Vine al Bet Midraix de la Nova Escola Catalana

Vine al Bet Midraix de la Nova Escola Catalana

A la Nova Escola Catalana ja hem començat el nou curs. Aquest 5780, al nostre Bet Midraix repartirem les classes entre els primers i tercers divendres de cada mes, de 18 a 19:30. Els primers divendres, es faran classes mensuals d'halakhà, en especial de les festes que caiguin dins el proper mes. Estudiarem les lleis de la festa, les mitzvot [preceptes] i els minhaguim [tradicions] i costums associats. Però no només de la teoria, sinó del què es fa, per què es fa i quin sentit té. Els tercers divendres, estudiarem el «Mesilat Ieixarim», l'obra de mussar de Rabí Moixé Khaim Luzzatto. Aquestes classes es faran a l'estil tradicional, en khevruta o parella d'estudi. Es llegirà i debatrà un capítol cada mes, i el tercer divendres tots posarem en comú i ordenarem les conclusions. I després de l'estudi, donem la benvinguda al Xabat i i fem kidduix, seguint el nussakh propi de Catalunya. Si voleu unir-vos al Bet Midraix de la NEC, envieu un...
Read More
Dones i pregària

Dones i pregària

El següent text és una adaptació de l'article «Women and prayer», publicat originalment a Halacha yomit. El Talmud (Berakhot 20b) indica que les dones estan obligades a la mitsvà de resar. La Guemarà explica que, malgrat que sembli que hi ha raons suficients per declarar que les dones estan exemptes, ja que la mitsvà de la pregària és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat, malgrat això, les pregàries impliquen demanar la misericòrdia divina d'HaiXem, cosa que les dones també necessiten, i per tant, elles estan obligades a resar. I també per això, de fet, es considera que la pregària no és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat. En aquest context, «pregària» es refereix a l'Amidà. Els Poskim no es posen d'acord en l'explicació de la Guemarà anterior. Alguns diuen que, com que les dones tenen la mateixa obligació que els homes pel que fa a la mitsvà de resar, i com a mínim han de fer-ho cada dia, a Xaharit --al matí-- i a Minkhà --a la tarda. D'altres, però, diuen que...
Read More
Kaixeritzant una cuina de gas

Kaixeritzant una cuina de gas

El següent text és una adaptació de l'article «Koshering a gas stovetop», publicat originalment a Halacha yomit el dia 28 de març del 2019. Pregunta: quina és la forma adient de kaixeritzar una cuina de fogons de gas? De forma similar, es permet posar pa a sobre dels fogons durant l'any? Resposta: ja hem explicat abans que qualsevol utensili de cuina que es vulgui fer servir per Pessakh, i que s'hagi emprat per cuinar-hi khamets durant l'any, s'ha de kaixeritzar. La forma de fer-ho varia segons el mètode d'absorció. Per exemple, una olla on s'hi hagi fet sopa amb khametz --pasta de sopa--, s'ha d'immergir dins una olla més gran, plena d'aigua bullent al foc, de la mateixa forma que ha absorbit el sabor del khamets, l'alliberarà a l'aigua bullent. Sobre les reixetes de ferro o d'acer que hi ha al voltant dels fogons, el Ramà (capítol 451, secció 4) escriu: «una reixeta requereix Libún». Això vol dir que la forma de kaixeritzar les reixetes és passar-les pel foc fins que es tornin vermelles. El Magen Avraham explica que com...
Read More
Kaixeritzant un forn per Pessakh

Kaixeritzant un forn per Pessakh

El següent text és una adaptació de l'article «Koshering an oven for Pesach», publicat originalment a Halacha yomit el dia 27 de març del 2019. Pregunta: Es pot kaixeritzar el forn d'una casa per Péssakh? Resposta: Maran zt''l parla d'aquest tema en diferents de les seves obres (entre d'altres, Yabia Omer, Vol. 5, Yore De'ah, capítol 7) i és un tema halàkhicament complex per diferents raons. Quan es cuinen coses en un forn, el menjar allibera vapor que s'absorbeix per les parets del forn, i a la següent vegada que es fa servir el forn, el sabor d'aquest vapor s'allibera i passa al menjar que es cuina. Per tant, és obvi que hom no pot fer servir el mateix forn per cuinar carn i làctics durant l'any, excepte si es kaixeritza entre el seu ús amb carn i el seu ús amb làctics. De forma similar, tal com hem explicat, la forma de kaixeritzar qualsevol utensili que absorbeix sabors és la mateixa forma en què s'absorbeixen els sabors, ja que la norma diu «de la mateixa forma que absorbeix, allibera»....
Read More

L’ordre d’encendre les espelmes de khanucà en xabat

Les discussions entre Hil·lel i Xammai --qui les hagués pogut viure-- són potser les més famoses d'entre tots els rabins. En el cas de khanucà, no trenquem la norma. Els dos savis tenen visions oposades. Per Xammai, comencem encenent vuit espelmes, i cada dia n'encenem una menys. Els rabins del Talmud, al tractat Xabat (p. 21B), expliquen que per Xammai, entre altres coses, així comptem els dies que falten. El primer dia en queden vuit, el segon dia set, i així fins al darrer. Per Hil·lel, la cosa va al revés. Comencem encenent una sola espelma, i cada dia n'afegim una més. L'explicació que se'ns dona és que Hilel diu que, en qüestions de queduixà --santedat--, sempre cal augmentar i mai minvar. Per això, i perquè l'halakhà --la llei-- segueix la casa de Hil-lel, comencem amb poc i acabem amb la khanuquia --un canelobre amb vuit o nou suports-- resplendent. Què passa quan arriba el divendres de Khanucà? Què s'encén primer, les espelmes...
Read More