesta recepta de escarxofes amb agre de llimona, una recepta molt adient per aquests dies de festa. Ingredients: 8 escarxofes mitjanes o bé 4 de grosses L’agre de 4 llimones 300 ml d’oli d’oliva extra…

Tatzrià: instruccions personalitzades

Hi ha instruccions que van destinades tan sols a aquelles persones que les han d’executar. Poden ser unes poques, o pot ser un grup gran de persones. Això no vol dir que calgui despreocupar-se de tot allò que no ens afecta de forma directa.

Vaiakhel: intenció i voluntat

Judaisme no és només les mitsvot i la intenció que posem a l’acte en si. És quedar-se parat davant la magnificència d’una albada, de la immensitat del mar, de la majestuositat d’una muntanya i de la senzillesa i la complexitat d’una llavor que es trasllada flotant a través del vent; de la creació sencera i tot allò que hi viu.

Mixpatim: cal vigilar les generalitzacions

Molts comentaristes relacionen la frase amb les lleis de xabat. Però per al Ramban, aquest verset es refereix a totes les lleis destinades a desarrelar la idolatria, i prohibeix que s’anomenin «déu» als ídols, ni mencionar els seus noms ni fer cap mena d’invocació. Per què?

Itró: el Déu que ens parla

Déu baixa al Sinaí, i els israelites es retiren. A Déu sempre l’escoltem, i en la distància. Al Mixcan o el Bet haMikdaix, igual que al Sinaí, hi havia límits marcats per cadascú. I com més endins del recinte, més amunt de la muntanya. Vam tenir por i vàrem preferir veure i escoltar des de lluny, i parlar només amb Moisès.

Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

Segons els savis, quan Déu estava a punt de donar la Torà al Sinaí, li va dir a Moisès que consultés primer amb les dones i només després amb els homes. Aquest és el significat del vers: «Això és el que heu de dir a la casa de Jacob i dir-li al poble d’Israel» (Xemot-Èxode 19:3).

Beixalakh: el manà diari

(Comentari de la paraixà setmanal de Rav Nissan ben Abraham per a la comunitat mallorquina.) El capítol 16 parla del mannà. En aquest capítol aprenem que els nostres esforços en el treball són molt importants, i qui no treballa no menja, però no són ells els que ens proporcionen el pa de cada dia. La Torà parla de…