Comentaris a la Torà de Nakhmànides: Lot i l’autèntica sodomia

La tercera paraixà de Bereixit, Vaiera, comença amb Abraham --ara amb el nom canviat, ja que el pacte s'ha establert-- assegut davant sa tenda. Segons la interpretació que se segueix, li esdevé una visió que narra l'escena dels tres homes que s'acosten, ell surt corrents a cercar-los i els convida a refrescar-se i menjar, abans de continuar el viatge (Bereixit 18:1-5). Tal com vam veure a la paraixà anterior, l'hospitalitat com a forma d'expansió i ensenyança del monoteisme era l'especialitat d'Abraham nostre pare. Però cal tenir clar que aquesta no era una hospitalitat interessada, de la de "si no em compres res ja pots marxar". Abraham tenia la tenda al mig del desert. Oferia el seu menjar i la seva aigua a tothom, perquè el desert és un lloc feréstec i perillós. I, de pas, aprofitava l'avinentesa per explicar el missatge a qui el volgués escoltar. És d'esperar que Abraham projectés aquesta actitud cap al futur. És per aquesta raó que Ha-Xem...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: Abram, el jueu original

«I va dir [el nom de les quatre lletres] a Abram, ves i marxa del teu país i del lloc on vas néixer i de la casa del teu pare, a la terra que et mostraré.» (Bereixit, 12:1) I Abram, ja que encara no li havien canviat el nom, marxa amb la seva dona, el seu nebot i la seva gent. Però d'ón marxa? A la paraixà anterior l'havíem deixat a mitjan camí entre «el seu país i el lloc on va néixer», Mesopotàmia, i la terra de Cnaan. També en la paraixà passada, el nostre Ramban ens explica la procedència original d'Abram i el seu primer viatge, amb son pare, des d'Ur dels caldeus. També ens explica algunes divergències interessants en la traducció, que canvia d'Ur com a «vall», la vall del Tigris, o com a «forn» o «foc» dels Caldeus. (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, pp. 156-161) I això ens...
Read More

Comentaris a la Torà, per Nakhmànides: Noè i la sacralitat de la vida

En la segona paraixà de la Torà es relata el diluvi i el reset de la creació. Ha-Xem actua, l'ordre natural es modifica i el món queda inundat perquè «la terra estava plena de violència» (Bereixit 6:13). A Midraix Bereixit Rabbah 31.6 hi trobem una de les descripcions de la violència. Rabí Levi diu que violència a la qual es refereix l'Escriptura és idolatria, incest i assassinat, a més del significat literal que la resta de rabins li atribueixen: robatori. Rabí Moixe ben Nakhman de Girona, el Ramban --o simplement «el rabí»--, ho interpreta, a més, de forma molt clara i simple: «La raó per això és que la prohibició contra la violència és un manament racional, per tant no hi ha necessitat que un profeta els adverteixi ni alliçoni contra ella. A més, és un mal comès contra el cel i la humanitat.» (R. M. ben Nachman, Commentary on the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109) Un cop...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: la germana siamesa d’Adam

A la primera paraixà de la Torà s'expliquen dues grans històries. Les de la creació del món i, just després, l'inici de la humanitat. HaShem, després d'haver creat els animals i veure que era bo, decideix crear a «adam»: «Fem un home a la nostra imatge i la nostra semblança.» (Ber 1:26) «I 'Elohim' va crear a l'home a la Seva imatge, a la imatge d'Elohim el va crear; mascle i femella Ell els va crear.» (Ber 1:27) Va crear a un «home», és a dir una persona de sexe masculí? En va crear a dos, un de cada sexe? Guardem això i seguim amb la narrativa, en què es repeteix el procés de creació d'adam. Al segon capítol, HaShem ha acabat la creació, però no hi ha ningú que se'n cuidi. Això que amb un grapat de terra (adamah), crea a l'Home/humà (adam). Però aquest Home/humà està sol, així que HaShem l'adorm i li treu una costella, i tanca la carn en...
Read More