Comentaris a la Torà, per Nakhmànides: Noè i la sacralitat de la vida

En la segona paraixà de la Torà es relata el diluvi i el reset de la creació. Ha-Xem actua, l'ordre natural es modifica i el món queda inundat perquè «la terra estava plena de violència» (Bereixit 6:13). A Midraix Bereixit Rabbah 31.6 hi trobem una de les descripcions de la violència. Rabí Levi diu que violència a la qual es refereix l'Escriptura és idolatria, incest i assassinat, a més del significat literal que la resta de rabins li atribueixen: robatori. Rabí Moixe ben Nakhman de Girona, el Ramban --o simplement «el rabí»--, ho interpreta, a més, de forma molt clara i simple: «La raó per això és que la prohibició contra la violència és un manament racional, per tant no hi ha necessitat que un profeta els adverteixi ni alliçoni contra ella. A més, és un mal comès contra el cel i la humanitat.» (R. M. ben Nachman, Commentary on the Torah: Bereshit, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 109) Un cop...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: la germana siamesa d’Adam

A la primera paraixà de la Torà s'expliquen dues grans històries. Les de la creació del món i, just després, l'inici de la humanitat. HaShem, després d'haver creat els animals i veure que era bo, decideix crear a «adam»: «Fem un home a la nostra imatge i la nostra semblança.» (Ber 1:26) «I 'Elohim' va crear a l'home a la Seva imatge, a la imatge d'Elohim el va crear; mascle i femella Ell els va crear.» (Ber 1:27) Va crear a un «home», és a dir una persona de sexe masculí? En va crear a dos, un de cada sexe? Guardem això i seguim amb la narrativa, en què es repeteix el procés de creació d'adam. Al segon capítol, HaShem ha acabat la creació, però no hi ha ningú que se'n cuidi. Això que amb un grapat de terra (adamah), crea a l'Home/humà (adam). Però aquest Home/humà està sol, així que HaShem l'adorm i li treu una costella, i tanca la carn en...
Read More