Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

Itró: El Mont Sinaí i el naixement de la Llibertat

El següent text és una traducció de l'article «Mount Sinai and the Birth of Freedom», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La revelació al Mont Sinaí, l'episodi central, no només de la paraixà Itró sinó del judaisme en general, és únic en la història religiosa de la humanitat. Altres religions (el cristianisme i l'islam) es diuen religions de revelació, però en tots dos casos la revelació de la qual parlen era per a un individu («el fill de Déu», «el profeta de Déu»). Només en el judaisme era l'autorevelació de Déu no per a un individu (un profeta) o un grup (els ancians), sinó per a tota una nació, joves i vells, homes, dones i nens, els justos i els que encara no són justos. Des del primer moment, el poble d'Israel sabia que havia passat alguna cosa sense precedents al Sinaí. Moisès no tenia cap dubte que era un esdeveniment sense paral·lel: Pregunteu ara sobre els primers dies,...
Read More
Vaierà: El Déu Que Actua a la Història

Vaierà: El Déu Que Actua a la Història

El següent text és una traducció de l'article «The God Who Acts in History», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. Els israelites es trobaven en un moment baix. Havien estat esclavitzats. S'havia publicat un decret que ordenava que cada nen mascle havia de ser assassinat. Moisès havia estat enviat per alliberar-los, però el primer efecte de la seva intervenció només havia aconseguit empitjorar la situació. La seva quota de fabricació de maons es va mantenir sense canvis, però ara també van haver de procurar-se ells mateixos la palla. Inicialment, havien cregut Moisès quan va fer els signes que Déu li havia donat i els va dir que Déu estava a punt de rescatar-los. Ara s’han tornat contra Moisès i Aaron, tot acusant-los: "Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos."(Xemot-Èxode 5:20-21). En aquest punt, Moisès,...
Read More
Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

Xemot: La Llum al Cor de la Foscor

El següent text és una traducció de l'article «The Light at the Heart of Darkness», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. És una de les heroïnes més inesperades de la Bíblia Hebrea. Sense ella, Moisès no hauria viscut. Tota la història de l'Èxode hauria estat diferent. Però no era una israelita. No tenia res a guanyar, i tot a perdre, pel seu coratge. Així i tot, sembla que no va tenir cap vacil·lació, no va experimentar cap dubte, cap indecisió. Si va ser el Faraó qui va afligir els fills d'Israel, va ser un altre membre de la seva pròpia família qui va salvar el vestigi de l'esperança: la filla del faraó. Recordeu el context. El faraó havia decretat la mort per a tot nen israelita. Joquèbed, esposa d'Amram, tenia un nadó. Durant tres mesos va poder ocultar la seva existència, però no més. Tement per la seva mort segura si el mantenia, el va posar al llit del...
Read More
Vayekhi: El futur del passat

Vayekhi: El futur del passat

El següent text és una traducció de l'article «The Future of the Past», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. L'escena que aplega el llibre de Gènesi és intensament significativa. Els germans de Josep temien que, després de la mort del seu pare Jacob, Josep prengués venjança contra ells per vendre'l com a esclau. Anys abans, els havia dit que els havia perdonat: "Ara, no patiu ni us sentiu culpables perquè em venguéreu. Mireu: Déu m'ha enviat davant vostre per a salvar vides" (Bereixit-Gènesi 45:5). Evidentment només se'l cregueren a mitges. La seva por es basava en el fet que, com es desprèn de la història anterior d'Esaú, els fills no podien venjar-se contra els seus germans durant la vida del seu pare. Esaú havia dit: "Els dies de dol pel meu pare acabaran aviat. Podré matar al meu germà Jacob" (Bereixit-Gènesi 27:41). Això és el que temien ara els germans: que Josep no els havia perdonat sinó que simplement esperava...
Read More
Vaigaix: El meu pare m’estima?

Vaigaix: El meu pare m’estima?

El següent text és una traducció de l'article «Does my father love me?», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. És una de les grans preguntes que naturalment ens fem cada vegada que llegim la història de Josep. Per què, en algun moment durant la seva separació de vint-i-dos anys, no va enviar cap avís al seu pare dient que era viu? Durant part d'aquesta època, quan era esclau de la casa de Potifar i quan era a la presó, hauria estat impossible. Però sens dubte podria haver-ho fet quan es va convertir en la segona persona més poderosa d'Egipte. Com a mínim, podria haver-ho fet quan els germans van arribar davant d'ell en el seu primer viatge per comprar menjar. Josep sabia quant li estimava el seu pare. Hauria d'haver sabut fins a quin punt la separació va afligir-lo. No sabia, no podia saber, que Jacob pensava que li havia ocorregut, però el que segur que sabia era això: que...
Read More
Mikets: L’Universal i el Particular

