Tsav: Quan es construeix el Mixcan?

Tsav: Quan es construeix el Mixcan?

Hi ha diferents explicacions sobre la raó de ser del Mixcan, la Tenda de Reunió que els Fills d'Israel construeixen als peus del Sinaí. El santuari plegable i portàtil, que acompanya al Poble d'Israel durant els quaranta anys al desert, i que acaba instal·lant-se a Shilo. Una d'elles, per exemple Moisès ben Maimó, relaciona de forma directa l'ordre de construir el Mixcan com a reacció a la transgressió gravíssima del Vedell d'Or. Però a la paraixà d'aquesta setmana, Tsav, Moisès ben Nakhman ens diu una altra cosa. «Pren Aaron junt amb els seus fills, els vestits, l'oli de la unció, el bou de l'ofrena per transgressió, els dos moltons i la cistella de pa sense llevar (Vaikrà-Levític 8:2)». Segons Raixí, aquesta secció sobre els set dies de consagració dels sacerdots, té lloc set dies abans de la construcció final del Mixcan, que va ser el primer de Nissan, perquè no hi ha un ordre cronològic estricte en la narrativa de la Torah. I com...
Read More
Khucat: actuar per inèrcia

Khucat: actuar per inèrcia

Els tres germans, Miriam, Moisès i Aaron, junt amb Josuè i Caleb, són els únics adults de la generació de Sinaí que sobreviuen a la travessa del desert. Però dels cinc, només els dos joves entraran a la terra d'Israel. Per què? Es relata a la paraixà d'aquesta setmana, Khucat. Moisès ben Nakhman de Girona ens explica que ja han passat quaranta anys, i que els fills de la generació que, malgrat veure totes les meravelles fetes per HaiXem, va signar el seu destí a l'episodi dels merraglim, els que han de conquerir la terra d'Israel, segueixen el camí dels pares, i no paren de queixar-se. Només començar el capítol 20, se'ns informa de la mort de Miriam, i que se l'enterra a Kadéix. I tot seguit, recuperem les queixes dels israelites, demanant aigua i recriminant que els van treure d'Egipte per anar a morir al desert (Bemidbar-Números 20:1-5). El [nom de les quatre lletres] instrueix a Moisès per tal que agafi el seu bastó i, amb Aaron, parlin a una...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el vedell d’or com a guia

Amb prou feines han passat quaranta dies des que [el nom de les quatre lletres] s'ha manifestat davant i ha parlat a tot el poble d'Israel. Moisès està al cim del Sinaí, aprenent la llei que haurà de transmetre. Mentrestant els israelites diuen a Aaron, sume sacerdot ungit, «fes-nos déus [elohim] que ens protegeixin, perquè no sabem què ha passat amb aquell Moisès que ens va fer sortir de la terra d'Egipte»(Xemot 32:1). I Aaron els demana or, i fabrica un ídol. Un vedell d'or. I després un altar. I els israelites fan sacrificis i festegen la sortida d'Egipte (Xemot 32:2-6). Només 40 dies d'haver comprovat l'existència del kadoix, barukh-hu, els israelites ja transgredeixen els tres primers manaments: No tindràs altres déus fora de Mi. No et faràs escultures ni imatges del que hi ha a dalt els cels, baix a la terra ni a les aigües a sota de la terra. No et prostraràs davant d'elles ni les serviràs (Xemot 20:2-5) Una transgressió...
Read More