justícia – Nova Escola Catalana

Avui tornem a tenir una paraixà doble, i malgrat que el tema de les prohibicions sexuals i la prohibició d'oferir sacrificis humans al Molech, present en ambdós fragments individuals, és temptador, ho deixarem —també— per una altra ocasió. Sovint es ridiculitzen les creences d'algú posant en relleu aquells fragments més obscurs de l'Escriptura, òbviament sense cap mena d'explicació. Al nostre fragment d'avui s'esmenten tres de les lleis de justícia social més revolucionàries de la història de la humanitat. «Quan un estranger visqui entre tu a la teva terra, no en facis befa ni te'n burlis. L'estranger que visqui amb tu ha de ser com un nadiu d'entre vosaltres, i l'estimaràs com a tu mateix, perquè vau ser estrangers a la terra de Mitsraïm —Jo sóc [el nom de les quatre lletres], el vostre Déu. No cometràs cap perversió de la justícia, en mesures de llargada, pes o volum. Tindràs pesos i balances correctes, sistemes de mesura en sec correctes, i sistemes de mesura...

L’elogi atorgat a Noè no té parangó a la Tanakh. Va ser, diu la Torà, «un home just, perfecte entre les seves generacions; Noè va caminar amb Déu». No es dóna cap lloança semblant a Abraham, Moisès ni a cap dels profetes. L’única persona de la Bíblia que s’acosta és Job, descrit com a «irreprotxable i íntegre ( tam ve-yashar ); temia Déu i defugia el mal» ( Job 1:1). Noè és, de fet, l’únic individu que el Tanakh qualifiquen de just (tzaddik). Tot i això, el Noè que veiem al final de la seva vida no és la persona que vàrem veure al començament. Després de la inundació: Noè, un home del sòl, va procedir a plantar una vinya. Quan va beure una mica del vi, es va emborratxar i va jaure destapat dins la seva tenda. Ham, el pare de Canaan, va veure el seu pare nu i l’hi va dir als seus dos germans que eren fora. Però Sem i Jafet van agafar una peça de roba i la van col·locar damunt les seves...

Etiqueta: justícia

Akharei-Mot – Quedoixim 6: Torah i justícia social

La Justícia no es lideratge (Noach 5781)