Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

Segons els savis, quan Déu estava a punt de donar la Torà al Sinaí, li va dir a Moisès que consultés primer amb les dones i només després amb els homes. Aquest és el significat del vers: «Això és el que heu de dir a la casa de Jacob i dir-li al poble d’Israel» (Xemot-Èxode 19:3).

Vaierà: El Déu Que Actua a la Història

Quan hi havia productes en abundància, els déus mostraven el seu favor. Els déus eren la natura personificada. Mai abans no havia intervingut Déu en la història, per a rescatar un poble de l’esclavitud i establir-los en el camí cap a la llibertat. Va ser una revolució, alhora política i intel·lectual.

Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

A vegades, el coratge moral es troba al cor de la foscor. Que la mateixa Torà expliqui la història de la manera com ho fa té enormes implicacions. Significa que pel que fa a la gent, mai no hem de generalitzar, mai estereotipar.

Vayekhi: El futur del passat

Només podem canviar el món si podem canviar-nos nosaltres mateixos. Per això, el llibre de Gènesi finalitza amb la història de Josep i els seus germans. Explica a escala individual la història que el llibre d’Èxode explica a escala nacional. Israel es fa càrrec de la tasca de transformar la visió moral de la humanitat, però només pot fer-ho si els jueus individuals, dels quals els precursors eren els fills de Jacob, són capaços de canviar-se.

Vaigaix: El meu pare m’estima?

Com es va sentir Isaac cap a Abraham, sabent que havia aixecat un ganivet per sacrificar-lo? Com se sentia Jacob cap a Isaac, sabent que li agradava Esaú més que ell? Com es van sentir els fills de Leah sobre Jacob, sabent que estimava més Raquel i als seus fills? El meu pare de veritat m’estima? – Aquesta és una pregunta que sentim que deu haver sorgit en cadascun d’aquests casos.

Mikets: L’Universal i el Particular

El judaisme era i segueix sent únic en la seva combinació d’universalisme i particularisme. Creiem que Déu és el Déu de tota la humanitat. Va crear-ho tot. És accessible per a tothom. Ell es preocupa per tots. Ha fet un pacte amb tots. Tanmateix, també hi ha una relació amb Déu que és exclusiva del poble jueu.

Vaiéxev: Rebutjant el consol, mantenint l’esperança

Els jueus no van creure mai l’evidència perquè tenien alguna cosa més confrontar-hi: una fe, una confiança, una esperança indestructible que va resultar més forta que la inevitabilitat històrica. No és massa agosarat dir que la supervivència jueva es va mantenir en aquesta esperança.

Vaixlakh: por física, angoixa moral

De vegades, un just pot ser aquell que és capaç d’afligir-se tot i saber que ha actuat correctament. El que el midraix ens està dient és que el judaisme reconeix l’existència de dilemes.

Vaietsé: Quan el «jo» és silenciós

El següent text és una traducció de l’article «When the “I” is silent», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La paraixà d’aquesta setmana té relació amb una visió poderosa i primordial de l’oració: Jacob, sol i lluny de casa, es troba a la nit amb només pedres com a coixí, i somia amb…

Toldot: el Coratge de la Persistència

El següent text és una traducció de l’article «The Courage of Persistence», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. Hi ha un estrany passatge en la vida d’Isaac, ominós en la seva prefiguració de bona part de la història jueva posterior. Com Abraham, Isaac es veu forçat per la fam a anar a Gerar,…