Khucat: actuar per inèrcia

Khucat: actuar per inèrcia

Els tres germans, Miriam, Moisès i Aaron, junt amb Josuè i Caleb, són els únics adults de la generació de Sinaí que sobreviuen a la travessa del desert. Però dels cinc, només els dos joves entraran a la terra d'Israel. Per què? Es relata a la paraixà d'aquesta setmana, Khucat. Moisès ben Nakhman de Girona ens explica que ja han passat quaranta anys, i que els fills de la generació que, malgrat veure totes les meravelles fetes per HaiXem, va signar el seu destí a l'episodi dels merraglim, els que han de conquerir la terra d'Israel, segueixen el camí dels pares, i no paren de queixar-se. Només començar el capítol 20, se'ns informa de la mort de Miriam, i que se l'enterra a Kadéix. I tot seguit, recuperem les queixes dels israelites, demanant aigua i recriminant que els van treure d'Egipte per anar a morir al desert (Bemidbar-Números 20:1-5). El [nom de les quatre lletres] instrueix a Moisès per tal que agafi el seu bastó i, amb Aaron, parlin a una...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la teixuvà permanent

Arribem al final de la Torà. Moisès sap que la seva hora s'acosta i entona un cant. Els darrers advertiments al poble d'Israel: Escolteu, oh cels! Ha-azinu ha-xamaïm! En ell, Moisès fa la seva darrera profecia. En un breu cant, exalta el poder del [nom de les quatre lletres], i després explica les desgràcies que arribaran. Però quan Ieixurún, en engreixar-se, es va encabritar. En l'abundància, va abandonar a Déu el seu Creador i es va oblidar de la roca de la seva salvació. El van provocar adorant a déus estranys, el van irritar amb abominacions detestables. Just aquesta setmana hem celebrat Iom Kipur, el dia de l'expiació. Potser moment més proper a Déu. Quan les coses van mal dades, o quan ens sentim malament, és quan els humans tendim a acostar-nos-hi. A reclamar. A preguntar "per què jo!?". Però quan les coses ens van bé, ja se sap... El poble d'Israel, el poble "escollit", és un gran exemple d'això en tota la Torà,...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el vedell d’or com a guia

Amb prou feines han passat quaranta dies des que [el nom de les quatre lletres] s'ha manifestat davant i ha parlat a tot el poble d'Israel. Moisès està al cim del Sinaí, aprenent la llei que haurà de transmetre. Mentrestant els israelites diuen a Aaron, sume sacerdot ungit, «fes-nos déus [elohim] que ens protegeixin, perquè no sabem què ha passat amb aquell Moisès que ens va fer sortir de la terra d'Egipte»(Xemot 32:1). I Aaron els demana or, i fabrica un ídol. Un vedell d'or. I després un altar. I els israelites fan sacrificis i festegen la sortida d'Egipte (Xemot 32:2-6). Només 40 dies d'haver comprovat l'existència del kadoix, barukh-hu, els israelites ja transgredeixen els tres primers manaments: No tindràs altres déus fora de Mi. No et faràs escultures ni imatges del que hi ha a dalt els cels, baix a la terra ni a les aigües a sota de la terra. No et prostraràs davant d'elles ni les serviràs (Xemot 20:2-5) Una transgressió...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: el Déu del silenci

Aquesta setmana comencem la secció de Xemot, noms, que s'ha acabat traduint com «èxode». Trobem la història de Moisès, des del naixement fins que es fa adult i ha de fugir de la cort del Faraó, i també d'Egipte, en matar una mena de capatàs que estava maltractant un hebreu. Un cop arriba a Midiàn, coneix a les filles de Jetro, les salva dels pastors i acaba casant-se amb una d'elles, esdevenint ell mateix, també, pastor. I en un dels seus viatges amb el ramat, Moisès arriba al peu de la muntanya del Sinaí. I allà se li apareix l'àngel del Senyor dins un arbust en flames (Xemot, 3:1-2). Què fa Moisès? Veu que la flama no consumeix l'arbust. I decideix apartar-se: «M'apartaré per poder veure millor aquella gran visió. Com és que l'arbust no es crema del tot?» I el [nom de les quatre lletres], en veure que s'apropava a l'arbust, el va cridar «Moisès, Moisès!» I Moisès va respondre «Aquí...
Read More