Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah

Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah

En acabar l'episodi de la mort dels fills d'Aaron, la Torah ens informa dels animals que són kaixer, és a dir aptes pel consum. Digueu als Fills d'Israel: aquests són els animals que podreu menjar dels que hi ha sobre la terra. Tot el que té peülla partida i rumia podreu menjar (Vayikrà 11:2-3). A partir d'aquests dos versets sorgeixen unes quantes lleis i manaments, positius i negatius. Els més bàsics, és que de tot animal que tingui aquests dos signes, podeu menjar-ne, però no podem menjar-ne si només té un signe. Ens diu Moisès Nakhmànides que hauria estat molt adient fer aquesta llei general i prou. Però al verset següent, el Mestre del món posa diferents exemples: Però no menjareu els que només rumien o només tenen peülla partida. Per exemple, el camell que rumia però no té peülla partida serà immund per vosaltres; el conill de roca que rumia però no té peülla partida serà immund; la llebre, que rumia i no té peülla partida és immunda per vosaltres; el porc, que té peülla partida...
Read More
Dia 7 de l’Omer: Malkhut de Khesed.

Dia 7 de l’Omer: Malkhut de Khesed.

Avui són per l'Omer 7 diesLa plenitud en l'amor L’amor veritable és el que ens estimula a créixer. No hi ha amor qual l’altre et diu que ets tonto o inferior. L’amor no és mai submissió, ans al contrari: qui ens estima, ens ha de valorar adequadament. Cal que ens estimuli a créixer i transformar el camp material. I, per descomptat, ens ha d’advertir dels nostres defectes per tal que els puguem corregir. Però no ens pot menysprear. Qualsevol que diu que ens estima i ens menysprea, en realitat no ens estima. Qui ens valora i ens estimula a créixer ens estima de debò. Qui no desitja que progressem, no ens estima. Qui competeix amb nosaltres, no ens estima. Qui es creu superior a nosaltres, no ens estima. Qui m’estima? qui és feliç de compartir els meus assoliments, perquè els meus assoliments són, en realitat, també seus. Qui m’estima cal que em deixi ser com sóc. Si faig una transgressió,...
Read More
Dia 5 de l’Omer: Hod de Khesed.

Dia 5 de l’Omer: Hod de Khesed.

Avui són per l'Omer 5 diesLa humiltat en l'amor No és bo que, en l’amor, l’ego ens domini. En el veritable amor cal que deixem de banda les nostres formes egòlatres. Això no vol dir que l’estimat no ens respecti. Cal que l’estimem com a nosaltres mateixos, ni més, ni menys. L’orgull i la supèrbia no han d’existir en l’amor. L’amor real no es lliga als condicionaments de l’ego. La humilitat en l’amor invita a perdonar, cal cedir quan les circumstàncies fan perillar l’amor. No hem de ser orgullosos quan parlem d’amor. Hod de Khesed ens ensenya a perdonar quan cal perdonar, a cedir quan cal cedir. No s’ha de cedir sempre a l’arbitrarietat de l’altre, però no sempre s’ha de no cedir. No cedir mai és un greu problema per a la construcció de l’amor real. L’ésser estimat ha de tenir el seu espai, i jo he de tenir el meu. Tanmateix, haig de cedir. Sovint diem “sóc així, si...
Read More
Tsav: Quan es construeix el Mixcan?

Tsav: Quan es construeix el Mixcan?

Hi ha diferents explicacions sobre la raó de ser del Mixcan, la Tenda de Reunió que els Fills d'Israel construeixen als peus del Sinaí. El santuari plegable i portàtil, que acompanya al Poble d'Israel durant els quaranta anys al desert, i que acaba instal·lant-se a Shilo. Una d'elles, per exemple Moisès ben Maimó, relaciona de forma directa l'ordre de construir el Mixcan com a reacció a la transgressió gravíssima del Vedell d'Or. Però a la paraixà d'aquesta setmana, Tsav, Moisès ben Nakhman ens diu una altra cosa. «Pren Aaron junt amb els seus fills, els vestits, l'oli de la unció, el bou de l'ofrena per transgressió, els dos moltons i la cistella de pa sense llevar (Vaikrà-Levític 8:2)». Segons Raixí, aquesta secció sobre els set dies de consagració dels sacerdots, té lloc set dies abans de la construcció final del Mixcan, que va ser el primer de Nissan, perquè no hi ha un ordre cronològic estricte en la narrativa de la Torah. I com...
Read More
Mixpatim: robatori, segrest o engany

Mixpatim: robatori, segrest o engany

La primera alià de paraixat Mixpatim segueix relatant la revelació, un cop els Fills d'Israel, atemorits, demanen a Moisès que intercedeixi. Al bell mig d'algunes lleis relatives als esclaus, [el nom de les quatre lletres] anomena lleis sobre relacions entre persones lliures. Mirem el verset 16: «Qui segresti una persona per vendre la (altres tradueixen com "i la vengués"; o com "l'hagi venut i encara estigui en la seva possessió"; i altres com "sigui per vendre-la o per tenir-la en el seu poder"), haurà de ser mort» (Xemot 21:16). Però aquest verset queda entre dos altres versets amb els quals, aparentment, no hi ha relació: «I qui colpegi al seu pare o la seva mare, haurà de ser mort» (Xemot 21:15).«I qui insulti al seu pare o la seva mare haurà de ser mort» (Xemot 21:17). Moisès ben Nakhman ens recorda que els savis, a Sanedrí 84b, expliquen que la raó per la qual els versets 15 i 16 estan junts és perquè a...
Read More
Bo: espoli legal i amb condicions

