Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah

Xeminí: com extraiem les lleis de la Torah

En acabar l'episodi de la mort dels fills d'Aaron, la Torah ens informa dels animals que són kaixer, és a dir aptes pel consum. Digueu als Fills d'Israel: aquests són els animals que podreu menjar dels que hi ha sobre la terra. Tot el que té peülla partida i rumia podreu menjar (Vayikrà 11:2-3). A partir d'aquests dos versets sorgeixen unes quantes lleis i manaments, positius i negatius. Els més bàsics, és que de tot animal que tingui aquests dos signes, podeu menjar-ne, però no podem menjar-ne si només té un signe. Ens diu Moisès Nakhmànides que hauria estat molt adient fer aquesta llei general i prou. Però al verset següent, el Mestre del món posa diferents exemples: Però no menjareu els que només rumien o només tenen peülla partida. Per exemple, el camell que rumia però no té peülla partida serà immund per vosaltres; el conill de roca que rumia però no té peülla partida serà immund; la llebre, que rumia i no té peülla partida és immunda per vosaltres; el porc, que té peülla partida...
Read More
Vine al Bet Midraix de la Nova Escola Catalana

Vine al Bet Midraix de la Nova Escola Catalana

A la Nova Escola Catalana ja hem començat el nou curs. Aquest 5780, al nostre Bet Midraix repartirem les classes entre els primers i tercers divendres de cada mes, de 18 a 19:30. Els primers divendres, es faran classes mensuals d'halakhà, en especial de les festes que caiguin dins el proper mes. Estudiarem les lleis de la festa, les mitzvot [preceptes] i els minhaguim [tradicions] i costums associats. Però no només de la teoria, sinó del què es fa, per què es fa i quin sentit té. Els tercers divendres, estudiarem el «Mesilat Ieixarim», l'obra de mussar de Rabí Moixé Khaim Luzzatto. Aquestes classes es faran a l'estil tradicional, en khevruta o parella d'estudi. Es llegirà i debatrà un capítol cada mes, i el tercer divendres tots posarem en comú i ordenarem les conclusions. I després de l'estudi, donem la benvinguda al Xabat i i fem kidduix, seguint el nussakh propi de Catalunya. Si voleu unir-vos al Bet Midraix de la NEC, envieu un...
Read More
Ha-melekh ha-kadoix: addicions a l’Amidà durant els 10 dies de teixuvà

Ha-melekh ha-kadoix: addicions a l’Amidà durant els 10 dies de teixuvà

El següent text és una adaptació de l'article «Ha’Melech Ha’Kadosh», publicat originalment a Halacha yomit el dia 2 d'octubre del 2019. La Gemarà (Berakhot 12b) diu: "Rabba bar Hinena va dir en nom de Rav: durant tot l'any, hom recita les benediccions "Ha-el ha-kadoix" i "Melekh Ohev Tsedakà u-mixpat" mentre que durant els 10 dies entre Roix HaiXanà i Iom Kipur, quan es reciten "Ha-melekh ha-kadoix" i "Ha-melekh ha-mixpat". Això vol dir que durant els 10 dies de penediment, la conclusió de les benediccions respectives és "Ha-melekh ha-kadoix" i "Ha-melekh ha-mixpat". Raixí explica que "Ha-melekh ha-kadoix" es refereix al fet que HaiXem demostra el seu regnat jutjant a tota la creació i, per aquesta raó fem aquesta menció durant l'amidà. Si hom està recitant l'Amidà i, en arribar a la meitat, no està segur/a si ha recitat "Ha-melekh ha-kadoix" o "Ha-El ha-kadoix", segons Maran Rabbeinu Ovadia Iossef zt''l, cal assumir que s'ha recitat de la forma en què s'acostuma a recitar durant la resta de l'any i, per tant, cal tornar a repetir l'Amidà des del principi. Si hom acaba la benedicció dient "Ha-El ha-kadoix" i s'adona de l'error en el temps que es triga a dir les...
Read More
Paraixà Re’é: l’objectiu del judaisme és incomodar

