Prenent el fil del començament, en aquesta paraixà de Shemot sobresurt la iniciació en el lideratge d’un home notable, però just sota aquesta epidermis hi ha una narrativa alternativa sobre sis dones extraordinàries, sense les quals no haguera existit la figura de Moisès.
Els Poskim no es posen d’acord en l’explicació de la Guemarà anterior. Alguns diuen que, com que les dones tenen la mateixa obligació que els homes pel que fa a la mitsvà de resar, i com a mínim han de fer-ho cada dia, a Xaharit –al matí– i a Minkhà –a la tarda. D’altres, però, diuen que les dones només estan obligades a resar un cop al dia.
Segons els savis, quan Déu estava a punt de donar la Torà al Sinaí, li va dir a Moisès que consultés primer amb les dones i només després amb els homes. Aquest és el significat del vers: «Això és el que heu de dir a la casa de Jacob i dir-li al poble d’Israel» (Xemot-Èxode 19:3).
Com la Torà diu en bastantes ocasions, només hi ha una mateixa llei per tots. I per què parla dels «homes, dones, nens i estrangers»? Perquè les dones, també, estaven allà presents, i van aprendre a témer al [nom de les quatre lletres].
Una societat sana no pot obviar la meitat de les seves integrants. De la mateixa forma, no estem a la època dels patriarques i matriarques, ni la dona està subjecte a l’autoritat del seu marit.