Xemot: claredat en un mar de fantasia

Xemot: claredat en un mar de fantasia

Comencem de nou el llibre dels noms, Xemot. I el nom del més gran dels profetes, Moisès, l'únic que va parlar amb HaXem cara a cara, li posa la filla del Faraó. Li posa el nom de Moisès, «Moixé» pronunciat en hebreu, perquè la filla del Faraó l'havia «tret fora de l'aigua»: «וַתֹּ֕אמֶר כִּ֥י מִן־הַמַּ֖יִם מְשִׁיתִֽהוּ». El Raixbam ens diu que «מְשִׁיתִֽהוּ» [mixit'hu], com si fos «משכתיהו» [mixcatihu], «Jo el vaig estirar endavant», i ho connecta amb el verset 17 del Salm 18: «ימשני ממים רבים» [Iamxeni mimaïm rabim], «I em tragué de les poderoses aigües». Però abans que la descendent directa del, per als egipcis, representant de Ra a la Terra posés nom a qui hauria de treure als hebreus d'Egipte, estirant endavant en moltes ocasions, la filla del Faraó es troba a l'infant al riu. Si hem de ser correctes, es troba una «tevà» flotant al riu, i quan l'obre, «va veure que era un nen, un noi que plorava. Ella va tenir compassió i va dir "Aquest ha de ser un nen hebreu"» (Xemot 2:6). La Torah empra...
Read More
Vayixlakh: On està enterrada, Raquel?

Vayixlakh: On està enterrada, Raquel?

Al principi de la paraixà Vayekhí, Jacob fa una mena de recordatori a Josep de la promesa que li fa El Xaddai, que al seu temps és la promesa que reben Isaac i Abraham: «et faré un poble nombrós i us multiplicareu» (Bereixit 48:4), i després indica a Josep que accepta als seus fills, Efraïm i Menaixé, com propis (versets 5 i 6). I al següent verset, Jacob explica per què. Però l'explicació sembla no tenir cap mena de connexió, ja que Jacob recorda la mort de Raquel i el seu enterrament. «I jo, quan venia de Padan, se'm va morir Raquel, a la terra de Canaan --al camí-- quan encara faltava un tros per arribar a Efrat i la vaig enterrar allà al camí a Efrat --ara Bet-lehem.» (Bereixit 48:7) Però si llegim el passatge corresponent, veurem que en realitat Jacob parla del mateix: al capítol 35, verset 9, comença el fragment en què HaXem recorda la promesa de fertilitat i de la terra, al verset 14 Jacob fa una ofrena, i al verset 16 la família sencera es posa en marxa, Raquel...
Read More
Mikets: Josep i el mussar

Mikets: Josep i el mussar

Al principi de la paraixà de la setmana passada vam veure que una de les raons que porten a Josep a Egipte és l'arrogància amb la qual informa els germans els seus dos somnis sobre el futur de la família. Cap al final, Josep torna a tenir l'oportunitat d'interpretar dos somnis, del coper i el flequer del Faraó. I dels dos, demana al coper, l'únic que sobreviurà, que el recordi i faci saber al Faraó que ell, Josep, està empresonat per tal que l'alliberi. Com que el coper s'oblida de Josep, aquest ha d'esperar dos anys més a què se li presenti una nova oportunitat. I aquesta vindrà de la mà del coper, que quan el Faraó té uns altres dos somnis inquietants, recorda a Josep i ho comenta amb Faraó: I allà hi havia amb nosaltres un noi hebreu, esclau del cap de majordoms. Li vam explicar [els nostres somnis] a ell i ell va interpretar per nosaltres els nostres somnis. Cadascú...
Read More
Vaiéixev: el camí de l’arrogància