Paraixà Re’é: l’objectiu del judaisme és incomodar

"Cal que els mestres d'halakhà (llei jueva) es posin de peu davant de llurs alumnes com ho fa un director davant de l'orquestra, i treure la llei del seu confinament, tot movent-la més enllà d'ella mateixa. Cal que els mestres d'halakhà mostrin i ensenyin a llurs alumnes i deixebles com treure allò inefable de la llei en sec, és a dir, de la llei tota nua, i convertir allò en una trobada amb Déu, la Font de tot misteri, transformant així el món en un lloc de meravellament absolut on un hom viu dins un estat constant d'admiració, esbalaïment i sorpresa". El comentari de la paraixà Re'é, del doctor i rabí Nathan Lopes Cardozo. ...
Read More
Dones i pregària

Dones i pregària

El següent text és una adaptació de l'article «Women and prayer», publicat originalment a Halacha yomit. El Talmud (Berakhot 20b) indica que les dones estan obligades a la mitsvà de resar. La Guemarà explica que, malgrat que sembli que hi ha raons suficients per declarar que les dones estan exemptes, ja que la mitsvà de la pregària és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat, malgrat això, les pregàries impliquen demanar la misericòrdia divina d'HaiXem, cosa que les dones també necessiten, i per tant, elles estan obligades a resar. I també per això, de fet, es considera que la pregària no és una mitsvà positiva lligada a un temps determinat. En aquest context, «pregària» es refereix a l'Amidà. Els Poskim no es posen d'acord en l'explicació de la Guemarà anterior. Alguns diuen que, com que les dones tenen la mateixa obligació que els homes pel que fa a la mitsvà de resar, i com a mínim han de fer-ho cada dia, a Xaharit --al matí-- i a Minkhà --a la tarda. D'altres, però, diuen que...
Read More
Kaixeritzant una cuina de gas

Kaixeritzant una cuina de gas

El següent text és una adaptació de l'article «Koshering a gas stovetop», publicat originalment a Halacha yomit el dia 28 de març del 2019. Pregunta: quina és la forma adient de kaixeritzar una cuina de fogons de gas? De forma similar, es permet posar pa a sobre dels fogons durant l'any? Resposta: ja hem explicat abans que qualsevol utensili de cuina que es vulgui fer servir per Pessakh, i que s'hagi emprat per cuinar-hi khamets durant l'any, s'ha de kaixeritzar. La forma de fer-ho varia segons el mètode d'absorció. Per exemple, una olla on s'hi hagi fet sopa amb khametz --pasta de sopa--, s'ha d'immergir dins una olla més gran, plena d'aigua bullent al foc, de la mateixa forma que ha absorbit el sabor del khamets, l'alliberarà a l'aigua bullent. Sobre les reixetes de ferro o d'acer que hi ha al voltant dels fogons, el Ramà (capítol 451, secció 4) escriu: «una reixeta requereix Libún». Això vol dir que la forma de kaixeritzar les reixetes és passar-les pel foc fins que es tornin vermelles. El Magen Avraham explica que com...
Read More
Kaixeritzant un forn per Pessakh

Kaixeritzant un forn per Pessakh

El següent text és una adaptació de l'article «Koshering an oven for Pesach», publicat originalment a Halacha yomit el dia 27 de març del 2019. Pregunta: Es pot kaixeritzar el forn d'una casa per Péssakh? Resposta: Maran zt''l parla d'aquest tema en diferents de les seves obres (entre d'altres, Yabia Omer, Vol. 5, Yore De'ah, capítol 7) i és un tema halàkhicament complex per diferents raons. Quan es cuinen coses en un forn, el menjar allibera vapor que s'absorbeix per les parets del forn, i a la següent vegada que es fa servir el forn, el sabor d'aquest vapor s'allibera i passa al menjar que es cuina. Per tant, és obvi que hom no pot fer servir el mateix forn per cuinar carn i làctics durant l'any, excepte si es kaixeritza entre el seu ús amb carn i el seu ús amb làctics. De forma similar, tal com hem explicat, la forma de kaixeritzar qualsevol utensili que absorbeix sabors és la mateixa forma en què s'absorbeixen els sabors, ja que la norma diu «de la mateixa forma que absorbeix, allibera»....
Read More
La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

