El camí de la bondat i la justícia

El camí de la bondat i la justícia

La tercera alià de la paraixà Ki-Tavó ens diu que «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t'ordena que facis aquests estatuts i ordenances» (Devarim-Deuteronomi 26:16). Moisès ha acabat d'explicar la Torah, i de promulgar els nous manaments que el Sant, beneït sigui, li ha ordenat que declari. Per això diu «aquest dia [el nom de les quatre lletres] t'ordena que facis aquests estatuts i ordenances, perquè jo ja he completat tot el que havia de fer». I com es fan i es compleixen, aquests estatuts i ordenances? «Amb tot el teu cor i tota la teva ànima», al mateix verset. És a dir, amb tota la força del desig, amb tota la capacitat intel·lectual i amb tot l'esperit racional (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 315 i 78). I al verset següent, «heu decidit per l'Etern avui», perquè com que heu acceptat la Torah sencera sobre vosaltres, amb totes les seves interpretacions, detalls i noves promulgacions, així heu magnificat i exaltat al Sant, per tal que només el...
Read More
Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

Behar-Bekhucotai: tothom ha de posar de la seva mà

En aquesta paraixà es relata el procés d'una persona que cau en desgràcia i necessita vendre propietats. La Torah explica en cada cas com s'ha de fer la venda i com es pot «rescatar» la propietat. Un dels exemples és algú que passa per dificultats: «Si un dels teus germans, passant per dificultats, acaba sota la teva autoritat, acull-lo com a un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu» (Vayicrà-Levític 25:35). Rabí Moisès ben Nakhman ens diu que és un manament positiu ajudar a aquestes persones, siguin parents o no jueus residents entre el Poble d'Israel. Generalment, es tradueix «ger veToixav vakhai imakh» com «un foraster i a un resident, perquè visqui amb tu». Però segons els rabins, el sentit del verset seria el següent: «[I si un dels teus germans, passant per dificultats…] acull-lo», i [tu també hauràs d'acollir] a un foraster i a un resident», per tal que cada un d'ells «visqui amb tu» (R. M. ben Nachman, Commentary...
Read More
Nitzavim: la Torà al cor

Nitzavim: la Torà al cor

Molt sovint, quan mirem la Torà en conjunt, o la llista de mitsvot, o les prohibicions de Xabat, veiem una pila de volums de llibres, o una llista inacabable o un compendi inabastable. Aquesta sensació que podem sentir, no la tenim en exclusiva: Doncs la instrucció aquesta que Jo us ordeno a vosaltres avui no està amagada de tu ni t'és distant. No està als cels per dir "Qui haurà de pujar per nosaltres al cel i la prengui per nosaltres i ens la faci entendre, i la complim?". Ni està més enllà del mar per dir "qui haurà de passar per nosaltres a l'altra banda del mar i la prengui per nosaltres, i ens la faci entendre, i la complim?". Doncs aquesta cosa t'és molt propera: està a la teva boca i al teu cor, per complir-la. Devarim 30:11-13 Moisès ben Nakhman, com sempre, ho aclareix.Molt sovint, "aquest manament" o "aquesta instrucció", es refereix a tota la Torà en complet, com s'indica a Devarim 8:1, "i hauràs d'observar...
Read More
Les mitsvot com a motor de transformació

Les mitsvot com a motor de transformació

Hi ha moltes mitsvot [manaments]. Una part d'elles són ocasionals, però gran part són repetitives. Com la tefilà, o les diferents benediccions que fem durant el dia. Dins d'aquestes mitsvot repetitives, podem trobar-hi aquelles que són «estacionals», és a dir, les que fem només en un determinat moment de l'any. Els manaments de Pasqua, de Xavuot, de Cap d'any, de Iom kipur, de Sucot, de Hanuca, de Purim... Cada festa té els seus, i cada any els repetim. En repetir una cosa cada dia, hi ha el risc d'esdevenir un autòmat. En repetir una cosa només un cop l'any, hi ha el risc de prendre's el manament com una «obligació», una imposició que cal fer «perquè toca». I sí. Es fa perquè toca. Però potser no pel que podem arribar a pensar. Fa poc que hem deixat Purim enrere i encarem Pasqua. Un dels quatre manaments de Purim és «matanot la'evionim», o «fer regals als pobres». Però per què només per Purim? Perquè és un manament específic de la festa, que sorgeix del rotlle d'Ester, 9:20-22: Mordekhai va registrar aquests successos. I va enviar...
Read More
Per què sóc controvertit?

Per què sóc controvertit?

El següent text és una traducció de l'article «Why I am controversial», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo, publicat originalment a The Times of Israel el dia 9 de gener del 2019. En realitat, el meu objectiu és provocar un gran entusiasme religiós i intel·lectual sobre un moviment de protesta que desafia la condició humana: el judaisme! 10 preguntes per al Rabí Cardozo-Una entrevista amb Rabí Cardozo, per Rav Ari Ze'ev Schwartz Estava hospitalitzat a l'hospital Maimònides de Haifa i, de sobte, me'n vaig adonar que la Torà també estava hospitalitzada. Estava coberta d'embenatges i vaig veure com n'és de difícil viure embenat. I vaig decidir que quan m'alliberés d'aquests embenatges, no deixaria els meus ensenyaments embenats. I també que alliberaria la Torà de les seves benes".-Rav Shagar (1) (segons explicà el seu conegut alumne Rabí Elchanan Nir (2)) Recentment vaig ser convidat a respondre a 10 preguntes personals, que em va fer el Rav Ari Ze'ev Schwartz, co-fundador i degà de la Society of Independent Spirituality, un centre d'ensenyament a Jerusalem que combina espiritualitat jueva i Sionisme (3) Vaig accedir a respondre-les amb honestedat i de la millor...
Read More
Mixpatim: cal vigilar les generalitzacions