Vaiéixev: el camí de l’arrogància

Al principi de la paraixà Vaieixev hi trobem l'episodi dels somnis de Josep, que ell mateix relata al seu pare i als seus germans. «Escolteu, ara, aquest somni que he somniat. I heus ací que nosaltres estàvem lligant gavelles al mig del camp i heus ací que es va aixecar la meva gavella i també es va afermar i heus ací que les vostres gavelles l'envoltaven i es prosternaven davant la meva gavella. Li van dir els seus germans: Per cas hauràs de regnar sobre nosaltres o hauràs de governar-nos? I van seguir odiant-lo encara més pels seus somnis i per les seves paraules» (Bereixit 37:6-8) La relació entre Josep i la resta dels germans, tots ells, és difícil des del principi. I qualsevol cosa que faci Josep, l'agreuja. Però per què? Ens diu el khakham Moisès ben Nakhman: «El propòsit del somni de les gavelles és que es va mostrar a Josep que a través dels feixos i els productes agrícoles, ells...
Read More
Vaixlakh: desconeguts obrant miracles

Vaixlakh: desconeguts obrant miracles

«Digues-me, si us plau, el teu nom! Per què és, que preguntes el meu nom?» (Bereixit 23:30). Jacob ha lluitat contra un personatge misteriós, que li canvia el nom a Israel. I quan Israel li pregunta qui és, respon amb una altra pregunta: Per què és, que preguntes el meu nom? I marxa. Els mefarxim [comentaristes de la Torah] tenen opinions dispars. Alguns, com el Radak, Sforno o el Khizekuni, ho enllacen amb Manoakh fent gairebé la mateixa pregunta, i rebent una resposta semblant (Xof'tim 13:18). Que ens diu Moisès ben Nakhman? Ens explica la conversa entre els dos: «l'àngel va dir: "No hi ha cap avantatge per tu en saber el meu nom, perquè ningú posseeix aquest poder i capacitat a banda de Déu. I em cridessis no et respondria, ni et salvaria dels teus problemes. Tot i això, ara et beneiré, perquè així m'ho han ordenat". Però l'escriptura no explica el contingut de la benedicció. El que diuen els Savis és el més probable, és a dir, que l'àngel, a pesar d'ell mateix, li va concedir a...
Read More
Nitzavim: la Torà al cor

Nitzavim: la Torà al cor

Molt sovint, quan mirem la Torà en conjunt, o la llista de mitsvot, o les prohibicions de Xabat, veiem una pila de volums de llibres, o una llista inacabable o un compendi inabastable. Aquesta sensació que podem sentir, no la tenim en exclusiva: Doncs la instrucció aquesta que Jo us ordeno a vosaltres avui no està amagada de tu ni t'és distant. No està als cels per dir "Qui haurà de pujar per nosaltres al cel i la prengui per nosaltres i ens la faci entendre, i la complim?". Ni està més enllà del mar per dir "qui haurà de passar per nosaltres a l'altra banda del mar i la prengui per nosaltres, i ens la faci entendre, i la complim?". Doncs aquesta cosa t'és molt propera: està a la teva boca i al teu cor, per complir-la. Devarim 30:11-13 Moisès ben Nakhman, com sempre, ho aclareix.Molt sovint, "aquest manament" o "aquesta instrucció", es refereix a tota la Torà en complet, com s'indica a Devarim 8:1, "i hauràs d'observar...
Read More
Ki-tetsé: responsabilitat amb les coses perdudes

Ki-tetsé: responsabilitat amb les coses perdudes

Després d'unes quantes lleis sobre la pena capital, la Torà comença un fragment on es detallen una nova sèrie de lleis que, avui, s'etiquetarien de «justícia social». I la primera és el recordatori sobre què cal fer quan ens trobem animals o objectes dels nostres «germans» --o veïns. No hauràs de veure al bou que és del teu germà [també parent, conegut] o al seu corder, extraviats, i amagar-te d'ells. Els hauràs de tornar al teu germà. Devarim 22:1 En primer lloc, cal ser conscients que qualsevol traducció implica un nivell d'interpretació. Per això Moisès ben Nakhman ens aclareix que aquest manament explica el que trobem al llibre de Xemot 23:4, i ens diu que, en aquest cas, l'animal està «fugint» --נִדָּחִ֔ים al text original--, que no és el mateix que estigui «perdut» -- o desviat del camí, «תֹּעֶ֑ה» a Xemot--, ja que, si només s'ha desviat, vol dir que serà més fàcil que reprengui el viatge a casa del seu propietari. Per contra, l'escriptura ara menciona «fugint»,...
Read More
Xoftim: algunes notes sobre el perfeccionament

