Itró: el Déu que ens parla

Déu baixa al Sinaí, i els israelites es retiren. A Déu sempre l’escoltem, i en la distància. Al Mixcan o el Bet haMikdaix, igual que al Sinaí, hi havia límits marcats per cadascú. I com més endins del recinte, més amunt de la muntanya. Vam tenir por i vàrem preferir veure i escoltar des de lluny, i parlar només amb Moisès.

Vaixlakh: la venjança com a dessecració del Nom

Jacob va aprovar l’estratègia d’oferir el pacte d’Abraham a la ciutat de Siquem, donant-los la possibilitat de retornar a Déu i incloure’ls al poble. Perquè feia el mateix que Abraham i Sara, que havien posat a molta gent «sota de les ales protectores de la Xekhinà».

Vaietsé: la imperfecció de la matriarca

Raixí, que Raquel robi els ídols del seu pare es podria considerar pietós, ja que ho va fer per apartar-lo de la idolatria, ja que els «teraphim» eren una mena d’ídols amb forma humana que, possiblement, s’empréssin en alguna forma de culte.

Toledot: els pactes generacionals

A la paraixà d’avui la Torà ens explica la primera part de la història d’Esaú i Jacob, des de l’embaràs de Rivkà fins que Jacob fuig a la terra del seu avi matern, a Padan-Aram. Però com comença a ser el nostre minhag, no parlarem d’això. Just després de l’episodi de l’estofat i la «venda»…

Comentaris a la Torà: coneixement, justícia i rectitud

La paraixà Vaierà conté tres episodis clau de la Torà: s’informa Abraham i Sarah que tindran un fill; la destrucció de Sodoma i Gomorra; i l’Aquedà d’Isaac. Però no parlarem de cap d’ells, sinó d’un altre aspecte clau no només de la Torà, sinó que ens afecta a nosaltres, avui. Als capítols 15 i 17…

Comentaris a la Torà: una capsa de protecció

La paraula «tevà», ens diu Isaac Abrabanel, la traduïm com «arca». Però ni és un vaixell ni una nau. De fet, segons la descripció del vers següent, és una mena de prisma rectangular amb un finestró. Per tant, Noé no és pas un navegant, sinó un preservador.

Comentaris a la Torà: el Déu de les distincions

Des del principi, Déu separa les coses. La llum de la foscor. El dia de la nit. Les aigües [dels cels] de les aigües [de la terra]. Les aigües de la terra seca. Els sis dies de la setmana del xabat. La feina del descans. La separació és un tema recurrent, no només en aquesta primera paraixà de la Torà, sinó fins al seu final.

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la sal de la terra

Comencem el llibre de Vaicrà, el Levític, que és on es donen la major part d’instruccions i manaments. I comença amb els sacrificis. Al primer capítol són ofrenes animals, i el segon ens explica les ofrenes vegetals. I totes les ofrenes han d’incloure sal. I a tota ofrena teva de farina [minkhatekhà] que facis hi…

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: Sinaí 2.0

El Mont Sinaí és una experiència extàtica. I també estàtica. Immòbil. Per això Ha-Xem ordena la construcció d’un punt de trobada intermedi, portàtil, per tal de poder «habitar» entre els humans. Per fer-los saber que no és un Déu que viu en un núvol, al cim d’una muntanya.