Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

En aquesta paraixà es relata el procés d'una persona que cau en desgràcia i necessita vendre propietats. La Torah explica en cada cas com s'ha de fer la venda i com es pot «rescatar» la propietat. Un dels exemples és algú que passa per dificultats: «Si un dels teus germans, passant per dificultats, acaba sota la teva autoritat, acull-lo com a un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu» (Vayicrà-Levític 25:35). Rabí Moisès ben Nakhman ens diu que és un manament positiu ajudar a aquestes persones, siguin parents o no jueus residents entre el Poble d'Israel. Generalment, es tradueix «ger veToixav vakhai imakh» com «un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu». Però segons els rabins, el sentit del verset seria el següent: «[I si un dels teus germans, passant per dificultats…] acull-lo», i [tu també hauràs d'acollir] a un foraster i a un resident», per tal que cada un d'ells «visqui amb tu» (R. M. ben Nachman, Commentary...
Read More
Emor: la importància d’allò que diem

Emor: la importància d’allò que diem

Una de les instruccions que dóna HaXem és, com no podria ser d'altra forma, que complim els seus manaments. «Compliu fidelment els meus preceptes. Jo sóc [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:31). I no només això. També «No profaneu el Meu sant nom, per tal que sigui santificat entre els fills d'Israel, Jo [el nom de les quatre lletres] que us santifico. Jo que us vaig treure de la terra de Mistraïm per ser el vostre Déu, Jo [el nom de les quatre lletres]» (Vaikrà 22:32-33). Aquesta secció està just després de la part en què HaXem parla a Moisès i li diu que parli a Aaron i els seus fills i a tots els Fills d'Israel per tal d'instruir-los en com funcionen els sacrificis votius i voluntaris. A tots se'ls diu que han de ser curosos amb les ofrenes, que no han de tenir cap defecte, que es facin al seu temps, per exemple respectant els set dies després de néixer de l'animal (verset 27), i que no se sacrifiqui l'animal el mateix dia...
Read More
Tatzrià: què passa quan no complim la nostra tasca

Tatzrià: què passa quan no complim la nostra tasca

«I va parlar [el nom de les quatre lletres] a Moisès i a Aaron, dient: "Quan vingueu a la terra de Canà que us entrego en possessió i posi la plaga de lepra en alguna de les cases d'aquesta terra..."» (Vaikrà-Levític 14:34). «I posi». Qui? El Sant, beneït sigui. Moisès ben Nakhman ens diu que aquesta plaga o càstig no és un acte de la natura, sinó que és la mà de Déu qui la causa. Quan tot el Poble d'Israel es dedica a Déu, el Seu esperit sempre està sobre ells. Però quan algú comet transgressió, li apareix una deformitat a la seva carn, o als seus vestits, o a casa seva, revelant que Déu l'ha deixat de costat. Però és una cosa que tan sols s'esdevé a la Terra d'Israel. Però no per ser una llei sobre la conducta personal lligada a la terra (Kidduixin 36b-37a), sinó perquè és només on resideix la presència del Nom allà on la Seva mà indica les transgressions de...
Read More
Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah

Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah

En acabar l'episodi de la mort dels fills d'Aaron, la Torah ens informa dels animals que són kaixer, és a dir aptes pel consum. Digueu als Fills d'Israel: aquests són els animals que podreu menjar dels que hi ha sobre la terra. Tot el que té peülla partida i rumia podreu menjar (Vayikrà 11:2-3). A partir d'aquests dos versets sorgeixen unes quantes lleis i manaments, positius i negatius. Els més bàsics, és que de tot animal que tingui aquests dos signes, podeu menjar-ne, però no podem menjar-ne si només té un signe. Ens diu Moisès Nakhmànides que hauria estat molt adient fer aquesta llei general i prou. Però al verset següent, el Mestre del món posa diferents exemples: Però no menjareu els que només rumien o només tenen peülla partida. Per exemple, el camell que rumia però no té peülla partida serà immund per vosaltres; el conill de roca que rumia però no té peülla partida serà immund; la llebre, que rumia i no té peülla partida és immunda per vosaltres; el porc, que té peülla partida...
Read More
Tsav: Quan es construeix el Mixcan?

Tsav: Quan es construeix el Mixcan?

Hi ha diferents explicacions sobre la raó de ser del Mixcan, la Tenda de Reunió que els Fills d'Israel construeixen als peus del Sinaí. El santuari plegable i portàtil, que acompanya al Poble d'Israel durant els quaranta anys al desert, i que acaba instal·lant-se a Shilo. Una d'elles, per exemple Moisès ben Maimó, relaciona de forma directa l'ordre de construir el Mixcan com a reacció a la transgressió gravíssima del Vedell d'Or. Però a la paraixà d'aquesta setmana, Tsav, Moisès ben Nakhman ens diu una altra cosa. «Pren Aaron junt amb els seus fills, els vestits, l'oli de la unció, el bou de l'ofrena per transgressió, els dos moltons i la cistella de pa sense llevar (Vaikrà-Levític 8:2)». Segons Raixí, aquesta secció sobre els set dies de consagració dels sacerdots, té lloc set dies abans de la construcció final del Mixcan, que va ser el primer de Nissan, perquè no hi ha un ordre cronològic estricte en la narrativa de la Torah. I com...
Read More
Mixpatim: robatori, segrest o engany

