Khucat: actuar per inèrcia

En la primera ocasió que es fa brollar aigua d’una roca, Moisès ha de colpejar la roca només un cop. Però en aquesta ocasió Moisès i Aaron acorden que, com que no hi ha més instruccions, han de colpejar la roca dos cops. Aquesta és la transgressió dels dos germans.

Corakh: després de les promeses

Sempre que aparegui algú que ens promet coses, o acusant algú altre d’erigir-se com a líder totalitari, cal exercir el dret a recordar.

Behalotkhà: la responsabilitat d’un mateix

I va passar que el poble estava queixós, i va ser mal vist pel [nom de les quatre lletres], es va encendre la Seva ira, i va cremar en ells un foc del [nom de les quatre lletres] i va consumir un extrem del campament. (Bamidbar-Números 11:1) I no només el poble estava queixós. Moisès,…

Tatzrià: instruccions personalitzades

Hi ha instruccions que van destinades tan sols a aquelles persones que les han d’executar. Poden ser unes poques, o pot ser un grup gran de persones. Això no vol dir que calgui despreocupar-se de tot allò que no ens afecta de forma directa.

Vaiakhel: intenció i voluntat

Judaisme no és només les mitsvot i la intenció que posem a l’acte en si. És quedar-se parat davant la magnificència d’una albada, de la immensitat del mar, de la majestuositat d’una muntanya i de la senzillesa i la complexitat d’una llavor que es trasllada flotant a través del vent; de la creació sencera i tot allò que hi viu.

Mixpatim: cal vigilar les generalitzacions

Molts comentaristes relacionen la frase amb les lleis de xabat. Però per al Ramban, aquest verset es refereix a totes les lleis destinades a desarrelar la idolatria, i prohibeix que s’anomenin «déu» als ídols, ni mencionar els seus noms ni fer cap mena d’invocació. Per què?

Itró: el Déu que ens parla

Déu baixa al Sinaí, i els israelites es retiren. A Déu sempre l’escoltem, i en la distància. Al Mixcan o el Bet haMikdaix, igual que al Sinaí, hi havia límits marcats per cadascú. I com més endins del recinte, més amunt de la muntanya. Vam tenir por i vàrem preferir veure i escoltar des de lluny, i parlar només amb Moisès.

Vaixlakh: la venjança com a dessecració del Nom

Jacob va aprovar l’estratègia d’oferir el pacte d’Abraham a la ciutat de Siquem, donant-los la possibilitat de retornar a Déu i incloure’ls al poble. Perquè feia el mateix que Abraham i Sara, que havien posat a molta gent «sota de les ales protectores de la Xekhinà».

Vaietsé: la imperfecció de la matriarca

Raixí, que Raquel robi els ídols del seu pare es podria considerar pietós, ja que ho va fer per apartar-lo de la idolatria, ja que els «teraphim» eren una mena d’ídols amb forma humana que, possiblement, s’empréssin en alguna forma de culte.

Toledot: els pactes generacionals

A la paraixà d’avui la Torà ens explica la primera part de la història d’Esaú i Jacob, des de l’embaràs de Rivkà fins que Jacob fuig a la terra del seu avi matern, a Padan-Aram. Però com comença a ser el nostre minhag, no parlarem d’això. Just després de l’episodi de l’estofat i la «venda»…