El següent text és una traducció de l'article «The Sanctity of Shabbat: Yes to the Ayalon Bridge, No to the Eurovision Song Contest», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a David Cardozo Academy el dia 6 de febrer del 2019. El dia 1 de setembre de 2016, vaig publicar un assaig al Times of Israel debatent la crisi al voltant dels treballs de la línia fèrria Jerusalem-Tel Aviv en Xabat. Argumentava que si havia d'evitar accidents de cotxe, i per això seria un tema de vida o mort --halàkhicament anomenat sakanat nefaixot, o pikuakh nefeix (salvar una vida)-- calia fer aquella feina en Xabat de forma indubtable. Els treballs entre setmana provocarien tal caos, en tant que caldria tancar carreteres principals per tal de fer possible la construcció de la línia. Això seria insuportable i fins i tot més perillós. I encara argumentava més sobre si aquests treballs els havien de fer no-jueus --el fenomen dels goy-Xabat--, ja que és hora d'abolir aquest concepte, que és una conseqüència de la nostra experiència de galut [exili]....
Read More
Per què sóc controvertit?

Per què sóc controvertit?

El següent text és una traducció de l'article «Why I am controversial», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 9 de gener del 2019. En realitat, el meu objectiu és provocar un gran entusiasme religiós i intel·lectual sobre un moviment de protesta que desafia la condició humana: el judaisme! 10 preguntes per al Rabí Cardozo-Una entrevista amb Rabí Cardozo, per Rav Ari Ze'ev Schwartz Estava hospitalitzat a l'hospital Maimònides de Haifa i, de sobte, me'n vaig adonar que la Torà també estava hospitalitzada. Estava coberta d'embenatges i vaig veure com n'és de difícil viure embenat. I vaig decidir que quan m'alliberés d'aquests embenatges, no deixaria els meus ensenyaments embenats. I també que alliberaria la Torà de les seves benes".-Rav Shagar (1) (segons explicà el seu conegut alumne Rabí Elchanan Nir (2)) Recentment vaig ser convidat a respondre a 10 preguntes personals, que em va fer el Rav Ari Ze'ev Schwartz, co-fundador i degà de la Society of Independent Spirituality, un centre d'ensenyament a Jerusalem que combina espiritualitat jueva i Sionisme (3) Vaig accedir a respondre-les amb honestedat i de la millor...
Read More
És l’hora d’alliberar el judaisme

És l’hora d’alliberar el judaisme

El següent text és una traducció de l’article «It is Time to Liberate Judaism», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo,publicat originalment a The Times of Israel el dia 12 de desembre del 2018. És hora de pensar en gran sobre el judaisme. Ens esperen grans oportunitats i hi ha massa coses en joc com per a deixar-les passar. El judaisme ha estat empresonat massa temps en caixes compartimentades i estranyes. És l’hora d’alliberar-lo. La majoria dels jueus religiosos no són conscients que el judaisme gairebé ha esdevingut passé. Es pensen que és pròsper. Al capdavall, tenim més aprenentatge, més escoles jueves, yeshivot, seminaris de dones, programes d’extensió comunitària, i més llibres sobre aquest tema que mai hem tingut. Malgrat això, el judaisme pateix una malaltia seriosa. En realitat, no és només el judaisme que sofreix d’aquest mal, sinó el món sencer. Ens falten idees valentes. Ens hem enamorat d’una inacabable provisió d’informació, universal però passiva, que no es processa sinó que només es recicla -i ens n’hem vist sobrepassats. Podem accedir a trilions i trilions de peces que ens exposen...
Read More