Vaietsé: Quan el «jo» és silenciós

Vaietsé: Quan el «jo» és silenciós

El següent text és una traducció de l'article «When the "I" is silent», del Rabí Jonathan Sacks, publicat originalment a rabbisacks.org. La paraixà d'aquesta setmana té relació amb una visió poderosa i primordial de l'oració: Jacob, sol i lluny de casa, es troba a la nit amb només pedres com a coixí, i somia amb una escala, amb àngels que hi pugen i baixen. Aquesta és la trobada inicial amb la "casa de Déu" que, un dia, es convertiria en la sinagoga, el primer somni d'una "porta del cel" que permetés l'accés a un Déu que se situa a dalt, que ens permetés saber finalment que "Déu és veritablement en aquest lloc". Hi ha, tanmateix, un matís en el text que es perd en la traducció, i va fer que els mestres hassídics ens ho facin veure. Els verbs hebreus porten en les seves declinacions una indicació del subjecte. Així doncs, la paraula yadati significa "jo sabia" i lo yadati, "no sabia"....
Read More