Mixpatim: cal vigilar les generalitzacions

I en tot el que Jo us he dit, us haureu de cuidar (estar atents). I el nom d'altres déus no haureu de mencionar, no s'escoltarà de la teva boca. Xemot-Èxode 23:13 Raixí ens diu que aquesta frase intenta posar totes les mitsvot [manaments] positives a la mateixa categoria de les negatives (prohibicions), ja que, segons diu, cada cop que la Torà empra el mot שמר, «cuidar», és un advertiment que té força de prohibició. El Khizekuni, per altra banda, ens diu que aquesta frase es relaciona amb les dues indicacions anteriors, relatives a les prohibicions relatives a xabat, i al descans de la terra durant l'any sabàtic. I encara Sforno, que fa una barreja de tots: no només s'adverteix de no traspassar els manaments de Déu, sinó de construir-se proteccions per assegurar-se que no es traspassen aquests manaments de forma inconscient (khumraot). L'exemple d'aquí, és no només no retre culte a ídols, sinó tampoc mencionar ni els seus noms. I no...
Read More
El Déu no existent i la necessitat de servir-lo

El Déu no existent i la necessitat de servir-lo

El següent text és una traducció de l’article «The Non-Existent God and the Need to Serve Him», del Rabí Dr. Nathan Lopes Cardozo,publicat originalment a The Times of Israel el dia 2 de gener del 2019. La gran paradoxa Les persones veritablement grans no necessiten pas síntesi. Absorbeixen qualsevol experiència que se'ls ofereixi. Les seves personalitats intensament creatives actuen com un forn ardent, i esvaeixen tota contradicció. El que en sorgeix és un conjunt harmoniós o un paral·lelisme creatiu amb parts que es fructifiquen i es complementen mútuament. Els realment grans no necessiten pas retallar les vores, per dir-ho així, per fer que les experiències genuïnes encaixin les unes amb les altres. Les conserven intactes. I si les seves experiències semblen contradictòries, construeixen un pont emocional que les travessa i permet veure-hi tant el paisatge com l'aigua. Els mortals menors recorren a mitjans lògics d'harmonització. - David Weiss Halivni (1) «Déu és un cercle, el centre és a tot arreu i la circumferència,...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: secrets a la vista

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: secrets a la vista

Després d'un nou compendi d'advertiments i avisos sobre què s'esdevindrà en cas que els israelites abandonin el pacte i decideixin adorar als ídols dels seus nous veïns, Moisès diu una frase que sembla fora de context: Les coses secretes pertanyen al [nom de les quatre lletres] el nostre Déu, però les coses que són revelades són per nosaltres i per als nostres fills per sempre, per tal que complim tots els mandats d'aquesta Torà.(Devarim-Deuteronomi 29:28) De quines coses secretes ens parla!? Com hem dit que la frase quedava fora de context, contextualitzem. La paraixà comença llistant a tots aquells que estaven presents el dia en què es conforma el pacte: els caps de les tribus, els ancians, els jutges i tots els homes. També els fills, les dones i els estrangers que vivien amb els fills d'Israel, «des del llenyataire fins a l'aiguader» (Devarim-Deuteronomi 29:9-11). I no només ells, sinó tots els que hauríem de venir (verset 14). I Moisès els diu que recordin allò...
Read More
Comentaris a la Torà de Nakhmanides: trobar la pau

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: trobar la pau

Com ja anirem veient, tot el llibre de Devarim --que en hebreu original seria paraules, però es coneix com a deuteronomi-- és un recordatori dels manaments. La paraixà d'avui comença d'aquesta forma: «I serà, perquè escoltareu aquestes lleis, i les cuideu i compliu, que el [nom de les quatre lletres] el teu Déu guardarà per tu el pacte i la bondat que va prometre als teus pares» (Devarim-Deuteronomi 7:12) Els comentaristes, ens explica Moisès Nakhmànides, han dit que el significat d'ekev és que «al final» hi haurà recompensa. De forma similar, «en seguir-los [els manaments i ordenances de Déu] "ekev rav" (hi ha [al final] gran recompensa)» (Salms 19:12). El verset, per tant, ens està dient: «i al final [la conseqüència última] de la teva atenció/comprensió a les ordenances i al fet que les observis i compleixis és que Déu complirà el pacte i la misericòrdia, i Ell t'estimarà» (verset 13). Això és correcte, perquè en la Llengua Sagrada [l'hebreu] el principi de qualsevol cosa s'anomena «roix» [literalment, cap], com està...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la perfecció universal

Seguim al Sinaí. Durant la paraixà Behar, HaXem entrega els manaments de l'any sabàtic del descans de la terra, durant el qual no es pot cultivar, i també el jubileu, quan es compleix un cicle de set anys sabàtics (Vaicrà 25:1-13). També les lleis de la redempció de les terres, esclaus i animals (Vaicrà 25:15-55). I a la paraixà Bekhucotai, s'explica la recompensa de complir els manaments. Pluja, abundor de menjar per humans i animals i pau (Vaicrà 26:3-12), així com els càstigs (Vaicrà 26:14-39). Una simple suma ens diu que la recompensa és bastant més minsa, encara que només sigui en nombre de versets, que el càstig. Però entremig d'ambdues hi ha un verset interessant: «Caminaré entre vosaltres, seré el vostre Déu i vosaltres sereu el meu poble.» (Vaicrà 26:12) A la Torà, aquest concepte de «caminar amb Déu», o que Déu camini entre els humans, apareix uns quants cops. Però què ens diu el mestre Nakhmànides, d'aquesta aparició? I donaré pau a la...
Read More