Mixpatim: robatori, segrest o engany

La primera alià de paraixat Mixpatim segueix relatant la revelació, un cop els Fills d'Israel, atemorits, demanen a Moisès que intercedeixi. Al bell mig d'algunes lleis relatives als esclaus, [el nom de les quatre lletres] anomena lleis sobre relacions entre persones lliures. Mirem el verset 16: «Qui segresti una persona per vendre la (altres tradueixen com "i la vengués"; o com "l'hagi venut i encara estigui en la seva possessió"; i altres com "sigui per vendre-la o per tenir-la en el seu poder"), haurà de ser mort» (Xemot 21:16). Però aquest verset queda entre dos altres versets amb els quals, aparentment, no hi ha relació: «I qui colpegi al seu pare o la seva mare, haurà de ser mort» (Xemot 21:15).«I qui insulti al seu pare o la seva mare haurà de ser mort» (Xemot 21:17). Moisès ben Nakhman ens recorda que els savis, a Sanedrí 84b, expliquen que la raó per la qual els versets 15 i 16 estan junts és perquè a...
Read More
Bo: espoli legal i amb condicions

Bo: espoli legal i amb condicions

«Faraó va convocar a Moisès i va dir, "Aneu, serviu al [nom de les quatre lletres]. Només les vostres ovelles i les vostres vaques quedaran enrere; fins i tot els vostres fills poden anar amb vosaltres"» (Xemot 10:24). Després de nou plagues, el Faraó, finalment, decideix deixar marxar als hebreus. Però posa una condició: no poden emportar-se els ramats. Moisès ben Nakhman ho explica de forma senzilla: com els israelites eren «homes de bestiar» (Bereixit 46:32), és a dir pastors, i tota la seva riquesa i pertinences consistia en el bestiar, Faraó va pensar que no deixarien les seves possessions per fugir del país. Fins i tot si fugien, ell s'hauria quedat amb tota la seva riquesa, perquè eren rics en bestiar (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Shemot, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109). Què passa després? Que [el nom de les quatre lletres] va fer que els israelites guanyessin favor davant dels egipcis, i que aquests tinguessin en molta estima al mateix Moisès! (Xemot 11:3) És a dir, que els egipcis no...
Read More
Vaerà: el lliure albir i la teixuvà del Faraó racista

Vaerà: el lliure albir i la teixuvà del Faraó racista

«I el [nom de les quatre lletres] li va dir a Moisès: "Mira, t'encomano que obris com si fossis Déu davant el Faraó, i el teu germà Aharón serà el teu portaveu". Tu parlaràs tot el que Jo t'ordeni i el teu germà Aharón dirà al Faraó que permeti als fills d'Israel anar-se'n de la seva terra. Però Jo enduriré el cor del Faraó i multiplicaré els Meus senyals i els Meus miracles a la terra d'Egipte» (Xemot 7:1-3). Els rabins van dir a Midraix Rabbà (Xemot Rabbà 5:6): «Déu va revelar a Moisès que Ell estava destinat a endurir el cor del Faraó per tal de jutjar-lo per haver-los causat els treballs en esclavatge cruel». I també està escrit (Ibid. 13:4): «Perquè Jo he endurit el seu cor (Xemot 10:1). Rabí Iohanan va dir, "Això dóna un pretext als heretges per dir que Déu no va permetre al Faraó l'opció del penediment". Rabí Simó ben Lakix va dir, "Que les...
Read More
Xemot: claredat en un mar de fantasia

Xemot: claredat en un mar de fantasia

Comencem de nou el llibre dels noms, Xemot. I el nom del més gran dels profetes, Moisès, l'únic que va parlar amb HaXem cara a cara, li posa la filla del Faraó. Li posa el nom de Moisès, «Moixé» pronunciat en hebreu, perquè la filla del Faraó l'havia «tret fora de l'aigua»: «וַתֹּ֕אמֶר כִּ֥י מִן־הַמַּ֖יִם מְשִׁיתִֽהוּ». El Raixbam ens diu que «מְשִׁיתִֽהוּ» [mixit'hu], com si fos «משכתיהו» [mixcatihu], «Jo el vaig estirar endavant», i ho connecta amb el verset 17 del Salm 18: «ימשני ממים רבים» [Iamxeni mimaïm rabim], «I em tragué de les poderoses aigües». Però abans que la descendent directa del, per als egipcis, representant de Ra a la Terra posés nom a qui hauria de treure als hebreus d'Egipte, estirant endavant en moltes ocasions, la filla del Faraó es troba a l'infant al riu. Si hem de ser correctes, es troba una «tevà» flotant al riu, i quan l'obre, «va veure que era un nen, un noi que plorava. Ella va tenir compassió i va dir "Aquest ha de ser un nen hebreu"» (Xemot 2:6). La Torah empra...
Read More
Vayixlakh: On està enterrada, Raquel?

Vayixlakh: On està enterrada, Raquel?

Al principi de la paraixà Vayekhí, Jacob fa una mena de recordatori a Josep de la promesa que li fa El Xaddai, que al seu temps és la promesa que reben Isaac i Abraham: «et faré un poble nombrós i us multiplicareu» (Bereixit 48:4), i després indica a Josep que accepta als seus fills, Efraïm i Menaixé, com propis (versets 5 i 6). I al següent verset, Jacob explica per què. Però l'explicació sembla no tenir cap mena de connexió, ja que Jacob recorda la mort de Raquel i el seu enterrament. «I jo, quan venia de Padan, se'm va morir Raquel, a la terra de Canaan --al camí-- quan encara faltava un tros per arribar a Efrat i la vaig enterrar allà al camí a Efrat --ara Bet-lehem.» (Bereixit 48:7) Però si llegim el passatge corresponent, veurem que en realitat Jacob parla del mateix: al capítol 35, verset 9, comença el fragment en què HaXem recorda la promesa de fertilitat i de la terra, al verset 14 Jacob fa una ofrena, i al verset 16 la família sencera es posa en marxa, Raquel...
Read More