Vayixlakh: On està enterrada, Raquel?

Vayixlakh: On està enterrada, Raquel?

Al principi de la paraixà Vayekhí, Jacob fa una mena de recordatori a Josep de la promesa que li fa El Xaddai, que al seu temps és la promesa que reben Isaac i Abraham: «et faré un poble nombrós i us multiplicareu» (Bereixit 48:4), i després indica a Josep que accepta als seus fills, Efraïm i Menaixé, com propis (versets 5 i 6). I al següent verset, Jacob explica per què. Però l'explicació sembla no tenir cap mena de connexió, ja que Jacob recorda la mort de Raquel i el seu enterrament. «I jo, quan venia de Padan, se'm va morir Raquel, a la terra de Canaan --al camí-- quan encara faltava un tros per arribar a Efrat i la vaig enterrar allà al camí a Efrat --ara Bet-lehem.» (Bereixit 48:7) Però si llegim el passatge corresponent, veurem que en realitat Jacob parla del mateix: al capítol 35, verset 9, comença el fragment en què HaXem recorda la promesa de fertilitat i de la terra, al verset 14 Jacob fa una ofrena, i al verset 16 la família sencera es posa en marxa, Raquel...
Read More
Xoftim: algunes notes sobre el perfeccionament

Xoftim: algunes notes sobre el perfeccionament

Tu, en canvi, oh Israel, seràs perfecte davant el [nom de les quatre lletres], el teu Déu. (Devarim - Deuteronomi 18:13) Aquesta frase, potser amb variacions, és recurrent. A la Torà, acostuma a aparèixer quan s'indiquen ordres o prohibicions relacionades amb pràctiques antigues. En aquest cas, Moisès ho diu després de les advertències sobre algunes de les pràctiques dels cananeus, que els hebreus no han de continuar, un cop entrin en possessió d'Erets Israel: Quan hagis entrat a la terra que et dóna el [nom de les quatre lletres], el teu Déu, no faràs les abominacions d'aquests pobles (Devarim-Deuteronomi 18:10). Es parla de màgia i fetilleria. D'endevins del futur, ja siguin nigromants --que consulten als morts-- o astròlegs. «Doncs totes aquestes coses són abominacions per al [nom de les quatre lletres]...» (Dev. 18:12). I per què hem de ser perfectes? Perquè hem de dirigir els nostres cors només envers el Kadoix, barukh Hu. Perquè només Ell tot sol(a) ho fa tot. És Ell(a) que sap la veritat sobre tot...
Read More

Algunes lleis del kadix

A més de la recuperació del llegat històric cultural i litúrgic de les comunitats jueves catalanes i fer que torni a brillar la llum de la Torà que, fa més de sis-cents anys emanava des de terres catalanes, a la Nova Escola Catalana també estudiem Torà i tot el que l'envolta de forma diària. Avui volem parlar-vos de la pràctica més estesa de dol, que és la recitació del kadix. De kadixim n'hi ha de diferents menes. Alguns, com el khatsi kadix, es fan servir per marcar els punts intermedis de la tefilà; alguns només es reciten després de fragments del Talmud, com el kadix de rabanan. També hi ha el kadix complet (o titkabal), que es recita en acabar cada amidà. Però el kadix de dol és, com dèiem, la pràctica més estesa en el procés de dol de les persones jueves. Les lleis per recitar-lo són relativament fàcils. Es necessiten un mínim de 10 persones jueves --10 homes segons la visió ortodoxa--, i els dolents l'han de dir com a mínim un cop al...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: la filla d’Abraham

«Abraham era vell, avançat en anys, i [el nom de les quatre lletres] havia beneït a Abraham en totes les coses.» (Bereixit 24:1) Just després d'enterrar a la seva dona, Sara, companya de travessies i aventures per tot orient mitjà, la Torà ens diu que Abraham ja començava a envellir, i que el Sant, beneït sigui, l'havia beneït en tot. I encara just després d'això, d'aquesta presumpta abundància, comença l'episodi de la cerca d'una esposa per Isaac. L'escena comença amb un Abraham nerviós que obliga al seu servent a jurar que per res del món Isaac es casi amb una cananea, i el fa anar a la terra del seu pare per tal de trobar una companya adient. Com pot ser que, després d'estar beneït en tot, Abraham estigui nerviós? Per què és tan important que Isaac no es casi amb una cananea? I de fet, què vol dir «tot»? El nostre mestre «Nakhman meGirona» ens aporta un xic de llum. En Ramban ens...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmànides: Lot i l’autèntica sodomia

La tercera paraixà de Bereixit, Vaiera, comença amb Abraham --ara amb el nom canviat, ja que el pacte s'ha establert-- assegut davant sa tenda. Segons la interpretació que se segueix, li esdevé una visió que narra l'escena dels tres homes que s'acosten, ell surt corrents a cercar-los i els convida a refrescar-se i menjar, abans de continuar el viatge (Bereixit 18:1-5). Tal com vam veure a la paraixà anterior, l'hospitalitat com a forma d'expansió i ensenyança del monoteisme era l'especialitat d'Abraham nostre pare. Però cal tenir clar que aquesta no era una hospitalitat interessada, de la de "si no em compres res ja pots marxar". Abraham tenia la tenda al mig del desert. Oferia el seu menjar i la seva aigua a tothom, perquè el desert és un lloc feréstec i perillós. I, de pas, aprofitava l'avinentesa per explicar el missatge a qui el volgués escoltar. És d'esperar que Abraham projectés aquesta actitud cap al futur. És per aquesta raó que Ha-Xem...
Read More