Xoftim: algunes notes sobre el perfeccionament

Tu, en canvi, oh Israel, seràs perfecte davant el [nom de les quatre lletres], el teu Déu. (Devarim - Deuteronomi 18:13) Aquesta frase, potser amb variacions, és recurrent. A la Torà, acostuma a aparèixer quan s'indiquen ordres o prohibicions relacionades amb pràctiques antigues. En aquest cas, Moisès ho diu després de les advertències sobre algunes de les pràctiques dels cananeus, que els hebreus no han de continuar, un cop entrin en possessió d'Erets Israel: Quan hagis entrat a la terra que et dóna el [nom de les quatre lletres], el teu Déu, no faràs les abominacions d'aquests pobles (Devarim-Deuteronomi 18:10). Es parla de màgia i fetilleria. D'endevins del futur, ja siguin nigromants --que consulten als morts-- o astròlegs. «Doncs totes aquestes coses són abominacions per al [nom de les quatre lletres]...» (Dev. 18:12). I per què hem de ser perfectes? Perquè hem de dirigir els nostres cors només envers el Kadoix, barukh Hu. Perquè només Ell tot sol(a) ho fa tot. És Ell(a) que sap la veritat sobre tot...
Read More
Balak: intenció i expressió

Balak: intenció i expressió

A la paraixà Balak hi trobem la història de Bila'am, a qui el Talmud --a Baba Batra 15B-- descriu com profeta fill de profetes. Balak és un dels reis moabites, que en veure com el Poble d'Israel acampa prop de Jericó, agafa por i opta per enviar uns missatgers a la Mesopotàmia, a buscar a Bila'am per tal que efectuï una maledicció contra els israelites. Quan els primers emissaris arriben, Bila'am té una conversa amb el [nom de les quatre lletres], que li diu «no aniràs amb ells ni maleiràs a aquell poble, perquè és beneït». Els emissaris tornen a casa, i Balak, contrariat, envia una nova expedició, aquest cop amb prínceps i gent més important (Bamidbar-Números 22:5-15). Quan els segons emissaris arriben, amb ofertes de gran recompensa i honor, Bila'am els respon directament que no importa els diners que li ofereixin, ja que «no puc transgredir la paraula del [nom de les quatre lletres]» (Bamidbar-Números 22:16-18). A la nit, Bila'am té una nova conversa amb el kadoix, barukh-Hu, que li diu que «si els homes et vénen a buscar, aixeca't i...
Read More
Khucat: actuar per inèrcia

Khucat: actuar per inèrcia

Els tres germans, Miriam, Moisès i Aaron, junt amb Josuè i Caleb, són els únics adults de la generació de Sinaí que sobreviuen a la travessa del desert. Però dels cinc, només els dos joves entraran a la terra d'Israel. Per què? Es relata a la paraixà d'aquesta setmana, Khucat. Moisès ben Nakhman de Girona ens explica que ja han passat quaranta anys, i que els fills de la generació que, malgrat veure totes les meravelles fetes per HaiXem, va signar el seu destí a l'episodi dels merraglim, els que han de conquerir la terra d'Israel, segueixen el camí dels pares, i no paren de queixar-se. Només començar el capítol 20, se'ns informa de la mort de Miriam, i que se l'enterra a Kadéix. I tot seguit, recuperem les queixes dels israelites, demanant aigua i recriminant que els van treure d'Egipte per anar a morir al desert (Bemidbar-Números 20:1-5). El [nom de les quatre lletres] instrueix a Moisès per tal que agafi el seu bastó i, amb Aaron, parlin a una...
Read More