Mikets: L’Universal i el Particular

El següent text és una traducció de l'article «The Universal and the Particular», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La història de Josep és una d'aquestes rares narratives al Tanakh en què un jueu (israelita / hebreu) exerceix un paper destacat en una societat gentil (els altres són, sobretot, els llibres d'Ester i Daniel). Vull aquí explorar una faceta d'aquest escenari. Com parla un jueu a un no jueu sobre Déu? Què és el que és particular, i què és el que és universal, en la vida religiosa? En aquest enfocament, el judaisme és únic. D'una banda, el Déu d'Abraham és, creiem, el Déu de tothom. Tots, ja siguem o no jueus, som fets a imatge i semblança de Déu. D'altra banda, la religió d'Abraham no és la religió de tothom. Va néixer en el pacte específic que Déu va fer amb Abraham i els seus descendents. Diem de Déu en les nostres oracions que Ell «ens tria d'entre tots...
Read More
Vaiéxev: Rebutjant el consol, mantenint l’esperança

Vaiéxev: Rebutjant el consol, mantenint l’esperança

El següent text és una traducció de l'article «Refusing Comfort, Keeping Hope», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. S'ha produït l'engany. Josep ha estat venut com a esclau. Els seus germans submergeixen la seva roba en sang. L'hi tornen al pare tot dient: «Mira el que hem trobat. Ho reconeixes? És la túnica del teu fill oi?» Jacob el reconeix i respon: «És la roba del meu fill. Una bèstia salvatge l'ha devorat. Josep ha estat esbocinat». Llavors llegim: Jacob s'esquinçà els vestits, es va posar roba de sac i va plorar durant molt de temps pel seu fill. Els seus fills i filles van intentar consolar-lo, però ell negar-se a ser consolat. Va dir: "Encara ploraré pel meu fill quan sigui mort i enterrat" (Bereixit-Gènesi 37:34-35). Hi ha lleis en el judaisme sobre els límits del dolor: la xiva [setmana], els xeloxim [els 30 dies], l'any. No hi ha cap causa per a la qual el dolor sigui infinit. El...
Read More
Vaixlakh: por física, angoixa moral

Vaixlakh: por física, angoixa moral

El següent text és una traducció de l'article «Physical Fear, Moral Distress», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. Han passat vint-i-dos anys des que Jacob va fugir del seu germà, sol i sense res; Han passat vint-i-dos anys des que Esaú va jurar venjança pel que va veure com el robatori de la seva benedicció. Ara els germans estan a punt de tornar-se a trobar. És una trobada amb tensió. Un cop, Esaú havia jurat matar Jacob. Ho farà ara, o ja se li ha curat la ferida? Jacob envia missatgers perquè el seu germà sàpiga que vindrà. Tornen, tot dient que Esaú està arribant per a trobar-se amb Jacob amb una força de quatre-cents homes: un contingent tan gran suggereix a Jacob que Esaú té intencions violentes. Jacob té una resposta immediata i intensa: Llavors Jacob va tenir molta por i angoixa (Gen. 32:8) La por és comprensible, però la seva resposta conté un enigma. Per què la duplicació de verbs?...
Read More
Vaietsé: Quan el «jo» és silenciós

Vaietsé: Quan el «jo» és silenciós

El següent text és una traducció de l'article «When the "I" is silent», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La paraixà d'aquesta setmana té relació amb una visió poderosa i primordial de l'oració: Jacob, sol i lluny de casa, es troba a la nit amb només pedres com a coixí, i somia amb una escala, amb àngels que hi pugen i baixen. Aquesta és la trobada inicial amb la "casa de Déu" que, un dia, es convertiria en la sinagoga, el primer somni d'una "porta del cel" que permetés l'accés a un Déu que se situa a dalt, que ens permetés saber finalment que "Déu és veritablement en aquest lloc". Hi ha, tanmateix, un matís en el text que es perd en la traducció, i va fer que els mestres hassídics ens ho facin veure. Els verbs hebreus porten en les seves declinacions una indicació del subjecte. Així doncs, la paraula yadati significa "jo sabia" i lo yadati, "no sabia"....
Read More
Toldot: el Coratge de la Persistència

Toldot: el Coratge de la Persistència

El següent text és una traducció de l'article «The Courage of Persistence», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. Hi ha un estrany passatge en la vida d'Isaac, ominós en la seva prefiguració de bona part de la història jueva posterior. Com Abraham, Isaac es veu forçat per la fam a anar a Gerar, a la terra dels filisteus. Allà, com Abraham, sent que la seva vida pot estar en perill perquè està maridat amb una bella dona. Tem ser assassinat per tal que Rebeca pugui ser portada a l'harem del rei Avimelekh. La parella es fa passar com a germà i germana. L'engany es descobreix, Avimelekh s'indigna, es donen explicacions i la situació se supera. Gènesi 26 es llegeix gairebé com una repetició de Gènesi 20, una generació posterior. En ambdós casos Avimelekh promet la seguretat dels patriarques. A Abraham li va dir: "La meva terra és davant vostre; pots viure on et plagui "(Gen 20:15). Sobre Isaac, ell...
Read More