Itró: el Déu que ens parla

Itró: el Déu que ens parla

Un any més ens trobem a la falda del Sinaí. Tots tremolosos i espantats. Esperant i purificant-nos al campament. Per què? «I Jo vindré a tu en un núvol espès, per tal que la gent escolti quan Jo parli amb tu i llavors confiarà en tu per sempre».Xemot-Èxode 19:9 I tres dies després, s'esdevé la revelació. Sona el xofar i un núvol espès cobreix la muntanya. I la glòria del [nom de les quatre lletres] es manifesta, i tot Israel escolta les deu frases. Just abans, però Déu avisa a Moisès: «baixa i adverteix al poble que no traspassi el límit pel [nom de les quatre lletres], per mirar, o moriran molts» (Xemot-Èxode 19:20). El comentarista Sforno ens diu que aquesta precaució es va prendre no fos cas que, en sentir la veu de Déu, els israelites pensessin que havien aconseguit el mateix nivell de profecia «panav al panav», cara a cara, com Moisès. I en pensar això, trenquessin els límits marcats i intentéssin acostar-se massa (Sforno, Houmach avec commentaire du Sforno: Chemot, traduït per M. Khayat, p. 231). Però...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la comprensió de tot plegat

Aquest xabat acabem la Torà. Moisès beneeix a les tribus. Seguidament es relaten els seus darrers moments, i acaba amb un petit elogi. Mai ha sorgit cap profeta a Israel com Moisès, a qui el [el nom de les quatre lletres] coneixia cara a cara (Devarim-Deuteronomi, 34:10). L'expressió «panim al-panim», «panav al-panav», i d'altres semblants, les hem trobat en alguna ocasió. Què ens vol dir ara, la Torà? Com ens ho explica, Moisès ben Nakhman? Segons Raixi, diu Nakhmànides, això vol dir que el cor de Moisès estava familiaritzat amb Ell i hi parlava quan ho desitjava, com està escrit, «i ara pujaré al [nom de les quatre lletres] (Xemot-Èxode 32:30); quedeu-vos aquí, que pugui escoltar allò que el [nom de les quatre lletres] ordena sobre vosaltres (Bemidbar-Números 9:8)». Però, com gairebé sempre, el Ramban diu que no és correcte (R. M. ben Nachman, Commentary to the Torah: Devarim, traduït i comentat per Charles b Chavel, p. 405). Per Nakhmànides, la construcció «a qui...
Read More

Comentaris a la Torà de Nakhmanides: la lliçó de la burra que parla

Els israelites estan acampat a les planures de Moab, a la riba oriental del Jordà. I Balak, rei de Moab, té por d'ells. I per això envia uns delegats a Bila'am, un endeví de Mesopotàmia, per tal que maleeixi als fills d'Israel (Bamidbar-Números 22:2-6). Després d'un petit estira-i-arronsa, i després que el kadoix-Barukh-Hu intervingui per avisar a Bila'am que, si decideix acceptar l'encàrrec, haurà de dir només allò que Ell posi als seus llavis, Bila'am accepta el tracte (Bamidbar-Números 22:7-21). Bila'am ensella la seva burra i es posen tots en marxa. Però el Senyor --«Elohim» a la Torà-- no veu amb bons ulls que ho faci, i per això envia un «malakh» --missatger, o àngel--, i el situa al mig del camí. Bila'am no el veu, però la burra sí. I surt del camí i es fica dins un sembrat. Bila'am, que no entén per què ho fa, la colpeja per tal que torni al senderi. El «missatger» es situa llavors entre unes...
Read More