mitsvot – Nova Escola Catalana

Ki tavo 6: la veu, l’esperit i la lletra de la Torah

1 de setembre de 20231 de setembre de 2023 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

A la paraixà Ki tavo, Moisès va enumerant un cop més tot allò que s’esdevindrà si els Fills d’Israel compleixen amb el pacte, i què passarà si no escolten la veu [qol] del Nom: «i vosaltres no us separareu de cap de les paraules que Jo us ordeno avui, ni a la dreta ni a l’esquerra, per seguir altres déus, per adorar-los» (Devarim, Deuteronomi, 28:14). La Torah no ens diu que complim els manaments, sinó que parla de separar-se de les paraules, de no fer cas, o de caminar en altres direccions. I què vol dir, això? Doncs que no s’han de canviar els manaments del Sant, beneït sigui, en especial aquells relacionats amb la justícia ni amb la legislació social, per altres costums o, com ens diu Isaïes, per «obligacions apreses per repetició» buida (29:13). I aquestes obligacions «apreses», ens diu rabí Sforno, són especialment aquelles que es feien en honor dels antics habitants de la terra de Canà, que les...

Yitró 5: revelació i principi d’autoritat

20 de gener de 202220 de gener de 2022 by Hillel-Arnau FuentesNo Comments

Haggadà d'Altona, il·lustrada per Joseph ben David. S. XIX. Just abans de la revelació a Sinaí, «[el nom de les quatre lletres] va dir a Moisès, «Heus ací que Jo vindré a tu en l'espessor del núvol, per tal que el poble escolti quan Jo et parli, i ells també creuran en tu per sempre» (Xemot, Èxode, 19:9). Fins aquell moment, el Sant, beneït sigui, tan sols s'havia comunicat amb Moisès o Aaron. Però després de travessar el Mar de les canyes i el desert, al peu del Sinaí, és hora que tot el poble escolti la veu de qui l'ha tret de la terra de Mitsraïm. Per què? Perquè els Fills d'Israel mai havien dubtat de la possibilitat de la profecia. Sabien que els patriarques, Moisès, Aaron i Miriam n'eren conductes. Però fins aquell moment, la profecia només es coneixia en forma de somnis, visions o aparicions. «Em donaré a conèixer a ell en una visió, li parlaré en somnis» (Bamidbar, Números, 12:6). Amb Moisès, però, era...

El camí de la bondat i la justícia

3 de setembre de 20203 de setembre de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

La tercera alià de la paraixà Ki-Tavó ens diu que «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t'ordena que facis aquests estatuts i ordenances» (Devarim-Deuteronomi 26:16). Moisès ha acabat d'explicar la Torah, i de promulgar els nous manaments que el Sant, beneït sigui, li ha ordenat que declari. Per això diu «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t'ordena que facis aquests estatuts i ordenances, perquè jo ja he completat tot el que havia de fer». I com es fan i es compleixen, aquests estatuts i ordenances? «Amb tot el teu cor i tota la teva ànima», al mateix verset. És a dir, amb tota la força del desig, amb tota la capacitat intel·lectual i amb tot l'esperit racional (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 315 i 78). I al verset següent, «heu decidit per l'Etern avui», perquè com que heu acceptat la Torah sencera sobre vosaltres, amb totes les seves interpretacions, detalls i noves promulgacions, així heu magnificat i exaltat al Sant, per tal que només el...

Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

15 de maig de 202015 de maig de 2020 by Nova Escola CatalanaNo Comments

En aquesta paraixà es relata el procés d'una persona que cau en desgràcia i necessita vendre propietats. La Torah explica en cada cas com s'ha de fer la venda i com es pot «rescatar» la propietat. Un dels exemples és algú que passa per dificultats: «Si un dels teus germans, passant per dificultats, acaba sota la teva autoritat, acull-lo com a un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu» (Vayicrà-Levític 25:35). Rabí Moisès ben Nakhman ens diu que és un manament positiu ajudar a aquestes persones, siguin parents o no jueus residents entre el Poble d'Israel. Generalment, es tradueix «ger veToixav vakhai imakh» com «un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu». Però segons els rabins, el sentit del verset seria el següent: «[I si un dels teus germans, passant per dificultats…] acull-lo», i [tu també hauràs d'acollir] a un foraster i a un resident», per tal que cada un d'ells «visqui amb tu» (R. M. ben Nachman, Commentary...

Nitzavim: la Torà al cor

27 de setembre de 201927 de setembre de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Molt sovint, quan mirem la Torà en conjunt, o la llista de mitsvot, o les prohibicions de Xabat, veiem una pila de volums de llibres, o una llista inacabable o un compendi inabastable. Aquesta sensació que podem sentir, no la tenim en exclusiva: Doncs la instrucció aquesta que Jo us ordeno a vosaltres avui no està amagada de tu ni t'és distant. No està als cels per dir "Qui haurà de pujar per nosaltres al cel i la prengui per nosaltres i ens la faci entendre, i la complim?". Ni està més enllà del mar per dir "qui haurà de passar per nosaltres a l'altra banda del mar i la prengui per nosaltres, i ens la faci entendre, i la complim?". Doncs aquesta cosa t'és molt propera: està a la teva boca i al teu cor, per complir-la. Devarim 30:11-13 Moisès ben Nakhman, com sempre, ho aclareix.Molt sovint, "aquest manament" o "aquesta instrucció", es refereix a tota la Torà en complet, com s'indica a Devarim 8:1, "i hauràs d'observar...

