Ha-melekh ha-kadoix: addicions a l’Amidà durant els 10 dies de teixuvà

Si hom està recitant l’Amidà i, en arribar a la meitat, no està segur/a si ha recitat “Ha-melekh ha-kadoix” o “Ha-El ha-kadoix”, cal assumir que s’ha recitat de la forma en què s’acostuma a recitar durant la resta de l’any i, per tant, cal tornar a repetir l’Amidà des del principi.

Paraixà Re’é: l’objectiu del judaisme és incomodar

“Cal que els mestres d’halakhà (llei jueva) es posin de peu davant de llurs alumnes com ho fa un director davant de l’orquestra, i treure la llei del seu confinament, tot movent-la més enllà d’ella mateixa. Cal que els mestres d’halakhà mostrin i ensenyin a llurs alumnes i deixebles com treure allò inefable de la…

Dones i pregària

Els Poskim no es posen d’acord en l’explicació de la Guemarà anterior. Alguns diuen que, com que les dones tenen la mateixa obligació que els homes pel que fa a la mitsvà de resar, i com a mínim han de fer-ho cada dia, a Xaharit –al matí– i a Minkhà –a la tarda. D’altres, però, diuen que les dones només estan obligades a resar un cop al dia.

Kaixeritzant una cuina de gas

El Magen Avraham explica que com el khamets que s’hi cuina, a vegades cau a sobre de la reixeta, aquesta n’ha absorbit el sabor i no es pot fer servir per Pessakh fins que no se li apliqui el Libún.

Malgrat això, molts grans Akharonim posen en dubte la norma del Ramà, ja que la reixeta està sempre molt a prop del foc, i cada cop que hi cau menjar, es crema de forma immediata.

Kaixeritzant un forn per Pessakh

Podríem dir que un forn, que funciona a temperatures molt altes, caldria kaixeritzar-lo mitjançant Libún, cosa gairebé impossible en l’àmbit pràctic.

La santedat del Xabat: sí al pont Ayalon, no al concurs d’Eurovisió

El següent text és una traducció de l’article «The Sanctity of Shabbat: Yes to the Ayalon Bridge, No to the Eurovision Song Contest», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a David Cardozo Academy el dia 6 de febrer del 2019. El dia 1 de setembre de 2016, vaig publicar un assaig al Times of Israel debatent la crisi…

Per què sóc controvertit?

El judaisme és aquí per a destorbar-nos; no perquè donem les coses per descomptat, sinó per a descobrir el miracle que hi ha darrere del que és ordinari.

És l’hora d’alliberar el judaisme

El que hem de fer es buscar el judaisme com era en la seva forma embrionària, abans que se solidifiqués en l’halakhà que avui coneixem. Cal que tornem a aquestes grans idees amb la seva diversitat d’opinions i les desenvolupem de manera que puguin respondre a les necessitats espirituals variades de l’home modern, i inspirar la seva ànima.

Vaixlakh: por física, angoixa moral

De vegades, un just pot ser aquell que és capaç d’afligir-se tot i saber que ha actuat correctament. El que el midraix ens està dient és que el judaisme reconeix l’existència de dilemes.

Vaïetsè: Sigues temorós de la religió

Els somnis permeten que una persona pugui perdre el cap durant alguns instants. Cal que puguem perdre el cap durant alguns instants, però no pot pas ser la base de les nostres vides. Cal que somniem per exigir de nosaltres l’impossible, perquè esdevingui concebible, encara que sigui una sola vegada. Però ha de tenir un vincle amb la realitat. Si mai està desconnectat de la realitat, per poc que ho estigui, perd el seu propòsit.