Bo: espoli legal i amb condicions

«Faraó va convocar a Moisès i va dir, "Aneu, serviu al [nom de les quatre lletres]. Només les vostres ovelles i les vostres vaques quedaran enrere; fins i tot els vostres fills poden anar amb vosaltres"» (Xemot 10:24). Després de nou plagues, el Faraó, finalment, decideix deixar marxar als hebreus. Però posa una condició: no poden emportar-se els ramats. Moisès ben Nakhman ho explica de forma senzilla: com els israelites eren «homes de bestiar» (Bereixit 46:32), és a dir pastors, i tota la seva riquesa i pertinences consistia en el bestiar, Faraó va pensar que no deixarien les seves possessions per fugir del país. Fins i tot si fugien, ell s'hauria quedat amb tota la seva riquesa, perquè eren rics en bestiar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109). Què passa després? Que [el nom de les quatre lletres] va fer que els israelites guanyessin favor davant dels egipcis, i que aquests tinguessin en molta estima al mateix Moisès! (Xemot 11:3) És a dir, que els egipcis no...
Read More
Vaerà: el lliure albir i la teixuvà del Faraó racista

Vaerà: el lliure albir i la teixuvà del Faraó racista

«I el [nom de les quatre lletres] li va dir a Moisès: "Mira, t'encomano que obris com si fossis Déu davant el Faraó, i el teu germà Aharón serà el teu portaveu". Tu parlaràs tot el que Jo t'ordeni i el teu germà Aharón dirà al Faraó que permeti als fills d'Israel anar-se'n de la seva terra. Però Jo enduriré el cor del Faraó i multiplicaré els Meus senyals i els Meus miracles a la terra d'Egipte» (Xemot 7:1-3). Els rabins van dir a Midraix Rabbà (Xemot Rabbà 5:6): «Déu va revelar a Moisès que Ell estava destinat a endurir el cor del Faraó per tal de jutjar-lo per haver-los causat els treballs en esclavatge cruel». I també està escrit (Ibid. 13:4): «Perquè Jo he endurit el seu cor (Xemot 10:1). Rabí Iohanan va dir, "Això dóna un pretext als heretges per dir que Déu no va permetre al Faraó l'opció del penediment". Rabí Simó ben Lakix va dir, "Que les...
Read More
Xemot: claredat en un mar de fantasia

Xemot: claredat en un mar de fantasia

Comencem de nou el llibre dels noms, Xemot. I el nom del més gran dels profetes, Moisès, l'únic que va parlar amb HaXem cara a cara, li posa la filla del Faraó. Li posa el nom de Moisès, «Moixé» pronunciat en hebreu, perquè la filla del Faraó l'havia «tret fora de l'aigua»: «וַתֹּ֕אמֶר כִּ֥י מִן־הַמַּ֖יִם מְשִׁיתִֽהוּ». El Raixbam ens diu que «מְשִׁיתִֽהוּ» [mixit'hu], com si fos «משכתיהו» [mixcatihu], «Jo el vaig estirar endavant», i ho connecta amb el verset 17 del Salm 18: «ימשני ממים רבים» [Iamxeni mimaïm rabim], «I em tragué de les poderoses aigües». Però abans que la descendent directa del, per als egipcis, representant de Ra a la Terra posés nom a qui hauria de treure als hebreus d'Egipte, estirant endavant en moltes ocasions, la filla del Faraó es troba a l'infant al riu. Si hem de ser correctes, es troba una «tevà» flotant al riu, i quan l'obre, «va veure que era un nen, un noi que plorava. Ella va tenir compassió i va dir "Aquest ha de ser un nen hebreu"» (Xemot 2:6). La Torah empra...
Read More
Vayixlakh: On està enterrada, Raquel?

Vayixlakh: On està enterrada, Raquel?

Al principi de la paraixà Vayekhí, Jacob fa una mena de recordatori a Josep de la promesa que li fa El Xaddai, que al seu temps és la promesa que reben Isaac i Abraham: «et faré un poble nombrós i us multiplicareu» (Bereixit 48:4), i després indica a Josep que accepta als seus fills, Efraïm i Menaixé, com propis (versets 5 i 6). I al següent verset, Jacob explica per què. Però l'explicació sembla no tenir cap mena de connexió, ja que Jacob recorda la mort de Raquel i el seu enterrament. «I jo, quan venia de Padan, se'm va morir Raquel, a la terra de Canaan --al camí-- quan encara faltava un tros per arribar a Efrat i la vaig enterrar allà al camí a Efrat --ara Bet-lehem.» (Bereixit 48:7) Però si llegim el passatge corresponent, veurem que en realitat Jacob parla del mateix: al capítol 35, verset 9, comença el fragment en què HaXem recorda la promesa de fertilitat i de la terra, al verset 14 Jacob fa una ofrena, i al verset 16 la família sencera es posa en marxa, Raquel...
Read More
Mikets: Josep i el mussar

Mikets: Josep i el mussar

Al principi de la paraixà de la setmana passada vam veure que una de les raons que porten a Josep a Egipte és l'arrogància amb la qual informa els germans els seus dos somnis sobre el futur de la família. Cap al final, Josep torna a tenir l'oportunitat d'interpretar dos somnis, del coper i el flequer del Faraó. I dels dos, demana al coper, l'únic que sobreviurà, que el recordi i faci saber al Faraó que ell, Josep, està empresonat per tal que l'alliberi. Com que el coper s'oblida de Josep, aquest ha d'esperar dos anys més a què se li presenti una nova oportunitat. I aquesta vindrà de la mà del coper, que quan el Faraó té uns altres dos somnis inquietants, recorda a Josep i ho comenta amb Faraó: I allà hi havia amb nosaltres un noi hebreu, esclau del cap de majordoms. Li vam explicar [els nostres somnis] a ell i ell va interpretar per nosaltres els nostres somnis. Cadascú...
Read More