Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la comprensió de tot plegat

Aquest xabat acabem la Torà. Moisès beneeix a les tribus. Seguidament es relaten els seus darrers moments, i acaba amb un petit elogi. Mai ha sorgit cap profeta a Israel com Moisès, a qui el [el nom de les quatre lletres] coneixia cara a cara (Devarim-Deuteronomi, 34:10). L'expressió «panim al-panim», «panav al-panav», i d'altres semblants, les hem trobat en alguna ocasió. Què ens vol dir ara, la Torà? Com ens ho explica, Moisès ben Nakhman? Segons Raixi, diu Nakhmànides, això vol dir que el cor de Moisès estava familiaritzat amb Ell i hi parlava quan ho desitjava, com està escrit, «i ara pujaré al [nom de les quatre lletres] (Xemot-Èxode 32:30); quedeu-vos aquí, que pugui escoltar allò que el [nom de les quatre lletres] ordena sobre vosaltres (Bemidbar-Números 9:8)». Però, com gairebé sempre, el Ramban diu que no és correcte (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 405). Per Nakhmànides, la construcció «a qui...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la teixuvà permanent

Arribem al final de la Torà. Moisès sap que la seva hora s'acosta i entona un cant. Els darrers advertiments al poble d'Israel: Escolteu, oh cels! Ha-azinu ha-xamaïm! En ell, Moisès fa la seva darrera profecia. En un breu cant, exalta el poder del [nom de les quatre lletres], i després explica les desgràcies que arribaran. Però quan Ieixurún, en engreixar-se, es va encabritar. En l'abundància, va abandonar a Déu el seu Creador i es va oblidar de la roca de la seva salvació. El van provocar adorant a déus estranys, el van irritar amb abominacions detestables. Just aquesta setmana hem celebrat Iom Kipur, el dia de l'expiació. Potser moment més proper a Déu. Quan les coses van mal dades, o quan ens sentim malament, és quan els humans tendim a acostar-nos-hi. A reclamar. A preguntar "per què jo!?". Però quan les coses ens van bé, ja se sap... El poble d'Israel, el poble "escollit", és un gran exemple d'això en tota la Torà,...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el mal que fan els rumors

Comencem el llibre de Devarim --Deuteronomi--, amb els fills d'Israel a punt de creuar el Jordà i entrar a conquerir la Terra. El llibre és, bàsicament, Moisès explicant de nou tota la Torà. Però la primera paraixà, que llegim aquest xabat, tracta dels fets esdevinguts des de la sortida d'Egipte fins al moment. I en aquest discurs inicial, entre d'altres, es torna a recordar l'episodi dels merraglim, els espies. Moisès enllesteix tota la sortida d'Egipte, la separació del mar i la revelació del Sinaí en 20 versets. I llavors recorda als merraglim i el que van provocar. I s'hi està 25 versets. D'aquí fins al final del capítol 3, al principi de la següent paraixà, Moisès relata el viatge pel desert fins al moment d'arribar a les planures de Moab, a la banda oriental del Jordà. Per tant, el dels merraglim és un episodi important. Tornem a llegir com ho explica aquest cop l'altre Moisès, Nakhmànides. Tots els espies van admetre davant Moisès, el...
Read More