Les mitsvot com a motor de transformació

8 d'abril de 20198 d'abril de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Hi ha moltes mitsvot [manaments]. Una part d'elles són ocasionals, però gran part són repetitives. Com la tefilà, o les diferents benediccions que fem durant el dia. Dins d'aquestes mitsvot repetitives, podem trobar-hi aquelles que són «estacionals», és a dir, les que fem només en un determinat moment de l'any. Els manaments de Pasqua, de Xavuot, de Cap d'any, de Iom kipur, de Sucot, de Hanuca, de Purim... Cada festa té els seus, i cada any els repetim. En repetir una cosa cada dia, hi ha el risc d'esdevenir un autòmat. En repetir una cosa només un cop l'any, hi ha el risc de prendre's el manament com una «obligació», una imposició que cal fer «perquè toca». I sí. Es fa perquè toca. Però potser no pel que podem arribar a pensar. Fa poc que hem deixat Purim enrere i encarem Pasqua. Un dels quatre manaments de Purim és «matanot la'evionim», o «fer regals als pobres». Però per què només per Purim? Perquè és un manament específic de la festa, que sorgeix del rotlle d'Ester, 9:20-22: Mordekhai va registrar aquests successos. I va enviar...

Per què sóc controvertit?

6 de febrer de 20196 de febrer de 2019 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l'article «Why I am controversial», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 9 de gener del 2019. En realitat, el meu objectiu és provocar un gran entusiasme religiós i intel·lectual sobre un moviment de protesta que desafia la condició humana: el judaisme! 10 preguntes per al Rabí Cardozo-Una entrevista amb Rabí Cardozo, per Rav Ari Ze'ev Schwartz Estava hospitalitzat a l'hospital Maimònides de Haifa i, de sobte, me'n vaig adonar que la Torà també estava hospitalitzada. Estava coberta d'embenatges i vaig veure com n'és de difícil viure embenat. I vaig decidir que quan m'alliberés d'aquests embenatges, no deixaria els meus ensenyaments embenats. I també que alliberaria la Torà de les seves benes".-Rav Shagar (1) (segons explicà el seu conegut alumne Rabí Elchanan Nir (2)) Recentment vaig ser convidat a respondre a 10 preguntes personals, que em va fer el Rav Ari Ze'ev Schwartz, co-fundador i degà de la Society of Independent Spirituality, un centre d'ensenyament a Jerusalem que combina espiritualitat jueva i Sionisme (3) Vaig accedir a respondre-les amb honestedat i de la millor...

Mixpatim: cal vigilar les generalitzacions

1 de febrer de 20191 de febrer de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

I en tot el que Jo us he dit, us haureu de cuidar (estar atents). I el nom d'altres déus no haureu de mencionar, no s'escoltarà de la teva boca. Xemot-Èxode 23:13 Raixí ens diu que aquesta frase intenta posar totes les mitsvot [manaments] positives a la mateixa categoria de les negatives (prohibicions), ja que, segons diu, cada cop que la Torà empra el mot שמר, «cuidar», és un advertiment que té força de prohibició. El Khizekuni, per altra banda, ens diu que aquesta frase es relaciona amb les dues indicacions anteriors, relatives a les prohibicions relatives a xabat, i al descans de la terra durant l'any sabàtic. I encara Sforno, que fa una barreja de tots: no només s'adverteix de no traspassar els manaments de Déu, sinó de construir-se proteccions per assegurar-se que no es traspassen aquests manaments de forma inconscient (khumraot). L'exemple d'aquí, és no només no retre culte a ídols, sinó tampoc mencionar ni els seus noms. I no...

El Déu no existent i la necessitat de servir-lo

9 de gener de 20198 de gener de 2019 by Autor ConvidatNo Comments

El següent text és una traducció de l’article «The Non-Existent God and the Need to Serve Him», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo,publicat originalment a The Times of Israel el dia 2 de gener del 2019. La gran paradoxa Les persones veritablement grans no necessiten pas síntesi. Absorbeixen qualsevol experiència que se'ls ofereixi. Les seves personalitats intensament creatives actuen com un forn ardent, i esvaeixen tota contradicció. El que en sorgeix és un conjunt harmoniós o un paral·lelisme creatiu amb parts que es fructifiquen i es complementen mútuament. Els realment grans no necessiten pas retallar les vores, per dir-ho així, per fer que les experiències genuïnes encaixin les unes amb les altres. Les conserven intactes. I si les seves experiències semblen contradictòries, construeixen un pont emocional que les travessa i permet veure-hi tant el paisatge com l'aigua. Els mortals menors recorren a mitjans lògics d'harmonització. - David Weiss Halivni (1) «Déu és un cercle, el centre és a tot arreu i la circumferència,...

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: secrets a la vista

7 de setembre de 20186 de febrer de 2019 by Nova Escola CatalanaNo Comments

Després d'un nou compendi d'advertiments i avisos sobre què s'esdevindrà en cas que els israelites abandonin el pacte i decideixin adorar als ídols dels seus nous veïns, Moisès diu una frase que sembla fora de context: Les coses secretes pertanyen al [nom de les quatre lletres] el nostre Déu, però les coses que són revelades són per nosaltres i per als nostres fills per sempre, per tal que complim tots els mandats d'aquesta Torà.(Devarim-Deuteronomi 29:28) De quines coses secretes ens parla!? Com hem dit que la frase quedava fora de context, contextualitzem. La paraixà comença llistant a tots aquells que estaven presents el dia en què es conforma el pacte: els caps de les tribus, els ancians, els jutges i tots els homes. També els fills, les dones i els estrangers que vivien amb els fills d'Israel, «des del llenyataire fins a l'aiguader» (Devarim-Deuteronomi 29:9-11). I no només ells, sinó tots els que hauríem de venir (verset 14). I Moisès els diu que recordin allò...