Nitzavim: la Torà al cor

Fer teixuvà, com explica el Ramban, no és una cosa esotèrica ni complicada. Implica comprendre allò que fem malament, per què ho fem malament i com es pot corregir.

Ki-tetsé: responsabilitat amb les coses perdudes

A vegades, quan trobem objectes perduts, se’ns permet «fer-nos fonedissos», o mirar cap a una altra banda. Però gràcies al Ramban, el que inferim que ens diu la Torà és que cal ser tenir molta cura a l’hora de decidir si ens fem fonedissos o no.

Xoftim: algunes notes sobre el perfeccionament

La sortida d’Egipte representa, entre altres coses, la sortida d’un món on s’adorava l’obra de les mans humanes, en forma d’estàtues, ídols i fins i tot d’un humà divinitzat.

Balak: intenció i expressió

Al judaisme, la intencionalitat és important. I no només la intencionalitat, sinó l’expressió de la mateixa: explicar per què es fan les coses.

Khucat: actuar per inèrcia

En la primera ocasió que es fa brollar aigua d’una roca, Moisès ha de colpejar la roca només un cop. Però en aquesta ocasió Moisès i Aaron acorden que, com que no hi ha més instruccions, han de colpejar la roca dos cops. Aquesta és la transgressió dels dos germans.

Corakh: després de les promeses

Sempre que aparegui algú que ens promet coses, o acusant algú altre d’erigir-se com a líder totalitari, cal exercir el dret a recordar.

Behalotkhà: la responsabilitat d’un mateix

I va passar que el poble estava queixós, i va ser mal vist pel [nom de les quatre lletres], es va encendre la Seva ira, i va cremar en ells un foc del [nom de les quatre lletres] i va consumir un extrem del campament. (Bamidbar-Números 11:1) I no només el poble estava queixós. Moisès,…

Tatzrià: instruccions personalitzades

Hi ha instruccions que van destinades tan sols a aquelles persones que les han d’executar. Poden ser unes poques, o pot ser un grup gran de persones. Això no vol dir que calgui despreocupar-se de tot allò que no ens afecta de forma directa.

Vaiakhel: intenció i voluntat

Judaisme no és només les mitsvot i la intenció que posem a l’acte en si. És quedar-se parat davant la magnificència d’una albada, de la immensitat del mar, de la majestuositat d’una muntanya i de la senzillesa i la complexitat d’una llavor que es trasllada flotant a través del vent; de la creació sencera i tot allò que hi viu.

Mixpatim: cal vigilar les generalitzacions

Molts comentaristes relacionen la frase amb les lleis de xabat. Però per al Ramban, aquest verset es refereix a totes les lleis destinades a desarrelar la idolatria, i prohibeix que s’anomenin «déu» als ídols, ni mencionar els seus noms ni fer cap mena d’invocació. Per què?