La mare, els pollets, el niu i la compassió

La mare, els pollets, el niu i la compassió

La Torah ens diu que «Si al teu camí trobes un niu d'ocells en algun arbre, o a terra, amb pollets o amb ous, i la mare està sobre ells, no prendràs la mare amb els pollets. Deixaràs lliure la mare i [després] prendràs les cries per tu, per tal que sigui bo per tu i allarguis els teus dies» (Devarim-Deuteronomi 22:6-7). Moisès ben Nakhmàn ens diu que aquest manament està enllaçat al de «no mataràs el mateix dia a la mare i la cria [del bestiar]» (Vayikrà-Levític 22:28), perquè la raó per aquest manament és tenir compassió i no pas un cor cruel. Perquè malgrat que ens està permès matar animals per menjar, aquella persona qui sacrifica la mare i la cria el mateix dia, o agafa la mare i els pollets quan podrien volar i ser lliures, és com si extingís l'espècie (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 265). Llavors, si ens està permès sacrificar animals per menjar però la idea és que...
Read More
Ki-tetsé: responsabilitat amb les coses perdudes

Ki-tetsé: responsabilitat amb les coses perdudes

Després d'unes quantes lleis sobre la pena capital, la Torà comença un fragment on es detallen una nova sèrie de lleis que, avui, s'etiquetarien de «justícia social». I la primera és el recordatori sobre què cal fer quan ens trobem animals o objectes dels nostres «germans» --o veïns. No hauràs de veure al bou que és del teu germà [també parent, conegut] o al seu corder, extraviats, i amagar-te d'ells. Els hauràs de tornar al teu germà. Devarim 22:1 En primer lloc, cal ser conscients que qualsevol traducció implica un nivell d'interpretació. Per això Moisès ben Nakhman ens aclareix que aquest manament explica el que trobem al llibre de Xemot 23:4, i ens diu que, en aquest cas, l'animal està «fugint» --נִדָּחִ֔ים al text original--, que no és el mateix que estigui «perdut» -- o desviat del camí, «תֹּעֶ֑ה» a Xemot--, ja que, si només s'ha desviat, vol dir que serà més fàcil que reprengui el viatge a casa del seu propietari. Per contra, l'escriptura ara menciona «fugint»,...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: honrar les relacions personals

A la paraixà Ki-Tetsé, Moisès repeteix algunes de les advertències vers els pobles d'Edom, Moab i Amón. Cap ammonita ni cap moabita podrà ser admès a la congregació del [nom de les quatre lletres]; cap dels seus descendents, fins i tot a la desena generació, podrà ser admès mai a la congregació del [nom de les quatre lletres, perquè no van sortir a trobar-vos amb pa i aigua en el vostre viatge després que deixéssiu Egipte, i perquè van contractar a Balaam fill de Pe'or [...] per maleir-vos. Al principi del llibre de Devarim, Moisès relata el fragment que explica que, després de sortir d'Egipte, els fills d'Israel havien de passar per les terres de Moab i Edom, i en demanar-los comprar provisions, els habitants de les terres hi van negar. Però Moisès ben Nakhman ens ho explica. En primer lloc ens enllaça de nou amb el llibre dels Xof'tim --Jutges--, que al capítol 11:16-18 explica la ruta que van fer els israelites,...
Read More